Corderoíta
La corderoíta és un sulfocloruro de mercuri. Va ser descrita com a mineral a partir d'eixemplars trobats en l'antiga mina Corder, que actualment forma part de la mina McDermitt, situada en el districte de Opalite, comtat de Humboldt, Nevada (USA), i que conseqüentment és la localitat tipo. El nom deriva del de la mina original.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La corderoíta és el polimorfo cúbic del Hg3S2Cl2, sent els atres polimorfos coneguts la kenhsuita i la lavrientita.[2] Apareix com a masses granudas o com microcristales del sistema cúbic. És de color blanc, encara que pot ser de colors groguencs, anaranjados o rojosos per la presència d'inclusions de cinabre. S'altera per l'acció de la llum, enfosquint-se, per lo que els eixemplars deuen conservar-se en l'obscuritat.
Jaciments
[editar | editar còdic]La corderoíta és un mineral rar, que es troba en cantitats molt menudes, i solament en al voltant d'una dotzena de jaciments en el món.[3] Aixina i tot, és de llunt el polimorfo més comú del grup. Apareix associada especialment a cinabre i a kenhsuita, i en menys freqüència a kleinita, perroudita i capgaronnita.[3] Ademés d'en la localitat tipo, s'ha trobat formant eixemplars notables, en bons cristals, en una prospecció d'investigació per a minerals d'urani, restaurada fa temps, en Hohe Buche, Königsberg, districte de Kusel, Renania-Palatinado (Alemània).[4] En Espanya apareix, associada a kenhsuita, en la mina Oriental, en Chóvar (Castelló),[5] i en la Mina Marieta, Usagre (Badajoz).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ American Mineralogist, 59, 652-655..
- ↑ Geologiya i Geofizika, 25, 54-63..
- ↑ 3,0 3,1 «Corderoite. Mindat».
- ↑ Der Aufschluss, 38, 169-172..
- ↑ Revista de Minerals, 3, (3), 46-49..doi:10.5281/zenodo.3927578.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, {{{nom2}}} (2022). Atles de minerals d'Espanya. Atles of Spanish minerals., Saragossa: Prames, p. 75. ISBN 978-84-8321-550-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corderoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.