Serra de Loja
.jpg){kind=link}
La serra de Loja o serra Grossa és un massiç de la cordillera Subbética situat en l'extrem occidental de la província de Granada, en Espanya. Comprén una superfície d'uns 210 km², la major part ocupats per una gran replanell a 1.300 m s. n. m.[1]
Es caracterisa per ser un entorn pedregoso en escassa influència humana, llevat en els recents molins de vent i les explotacions mineres que extrauen calcàreas, marbreés i dolomías. Existixen també manantialés en explotació, sent l'aigua d'esta serra una de les més envasades d'Andalusia.[2]
La serra de Loja va ser declarada Zona Especial de Conservació en 2015.[2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]La serra de Loja s'estén pels térmens municipals de Loja, Salar, Alhama de Granada i Zafarraya. És una serra calcárea formada per varis cims que conformen una topografia quebrada i accidentada. Constituïx un dels sistemes càrstics en major desenroll de formes dolinares d'Andalusia, en una densitat de 8 dolina/km². Es distinguix el sector de Serra Grossa, gran enclavament càrstic de la província de Granada, i el de major altitut, en 1.669 m. en el cerro de Santa Lucía. Associat al massiç s'observa també el polje de Zafarraya. Alberga també numeroses formes subterrànees, com a galeries i alvencs. Els factors que han favorit el desenroll d'estes formes són, per un costat, la pròpia estructura del massiç, constituït per un anticlinal en forma d'domo, en una àmplia charnela rodejada per escarpes; i, per un atre, la naturalea dels seus materials, calcàrees blanques-grisáceas del Jurásico.[2]
El clima es caracterisa per tindre estius secs i càlits i hiverns frets en gelades i plujosos. Les precipitacions són abundants a l'oest de la serra a on alcancen valors entorn als 800-1000 mm/any, disminuint cap a l'est, a on solament alcancen valors mijos de precipitació entorn als 400-600 mm/any. La insolació anual és elevada (3.600-4.000 hores de sol), i el comportament de les temperatures i la evapotranspiración mija anual seguixen patrons molt similars, sent abdós paràmetros més baixos en els cims de la serra (10-12 °C i 800-900 mm/any, respectivament). Estos valors aumenten conforme es descendix en altura, aplegant a alcançar-se valors de temperatura mija anual de 14-16 °C, i evapotranspiración mija anual entorn a 800-900 mm/any.[2]
Flora
[editar | editar còdic]Les condicions estivals junt a la naturalea rocosa i calcàrea de la serra, que filtra tota l'aigua precipitada en hivern, dificulta el desenroll de grans masses de bosc, per lo que l'estrat arbòreu està present en chicotetes taques de pi carrasco i carrasca. Predominen els espais oberts en escassa vegetació, seguits de les formacions de xara i pasturage. Les formacions arboladas denses presenten una escassa distribució encara que més significatives que les superfícies cultivades. L'estrat arbòreu es compon principalment de quercíneas (Quercus ilex, Quercus faginea) i algunes coníferes. La composició de les formacions de xara varia entre el espinar, tomillar i retamar. Les formacions herbáceas són diverses, distinguint-se lastonares, majadales i espartales. Els cultius es presenten de forma disgregada, sent el cultiu arbòreu de seca el més estés, a on destaquen les plantacions d'armelers (Prunus dulcis) i oliveres (Olea europaea).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jiménez Rojas y Tinaut, 1992.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Anexe VI. Pla de Gestió de la Zona Especial de Conservació Serra de Loja (ES6140008)». Junta d'Andalusia. Consultat el 12 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Loja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.