Anar al contingut

Serra de Bernia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Serra de Bernia

La serra de Bernia és un conjunt montanyós pertanyent a les Cordilleres Bètiques, concretament a la Cordillera Prebética, i situat en l'alce espanyol, en la província d'Alacant.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Bérnia desde els olbis - 2963263267.jpg
Serra de Bernia en primavera des de Els Olbis

La serra s'estén uns 11 km d'oest a est, perpendicularment a la costa mediterrànea. La serra té una extensió de 1900 hectàrees, repartides entre els municipis d'Alcalalí, Xaló, Benisa, Calp, Altea, Callosa de Ensarriá i Tárbena.

El cim més elevat de la serra de Bernia –que és utilisada com vèrtiç geodèsic– es troba en el terme municipal de Xaló i medix 1128 metros sobre el nivell de l'mar. Té una gran varietat de flora i una fauna diversa en mamífers tals com el rabosot, el teixó i el javalí. També posseïx una àmplia varietat d'aus rapaces.

El Fort de Bernia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Castell de Bernia.
Archiu:Vista de la Sierra de Bernia desde el fuerte de Felipe CAPS 1 .jpg
Vista de la serra de Bernia, en un dia de boira, des del fort de Felipe II (vertent sur).

En l'any 1562, per orde de Felipe II, es va construir en la vertent sur de la serra el cridat Fort de Bernia. Pretenent evitar la situació produïda en 1526 en el tumult dels moriscos, que es varen instalar en dit emplaçament durant llarcs mesos, la finalitat de l'edificació era, per un costat, previndre els tumults de moriscos i, per un atre, defendre la costa dels freqüents atacs dels pirates berberiscos. A esta finalitat eminentment defensiva (que va contar en fortes detractors entre militars de prestigi, com el virrey Vespasiano Gonzaga, qui considerava el fort poc menys que inútil), hem de sumar el fet profundament simbòlic de l'instalació d'un fort i un contingent de tropes del rei en posició eminent sobre una zona de predomini senyorial.

Encara que se sol relatar que els moriscos es varen fer forts durant un any en 1609, la senya és falsa, puix confon la rebelió de 1609 (que va tindre el seu escenari en Vall de Laguart) en la de Bernia de 1526. Despuix de l'expulsió dels moriscos en 1609, entre 1612 i 1613 es va produir el seu desmantellament, puix el seu aprovisionament era complicat per la seua remota ubicació, i caria de sentit deixar una construcció d'eixe tipo sense guarnició. Actualment es poden observar numerosos restants del fort: llenços de muralles, construccions abovedadas, fossos i torreones del fort.

Des dels restants d'esta fortificació, situada a 803 metros d'altura, es pot controlar visualment tota la llínea costera compresa entre la visió cap al surest i sur des del Morro de Toix, la costa d'Altea, La Serra Gelada, costa de Benidorm, la torre vigía de Aguiló (encarregada també per Felipe II) en Villajoyosa, en dies clars, la costa d'Alacant, (L'Campello i Sant Joan), la veta de Santa Pola junt a l'illa sense a penes relleu de Tabarca i més alluntat el perfil de la veta de Pals ya en Múrcia. Ya cap a l'interior els cims del Puig Campana de 1402 m., Ponoig de 1181 m. i més a la dreta el cim més alt de la província en la seua bola blanca en el cim, l'Aitana de 1558 m.


Referències

[editar | editar còdic]