Serra de Tejeda

Serra de Tejeda

La serra de Tejeda és una formació montanyosa pertanyent a la cordillera Penibética que es troba a cavall entre les províncies de Granada i Màlaga (Espanya). Junt en les serres d'Almijara i de la comarca de Alhama constituïx un massiç calizo que fa de frontera física entre abdós províncies, separant la Depressió de Granada de l'Axarquía i juntes alberguen el parc natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama.

La serra de Tejeda s'estén en direcció oest-este, a través d'un paisage escarpado que té el seu cim en el pico de La Maroma, Màlaga, de 2066 m s. n. m. El seu nom prové de lo abundants que eren els tejos en el passat, dels que hui solament queda una tejeda, la més meridional de la península ibèrica. Entre la fauna es poden vore l'àguila real i la perdicera, aixina com a la cabra montés, que té en el parc una de les famílies més numeroses del país.

Orografia

En esta serra, el paisage oferix un abrupte i escarpado relleu en grans i pronunciades ales, alternades en les seues característiques crestes en diversos rencs que delimitant valls i profunts barrancs es van desenrollant perpendicularment a la llínea de costa.

Flora

Cal senyalar, que el nom de Serra Tejeda es deu a una espècie d'arbre, el teixixc, que anys arrere predominava en la serra, quedant ya tan sol uns eixemplars en les zones més altes. En este parc natural destaca sobretot espècies com el pi, la sabina rastrera, el ginebrera, el roure melojo, el roureda, el quejigo, la carrasca, l'acebuche, l'alcornoque, mates espinoses, xara i plantes aromàtiques com el tomello. Esta vegetació s'ha vist en perill per l'acció de l'home, degut fonamentalment al pastoreig, tala i incendis forestals.

Reforestació

Donat la reculada i desaparició del teixixc (Taxus baccata) en Andalusia s'han realisat accions per a la recuperació de tejedas repoblant distintes zones del parc natural de Tejeda i Almijara. El teixixc és un arbre de la família de les taxáceas l'antiguetat de les quals pot remontar-se a un milló d'anys. De creiximent molt llent, pot alcançar una altura màxima de 15 metros. Es pot trobar en altures compreses entre els 500 i 1800 metros, encara que podem trobar-ho als 2100 metros, preferentment en sols calizos situats en zones humides i umbrías.

Per a això es realisen distints treballs com a tancament de parceles, reforestació en implantació vegetal i regeneració natural en protecció d'arbres existents. El primer d'ells obedix a la necessitat d'excloure determinades zones als herbívors. Dit tancament es efectua per mig d'una malla metàlica en les dimensions suficients per a permetre el pas dels herbívors més menuts. Per a la recuperació vegetal de la parcela es procedix a l'implantació artificial d'espècies desijades, aixina com a la seua distribució regular. En això es pretén impedir que al no haver rumiants el terreny quede invadit per espècies arbustivas i arbòrees com arces, guillomos, roserés, mostajos, teixixc, arce de Granada, ponassa, quejigo, mostajo, durillo i cerezo. Donades les condicions topogràfiques dels terrenys estes actuacions es realisen mà a mà, be en ferramentes manuals, be en azadas mecàniques.