Anar al contingut

Cordia trichotoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
petiribí (Cordia trichotoma)
Per a la cançó de Luis Alberto Spinetta i Peix Rabioso vore Amame peteribí.

El petiribí o peteribí (Cordia trichotoma) és un arbre maderable valiós, endèmic de Sudamérica: Bolívia, Equador, Paraguay, Brasil, Argentina.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie pionera en molt alt poder de dispersió de llavors. Colonisa roçats (incendis), chacras i sobretot clars de la selva.

La forma de la copa és redonejada i densa, en fuste cilíndric, de fins a 25 m de llongitut, presentant aletes en la base. La fusta és parda verdosa, en una densitat de 0,65-0,78 g/cm³.[1] És una fusta molt ben valorada en el mercat mundial: mobles, #revestiment, làmines; construccions civils, construcció de toneles, embarcacions; fusteria, chapes, tornejats, escultures, machimbre, vetes de ferramentes; hèlices d'avions llaugers. Ademés és melífero i ornamental.

Plagues i malalties

[editar | editar còdic]

Tant Cistudinella sp. com Psalidonota contemta (coleòpters dels Chrysomelidae) ataquen i afecten el sistema foliar i fan impossible la silvicultura en la província de Missions, Argentina.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cordia trichotoma va ser descrita per (Vell.) Arráb. ex Steud. i publicat en Nomenclator Botanicus 419. 1840.[2]

Etimologia

Cordia: nom genèric otorgat en honor del botànic alemà Valerius Cordus (1515-1544).[3]

trichotoma: epítet latino que significa "ramificat en tres".[4]

Sinonímia
  • Cordia asterophora Mart. ex Fresen.
  • Cordia chamissoniana var. aemilii Chodat
  • Cordia chamissoniana var. blanchetii Chodat
  • Cordia excelsa (Mart.) A.DC.
  • Cordia formosa Chodat
  • Cordia frondosa Schott
  • Cordia geraschanthus Jacq.
  • Cordia hassleriana Chodat
  • Cordia hypoleuca A.DC.
  • Cordia tomentosa Cham.
  • Cordiada trichotoma Vell.
  • Gerascanthus asterophorus (Mart. ex Fresen.) Borhidi
  • Gerascanthus excelsus Mart.
  • Gerascanthus hypoleucus (A.DC.) Borhidi
  • Gerascanthus trichotomus (Vell.) M.Kuhlm. & Mattos
  • Lithocardium asterophorum Kuntze
  • Lithocardium excelsum Kuntze
  • Lithocardium gerascanthus var. puberulum Kuntze
  • Lithocardium hypoleucum Kuntze[5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
Argentina: loro negre, peteribí, peterebí hú, peterebí saiyú, guayaiví hu, loro groc, afata, baria groga.
Bolívia: piquana blanca
Equador: llorer negre, llorer.
Paraguay: peterevy, guajayvi hu.
Brasil: claraiba, freijó, louro-pardo, louro preto, louro, louro amarelo, louromarelo, louro-batata, louro-cabeludo, louro-dona-serra, peterebi, louro cascudo, cascudinho, louro do sul, louro mutamba, ajui.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Fustes comercials - Cordia trichotoma (Vell.) Arrab. ex Steudel (Peterevy)». www.delta-intkey.com. Consultat el 2023-08-16.
  2. «Cordia trichotoma». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 de setembre de 2013.
  3. Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, pp. 612–613. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  4. En Epítets Botànics
  5. Cordia trichotoma en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. López, J.A; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera. Paraguay, Cos de Pau, 425 pp.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  1. López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres comuns del Paraguai 1–425. Cos de Pau, Colecció i Intercanvi d'Informació, Washington, D.C.
  2. Perez Moreau, R. L. & A. L. Cabrera. 1983. Boraginaceae in A. L. Cabrera. 13(8): 247–291. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Jujuy. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  4. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]