Cordilleres Bètiques

Localisació del sistema Bètic en Andalusia.

La Cordillera Bètica, o sistema Bètic, és un sistema montanyós que s'estén pel sursudeste de la península ibèrica. S'estenen per més de 600 km, des del estret de Gibraltar fins al veta de la Nao, inclús continuant per baix del mar Mediterrànea fins a la serra de Tramontana en Mallorca. Formen part del Arc de Gibraltar i es subdividen en les cordilleres Prebética, Subbética i Penibética.

Es tracta d'un dels principals conjunts del relleu d'Espanya. El seu extrem més estret es troba en la zona del estret de Gibraltar i es va eixamplant cap a la zona oriental, a on es posa en contacte en el zócalo herciniano de la Replanell Central.

El nom del sistema montanyós deriva de l'antiga província romana de la Baetica, una de les províncies de la Roma imperial en Hispania.

Geografia

Peñón de Ifach.

Al nort està llimitada pel vall del Guadalquivir i per la vora meridional del sistema Ibèric, mentres que en la vora sur es localisa el mar de Alborán. No obstant, i de la mateixa manera que ocorre en els Pirineus, en sentit geològic s'estén més allà dels llímits geogràfics, prolongant-se cap al sur per baix de la mar; cap al noreste partix de les seues estructures continuen sense interrupció pel fondo del Mediterràneu i també conformen part del promontori balear fins a l'illa de Mallorca.

La cordillera Bètica i la cordillera del Rif (Nort d'Àfrica) formen el segment més occidental del orógeno alpí mediterràneu. Estes dos cordilleres es troben actualment separades per la conca neógena d'Alborán i es localisen entre dos zócalos hercínicos, l'Ibèric al nort i l'africà al sur.

Tradicionalment s'han distinguit quatre unitats dins de les cordilleres Bètiques, de nort a sur:

La cordillera Prebética

Artícul principal → Cordillera Prebética.

S'estén pel sur d'Espanya, a l'est de la Cordillera Subbética, des de les províncies de Jaén i Granada fins a la província d'Alacant. Entre unes atres està formada per les serres de Cazorla, Segura, Oriola, Abanilla, Callosa de Segura, Alcaraz, Castril, la Sagra, Taibilla, Massiç de Revolcadores, serra de María (a cavall entre sistemes Penibético i Prebético), serra de Mariola, serra d'Aitana, fins a desaparéixer en el Mediterràneu despuix del Massiç de Montgó, la serra de Segaria, la serra de Bernia i el peñón de Ifach.

La cordillera Subbética

Artícul principal → Cordillera Subbética.

Discorre des de Gibraltar fins a la província de Jaén. Algunes de les diverses serres i serranías que la conformen són d'oest a est. Des d'els Alcornocales, la serra de la Pinada de Grazalema, serra de Gibalbín, les serres subbéticas de Còrdova, serra Elvira, serra de Loja, Serra Sur de Jaén, serra Harana i serra de Huétor, esta última en contacte en el sistema Penibético i per últim serra Mágina superposta sobre el sistema prebético.

Regata Intrabético

Artícul principal → Regata Intrabético.

Són una série de depressió, més o menys tancades i separades unes d'unes atres, que es intercalan entre les serres Bètiques i la cordillera Penibética (Ronda, Antequera, Granada, Basa, Guadix, Huéscar, etc.). Es denominen regata intrabético o depressió Penibética.

Serra Bermeja.

La Cordillera Penibética

Artícul principal → Cordillera Penibética.

La Cordillera Penibética és la més meridional de les Cordilleres Bètiques, i discorre per la costa Sur d'Andalusia, des dels penya-segats de Roche (Conil de la Frontera), en la província de Càdis, fins a Serra Cabrera (Mojácar) en la província d'Almeria. Poc més al nort, despuix de depressió més o menys definides, es troben les Cordilleres Subbética i Prebética.

Les serres principals que la conformen, d'oest a est, són, entre unes atres, la Serranía de Ronda, la cordillera Antequerana, monts de Màlaga, serra de Tejeda, serra de Almijara, Serra Nevada, serra de Lújar, serra de la Contraviesa, serra de Gádor, serra de Basa, serra dels Filabres, serra de les Estàncies i serra Alhamilla entre unes atres.

Geologia

Archiu:Geological units of the Iberian Peninsula CAPS 12 .svg

Ubicació de la Cordillera Bètica en el context geològic de la península ibèrica.

De la mateixa manera que el Pirineu, esta cadena es va formar com a conseqüència del règim compresivo que va començar a finals del Cretácico i que va afectar principalment als brodes nort i sur de la placa Ibèrica. No obstant, a diferència del Pirineu, la seua estructura i evolució posterior és molt més complexa, ya que esta cadena resulta de l'interacció de dos grans plaques i d'un bloc continental (microplaca de Alborán, actuals Zones Internes) que es desplaça cap a l'oest i que finalment colisiona contra els màrgens mesozoicos d'Iberia i NO d'Àfrica, formant la Cordillera Bètic-Rifeña.

Les cordilleres es dividixen atenent a raons genètiques, és dir, en funció d'a on es formen els materials que varen donar lloc a les distintes parts dins del conjunt Bètic. En el plegament alpí el zócalo també és alçat junt en els sediment i forma part de les estructures plegades. No deu confondre's la nomenclatura ni extensió geològica d'estes unitats en les divisions geogràfiques, de noms a voltes similars.

• Zona interna bètica: conté materials del zócalo, ademés dels sediment.
• Zona externa bètica: solament conté sediment.
• Unitats del Camp de Gibraltar: entre les zones internes i externes es troben les unitats dels flysch del camp de Gibraltar

Entre estes zones es presenten grans diferències de tipo estructural i de components litològics:

Zona interna

L'extensió de la zona interna coincidix, en llínees generals, en la cordillera Penibética.

La zona interna resulta molt complexa per la seua litologia i estructura, ya que inclou materials sedimentarios del fondo de la fossa i del propi zócalo prealpino alçat pel plegament alpí; ademés els materials han sofrit processos metamòrfics i apareixen materials d'orige volcànic. Des del punt de vista de l'estructura és més complicada ya que l'espente de sur a nort produït pel plegament alpí ha fet que no solament es pleguen sino que també es desplace en esta direcció en forma de mants de corriment.

La zona externa

Pique Mulhacén.

Es dividix en dos grans unitats: Prebético i Subbético. En llínees generals es podria dir que coincidixen en les Subbéticas, pero una de les parts de la zona externa pren el nom de Subbético, en el que els geógrafos denominen a tota la zona inclós també el Prebético.

La zona externa s'ha format a partir de materials sedimentarios alçats per l'impuls alpí plegats i algunes voltes llaugerament cavalcats. Esta zona no s'ha vist afectada per fenomens metamòrfics ni per vulcanisme relacionat en el propi plegament alpí.

La regata intrabético pot formar part de la zona interna o exterior i no té una gran importància per als geólogos, ya que és morfologia.

Les cordilleres Bètiques formen el conjunt més important de la Península. Tenen una llongitut d'uns 600 km, major que la del Pirineu. Ademés tenen un esgambi en la seua part central també major i la seua màxima altitut (Mulhacén) és també major que la del Pirineu (Aneto). En canvi, com a típica montanya mediterrànea, dona menor sensació de montanya degut entre atres raons a la seua menor continuïtat. Les cordilleres bètiques tenen característiques morfològiques que les diferencien d'una cordillera típicament alpina i que les convertixen en montanya mediterrànea. Estes són:

1. La seua compartimentació. No formen una barrera contínua i estan formades per una série de massiços montanyosos separats per passadiços que els fan perdre eixa sensació de continuïtat. Estos passadiços són els que ha utilisat l'home per a penetrar des de la mar o establir els principals sistemes de comunicació.
   1. Passadiç Granada-Motril, entre la serra de Almijara i Serra Nevada.
   2. Passadiç Guadix-Almeria, pel vall del Andarax entre la serra de Basa i la serra dels Filabres.
   3. Passadiç Basa-Huéscar-Almeria, per la vall del Almanzora entre la serra de les Estàncies i la dels Filabres.
2. El caràcter alomado de les parts més elevades del conjunt montanyós. La seua altura és similar a la dels Pirineus, pero, no obstant, la seua sensació d'altura és menor que la de la zona central del Pirineu. La carència de formes agrestes (agulles, crestes, etc.) fa també que la sensació d'altura siga menor. Açò es deu a l'estructura en mants de corriment de la cordillera, pero també a la blandura dels materials que componen el núcleu central de Serra Nevada. A esta circumstància han pogut contribuir els grans periodos glaciars, que han deixat les seues chafades en els amplis i suaus entanques glaciars. És en la vora del conjunt Penibético, de menor altitut, a on es dona un paisage en major sensació montanyosa per l'existència de calcàrees i dolomías, que es disponen en forma d'aureola al voltant de Serra Nevada en la zona anomenada el Calar.

Estructura dels sistemes Bètics

L'estructura és prou complexa. Debido a ello el seu estudi ha segut prou llent. A lo llarc de l'història s'han anat adoptant teories distintes. En un primer moment es va aplegar a pensar que en realitat estàvem davant un gran plec desventrado per l'erosió en la seua part central, de manera que al nort es va constituir la serra Subbética i en el sur es va constituir la cordillera Penibética.

Despuix es va pensar que en realitat eren dos plecs paralels, un més alt que un atre, i que estaven separats per una vall.

En la mitat del sigle XX van a anar sorgint les teories modernes sobre l'estructura de les cordilleres Bètiques, que despuix s'han anat modificant en punts concrets. S'establix l'idea de que les cordilleres Bètiques són frut de mants de corriment. Els primers estudis els porten a terme Blumenthal, que realisa una série d'estudis entre 1927 i 1950 sobretot en la mitat occidental de les cordilleres Bètiques. Per una atra part Fallot realisa també una série d'estudis en la mitat oriental entre 1918 i 1960. A partir de llavors podem dir que les investigacions no han cessat i que s'han incrementat en el pas del temps. Existixen varis equips d'investigació: danés, alemà i neerlandés, que van investigant i profundisant en els estudis de Blumenthal i Fallot. Cal resaltar també l'equip espanyol de l'escola geològica granadina, fundada pel català Fondbote. Açò significa que poc a poc s'ha anat definint l'estructura de la cordillera Penibética, que és l'estructura més complicada.

• Zona externa: plecs en llaugers cabalgamientos.

• Zona interna: a on es donarien en tota la seua complexitat eixos mants de corriment, que li donen una major complexitat estructural i litològica.

Les cordilleres Bètiques estan afectades per l'acurtada relacionada en la convergència de 5 mm/any NNO-SSE de les plaques de Nubia i Eurasia. En esta regió, la Cordillera Bètica Central mostra una extensió regional ENE-WSW. Els resultats derivats d'un estudi geodèsic publicat en 2023 indiquen que la taxa d'extensió total a lo llarc de la Cordillera Bètica Central és de 2,0 ± 0,3 mm/any. L'extensió es dona en les parts oriental (0,8 ± 0,3 mm/any en la Conca de Guadix-Basa) i occidental (1,3 ± 0,3 mm/any en la Conca de Granada) de la Cordillera Bètica Central.