Serra de la Contraviesa

La serra de la Contraviesa, també serra Contraviesa,^[1] a sovint la Contraviesa,^[2] i històricament serra del Cehel,^[3] és una formació orogénica que s'estén paralela a Serra Nevada entre el riu Guadalfeo i la costa del mar Mediterrànea, formant part de La Alpujarra, en concret, de l'Alpujarra Baixa, en la província de Granada (en una menuda part en Adra, Almeria) en la comunitat autònoma d'Andalusia (Espanya).

Llímits i localisació

Al oest llimita en la serra de Lújar i al este en la serra de Gádor, encara que en realitat ho fa en el passadiç travesser que forma el riu Gran de Adra, el qual s'obri pas, en el seu camí cap al mar, entre abdós serres. Mirant al nort des de qualsevol lloc d'esta serra es pot observar, alta i majestuosa, Serra Nevada i les seues dos principals altures: el Mulhacén i el Penell.

Context geogràfic

La Contraviesa pertany al Complex alpujárride, el qual comprén gran part de la cordillera Penibética en la seua zona més costera, arrancant des de la província de Màlaga, i forma una complexa alliniació montanyosa de mants de corriment. Va sorgir despuix del gran espente orogénico del plegament alpí, que va alçar i va plegar els materials paleozoicos de l'antic massiç Bètic-Rifeño.

Referències

↑ Tant en el diccionari geogràfic de Sebastián Miñano (1827), com en el de Madoz (1846-1850), està referenciada d'abdós formes, encara que sembla més pròpia la segona.
↑ Popularment i per molts autors s'utilisa la la forma abreviada «la Contraviesa». Per eixemple Simón de Rojas Clemente i Rubio en la seua obra de 1807 Ensaig sobre les varietats de la vinya comuna que vegetan en Andalusia o Pedro Antonio d'Alarcón en La Alpujarra (1873).
↑ En alusió a la taha del mateix nom de la qual formava part. (<cite style="font-style:normal" id="CITAREFHurtado de Mendoza, Diego1776">Hurtado de Mendoza, Diego (1776). Guerra de Granada que va fer el rei Felipe II contra els moriscos d'aquell regne, els seus rebels, Valéncia: En l'oficina de Benito Monfort, p. 81. i <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDel Marbre Carvajal, Luis1797">Del Marbre Carvajal, Luis (1797). Història del rebelion i castic dels Moriscos del reyno de Granada, Madrit: En l'imprenta de Sancha, p. 264.)

Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de la Contraviesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Tant en el diccionari geogràfic de Sebastián Miñano (1827), com en el de Madoz (1846-1850), està referenciada d'abdós formes, encara que sembla més pròpia la segona.

[2] Popularment i per molts autors s'utilisa la la forma abreviada «la Contraviesa». Per eixemple Simón de Rojas Clemente i Rubio en la seua obra de 1807 Ensaig sobre les varietats de la vinya comuna que vegetan en Andalusia o Pedro Antonio d'Alarcón en La Alpujarra (1873).

[3] En alusió a la taha del mateix nom de la qual formava part. (<cite style="font-style:normal" id="CITAREFHurtado de Mendoza, Diego1776">Hurtado de Mendoza, Diego (1776). Guerra de Granada que va fer el rei Felipe II contra els moriscos d'aquell regne, els seus rebels, Valéncia: En l'oficina de Benito Monfort, p. 81. i <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDel Marbre Carvajal, Luis1797">Del Marbre Carvajal, Luis (1797). Història del rebelion i castic dels Moriscos del reyno de Granada, Madrit: En l'imprenta de Sancha, p. 264.)

[1]

[2]

[3]