Cordillera Prebética

Archiu:La Sagra.jpg

Cordillera Prebética

El sistema Prebético, cordillera Prebética o simplement Prebético, està situat en el surest d'Espanya i és la zona més externa de la fossa Bètica i des del punt de vista de la seua situació geogràfica, la part més septentrional de tot el conjunt de les cordilleres Bètiques en Espanya.

Litologia

El Prebético no apareix en la part més occidental de la cordillera. S'estén des de Martos cap a l'est penetrant en la regió murciana. Des de Martos cap a l'occident no hi ha Prebético. Llimita al nort en la depressió Bètica i pel sur en el Subbético dels geólogos. Des del punt de vista litològic el Prebético presenta una série de traces interessants i que ho van a diferenciar de lo que és el Subbético.

En primer lloc el zócalo premesozoico no aflora en esta zona, tampoc existixen roques magmáticas i volcàniques exceptuant afloraciones de vulcanisme postorogénicas. Els materials que ho formen es varen formar en una mar poca profunda, açò es manifesta en el tipo de materials i també en l'existència d'estanys estratigráficas —carència d'un estrat degut a que no es varen donar les condicions necessàries per a que es produïra la sedimentación— per moviments epirogénicos —pujada de la terra— i moviments eustáticos —descens de la mar— que va fer que esta zona estiguera emergida per lo que no hi havia sedimentación. Els materials predominants són calcàrees, margas i areniscas.

Estructura tectónica

L'estructura tectónica és poc complexa; la cobertera sedimentaria desapegada del zócalo ha sofrit un espente alpí poc intens, per lo tant ha format plecs de poca intensitat. Pero en estar composta per materials diferents, més o menys rígits i de gran gruixa (calcàrees) en sofrir l'espente alpí s'han trencat donant lloc a falles i a cabalgamientos. L'envolament dels materials sedimentarios sobre el zócalo s'ha favorit per l'existència entre abdós d'una capa de trias margoso yesífero, que ha actuat com a lubrificant.

En el Prebético trobem plecs de tipo jurásico que l'erosió posterior ha convertit en un relleu invertit, aixina trobem sinclinals elevats i els anticlinals afonats per l'erosió ya que existixen uns materials més blans que uns atres. (Serra de Cazorla, Segura, les Viles i Mágina).