Anar al contingut

Kenhsuita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kenhsuite.jpg
Kenhsuita

La kenhsuita és un sulfur de mercuri en ions clorur. Va ser descrit com a espècie a partir d'eixemplars obtinguts en la mina McDermitt, en Opalite, comtat de Humboldt Nevada,(USA). El nom és un homenage al Dr. Kenneth Junghwa Hsu. Professor Emèrit de l'Institut Federal Suís de Tecnologia, de Zuric (Suïssa).[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La kenhsuita apareix com agregats de microcristales capilars o aciculares, en lluentor vítreo o sedoso. El mineral és originalment incoloro o de color blanc, pero apareix en molta freqüència teñir de anaranjado o roig per la presència de cinabre associat. L'exposició prolongada a la llum provoca la seua oscurecimiento.[1] El sulfocloruro de mercuri de la composició de la kenhsuita es troba en tres formes polimòrfiques.[2] La kenhsuita és ròmbica, mentres que les atres dos són la corderoíta i de la lavrientivita.[3]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La kenhsuita és un mineral extraordinàriament rar, conegut en molt poques localitats en el món.[4] En la localitat tipo, es va trobar com a cristals aciculares o tabular extremadament menuts, d'un tamany inferior a 100 micras.[1] La localitat en la que apareixen els millors eixemplars és la mina Oriental, en Chóvar, Castelló (Espanya) en la que els cristals aciculares superen habitualment el milímetro, formant agregats centimétricos de cristals disposts en palmito.[5] En estos dos jaciments apareix associada a corderoíta i a cinabre.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 The Canadian Mineralogist, 36, 201-206.
  2. Acta Crystallographica. Section B Structural Crystallography and Crystal Chemistry, 24, 1661–1670..
  3. Geologiya i Geofizika, 25, 54-63..
  4. «Kenhsuite. Mindat».
  5. Revista de Minerals, 3, (3), 46-49.doi:10.5281/zenodo.3927578.