Serra de Basa
La serra de Basa s'emplaça en el noreste de la província de Granada (Andalusia, Espanya), a on s'ubica en la seua integritat, albergant en el seu interior el parc natural de la Serra de Basa. Llimita per l'est en la província d'Almeria, per a on el complex montanyós es prolonga en el nom, a partir d'este llímit provincial, de serra dels Filabres.
Des del punt de vista geològic, forma part de les cordilleres Bètiques (Sistema penibético) i des del punt de vista de la biogeográfico, la serra de Basa forma part del Regne Holártico, de la Regió Mediterrànea, i, dins d'esta última, de la província Bètica.
La serra de Basa és un massiç molt montanyós, en importants diferències altitudinals, de manera que en pocs quilómetros l'altitut varia des dels 845 m en Basa als 2269 m en el Calar de Santa Bàrbara, màxima altitut de la Serra.
Geografia
[editar | editar còdic]La serra de Basa i la serra dels Filabres, en realitat, conformen un únic massiç encara que en distint nom segons la província, ubicant-se la segona íntegrament en la província d'Almeria, cobrint un total de 151 000 hectàrees a lo llarc de 63 quilómetros.
Flora
[editar | editar còdic]Un dels paisages més singulars i peculiars d'esta Serra és el dels seus boscs de galeria, que a modo de venes de vida, destaquen entre les immenses extensions de pinada de reforestació. Una joya botànica d'esta serra és el pi selvat, del que els eixemplars de la serra de Basa, junt en els de Serra Nevada, són els boscs autòctons d'esta espècie de distribució més meridional en Espanya.
La vegetació natural d'estos sotos i ribera forma part de l'ambient atlàntic i centreeuropeu, que està integrada per flora eurosiberiana, delatada pel seu caràcter caducifolio, i que en llocs en clima típicament mediterràneu, com la serra de Basa, està condicionada a la presència d'aigua abundant. De modo que boscs de ribera mediterràneus, com estos, rodejats d'una zona especialment àrida, en la que com hem significat a penes se superen els 350 mm anuals, constituïxen comunitats relicticas o residuals d'aquells boscs caducifolios postwümienses, immersos en un paisage xerofítico, de modo que constituïxen formacions vegetals intrazonales de singular valor ecològic, en la que destaca la presència de sauces i atres espècies de ribera com àlbers blancs, el àlber temblón, en els seus inconfundibles i característics fulls rojos en autumne i especialment àlbers negres (Populus nigra), que alcancen un gran tamany i gruixa en esta serra.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Baza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.