Populus nigra
El àlber negre o chop negre (Populus nigra) és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les salicáceas comuna en Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de full caduc que alcança de 20 a 30 m, encara que en ocasions pot superar esta altura. Sistema radicular format per un eix principal fort i profunt i una majoria de raïls superficials i esteses. Tronc generalment dret, de corfa grisácea pronte badada en sentit llongitudinal, formant-se entre els clavills unes costelles negruzcas, a lo que aludix el nom. Copa àmplia, per lo general poc densa pero més que les del Populus alba o Populus trémula. Fulls en pecíol de 2 a 6 cm de llongitut, lateralment comprimit i en freqüència velloso. Llim pubescente en brotar, molt pronte lampiño i vert per les dos cares, de forma aovado-triangular o aovado-ròmbica, acuminadas, festoneado-serrades. Ament precoços, apareixen abans que els fulls, en els mesos de febrer i març (hemisferi nort). Frut en càpsula en llavors parduscas envoltes en abundant pelusa blanca. Disseminació en abril i maig.
,_06-02-2026._(d.j.b.).jpg_04.jpg){kind=link}
Cultiu
[editar | editar còdic]És pràcticament indiferent sobre sols, si ben rehúye els excessivament salinos. Requerix humitat en el sol en renove de l'aigua, per lo que sol situar-se junt a cursos superficials o sobre corrents subterrànees poc profundes. Prou exigent en principis nutritius i sobre la llum, no tolera be la coberta. En les formacions ripícolas es mescla en espècies de similars preferències, com sauces, àlbers, fresnos, oms, etc.
En àmplies zones de la cordillera ibèrica Populus nigra apareix formant boscs en galeria de vells eixemplars, són els denominats "chops cabeceros". Resultat d'una antiga activitat agroforestal, estos chops són arbres trasmochos les branques dels quals, rectes i altes, eren amprades per a voltons en la construcció de cases, corrals i parideras, entre atres usos.
Hui en dia corren un sério perill de desaparéixer, degut fonamentalment a l'abandó d'esta activitat.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]S'estén pel sur, centre i est d'Europa, centre i oest d'Àsia (fins al centre de Siberia) i nort d'Àfrica.
En haver segut cultivat i difòs des d'antic resulta difícil precisar la seua àrea d'orige, si ben no resulta aventurat situar-ho entre Àsia occidental i Europa oriental.
La varietat Populus nigra L. var. italica es cultiva en Argentina i Chile des de l'época colonial i per la seua freqüència i arraïlada en este últim país, és conegut com "àlber chilé", per a diferenciar-ho d'atres espècies i varietats d'introducció més recent. En Chile existix un clon que no pert tots els seus fulls en hivern, sino que manté el seu fullage fins a l'aparició dels fulls nous en primavera.
Usos
[editar | editar còdic]Fusta blana, porosa, llaugera i fràgil, apta para fusteria llaugera de poca resistència i construcció sempre que no dega soportar grans pesos. Bona per a la fabricació de pasta de celulosa.
Com a ornamental i arbre d'ombra s'ha utilisat des d'antic, sent sumament comú en el periodo colonial en Argentina i Chile per a demarcar entrades a vinyes i grans fundos, ademés de carreteres principals. Evidència d'açò és el renom de l'Avinguda Libertador Bernardo O'Higgins, principal artèria de Santiago de Chile, coneguda com "La Alameda".
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Fitoquímica
La corfa conté salicina i taninos, per lo que s'ha utilisat com curtiente. La llenya que proporciona és d'escassa calitat. Els fulls constituïxen un bon forraje, s'ha utilisat com a recurs hivernal.
- Activitat farmacèutica
- Tònic general i astringente.
- Depurativo i sudorífico.
- Aumenta l'excreció d'àcit úrico.
- Diurético molt usat en litiasis renal.
- Expectorante i balsámico.
- Usat com cataplasma en el tractament de ferides i úlceres.
- En la resina de les seues ulls es fa un ungüent per a la curació de les almorranas.
Subespecies i varietats
[editar | editar còdic]Hi ha tres subespecies, encara que alguns botànics distinguixen quatre:[2][3]
- Populus nigra nigra. Europa central i oriental. Fulls i brots glabros (sense pèl); corfa pardo grisácea, grossa i arrugada.
- Populus nigra betulifolia (Pursh) W.Wettst. Noroest d'Europa (França, Gran Bretanya, Irlanda). Populus nigra betulifolia ( Pursh ) W. Wettst. Noroest d'Europa (França, Gran Bretanya, Irlanda). Venes del full i tallos finamente pubescentes; corfa pardo grisácea, grossa i arrugada, a sovint en pesats nucs, el tronc normalment molt inclinat.
- Populus nigra caudina (Tingues.) Bugała. Regió mediterrànea, també suroest d'Àsia si no es diferencia la varietat afghanica.
- Populus nigra var. afghanica Aitch. & Hemsl. (sense. P. nigra var. thevestina (Dode) Bean). Suroest d'Àsia; tractada com un cultivar de P. nigra per molts botànics,[4] i com una espècie distinta P. afghanica per uns atres;[5] corfa suau, casi blanca; fulls i tallos com subsp. caudina (vejau també cultivares, avall).
La subespecie betulifolia és un dels arbres més infreqüents en Gran Bretanya i Irlanda,[6][7] en sol al voltant de 7000 eixemplars coneguts, dels que solament 600 s'ha confirmat que són femenins.[8]
S'han seleccionat també varis cultivarés, que es propaguen per esquejes:
- 'Italica'. El verdader chop lombardo, seleccionat en Lombardía (el nort d'Itàlia), en el XVII. El creiximent és fastigiado, en una corona molt estreta. Provinent de la regió mediterrànea, és alguna cosa millor adaptat als estius càlits i secs, en condiiones de més humitat sol ser de curta duració per les malalties fúngicas. És un clon masculí.[9]
- Grup Plantierensis. Un grup de clons obtinguts per creuament 'Italica' en P. nigra ssp betulifolia en la Guarderia de Plantières prop Metz en França en 1884; són similars a 'Italica' (i, a sovint es confonen en ella) pero tenen la copa llaugerament més àmplia i millor adaptada al clima fret i humit al nort dels Alps, on el verdader chop lombardo no solia créixer be. Es produïxen clons masculins i femenins. En l'Europa transalpina s'usa prou com a pantalla curta-vent. Est és l'arbre més comunament cultivat en Gran Bretanya i Irlanda com "chop de Lombardía".[9]
- 'Manchester Poplar' ("Àlber de Mánchester"). Un cultivar de la subsp. betulifolia àmpliament plantat en el noroest d'Anglaterra. És un clon masculí, i en l'actualitat es troba sériament amenaçat per la fusariosis del mechó de l'àlber.[10][11]
- 'Gigantea'. Un atre clon fastigiata, d'orige desconegut, en una coronació més àmplia, més vigorosa, que 'Italica'. És un clon femení.[9]
- 'Afghanica' (sense. 'Thevestina'). La majoria, si no tots, els eixemplars de la varietat 'Afgana' són d'un sol clon, i per lo tant molts botànics ho tracten com un cultivar més que una varietat botànica. És fastigiado, semblat a 'Italica', pero en una cridanera corfa blanquecina; també es diferencia de 'Italica' en ser un clon femení. Est és l'àlber comú fastigiado del suroest d'Àsia i el surest d'Europa (els Balcans), a on va ser introduït durant el periodo otomà.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Populus nigra va ser descrita per André Michaux i publicat en Flora Boreali-Americana 2: 243. 1803.[12]
Populus: nom genèric que deriva del llatí, 'popular' per ser abundant i en gran cantitat.
nigra: epítet llatí que significa "negra".
- Varietats acceptades
- Populus nigra subsp. betulifolia (Pursh) Wettst.
- Populus nigra var. italica Münchh.
- Sinonímia
- Aigiros nigra (L.) Nieuwl.
- Populus caudina Tingues.
- Populus croatica Waldst. & Kit. ex Besser
- Populus fastigiata Foug.
- Populus fastigiata var. plantierensis Simon-Louis
- Populus hudsoniana Desf.
- Populus hudsonica F.Michx.
- Populus lombardica Link
- Populus neapolitana Tingues.
- Populus nolestii Dippel
- Populus pannonica Kit. ex Besser
- Populus polonica Loudon
- Populus pyramidalis Rozier
- Populus pyramidata Moench
- Populus rubra Poir.
- Populus sosnowskyi Grossh.
- Populus thevestina Dode
- Populus versicolor Salisb.
- Populus viminea Dum.Cours.
- Populus viridis Lodd. ex Loudon
- Populus vistulensis Loudon[13][14]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: àlber, chop, chopa, chopera, chop castellà, chop canadenc, chop comú, chop de Lombardía, chop del país, chop lombardo, chop mosquitero, chop negral, chop negre, chop piramidal, chop blanquillo, chopola, chopro, chopru, chopu, choupo, guelguero, lleopart, lombardo, lombardu, morra, negral, negrillo, palero, pobo, populo, povero, povisa, povo, puba, pópulo, sopo, soupo, temblero, temblu, tembo, templu, tremole, voltó, àlber d'Itàlia, àlber de Lombardía, àlber negral, àlber negrillo, àlber negre, àlbers peralejos.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els chops cabeceros». Consultat el 25 d'abril de 2014.
- ↑ Flora Europaea: Populus nigra
- ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
- ↑ Germplasm Resources Information Network: Populus nigra var. thevestina
- ↑ Flora de Pakistan: Populus afghanica
- ↑ Milne-Redhead, E. (1990). The B.S.B.I. Black Poplar survey, 1973-88. Watsonia 18: 1-5. Disponible online [1] archivat en Wayback Machine. (pdf file).
- ↑ Arkive: Populus nigra [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Cooper, Fiona (2006). The Black Poplar: Ecology, History and Conservation. Windgather Press ISBN 1-905119-05-4
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bean, W. J. (1980). Trees and Shrubs Hardy in the British Isles Vol. 3. John Murray ISBN 0-7195-2427-X
- ↑ Stace, C. A. (1971). The Manchester Poplar. Watsonia 8: 391-393.
- ↑ Arboricultural Information Exchange: Manchester Poplar Disease [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Populus nigra en Tròpics
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ «Populus nigra». The Plant List. Consultat el 10 de giner de 2015.
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Populus nigra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.