Corfa motora
La corfa motora comprén les àrees de la corfa cerebral responsables dels processos de planificació, control i eixecució de les funcions motores voluntàries.
Anatomia de la corfa motora
[editar | editar còdic]
M1=Àrea motora primària en roig.
PMd=àrea premotora dorsal.
PMv=àrea premotora ventral
SMA=Àrea motora Suplementària en vert.
pre-SMA= àrea motora pre-Suplementària en groc.
CMA=Àrea motora del cíngulo en celest.(any:2010)
La corfa motora, integrada per les seues diferents àrees, està situada en el lòbul frontal, davant del regata de Rolando o corfa motora pre-rolándica.
El gir precentral alberga les dos àrees motores més importants: la corfa motora primària i la corfa premotora.
Es dividix en diferents àrees de funció:[1]
- La corfa motora primària (M1),
responsable de la generació dels impulsos neuronals que controlen l'eixecució del moviment.
- La corfa motora secundària
- La corfa premotora (PM), encarregada de guiar els moviments i el control dels músculs. S'ubica en el gir precentral, en les àrees PM ventral i PM dorsal.
- l'àrea motora suplementària (SMA), encarregada de la planificació i coordinació de moviments complexos, com per eixemple, aquells que requerixen l'us d'abdós mans.
- La corfa parietal posterior, encarregada de transformar l'informació visual en instruccions motores.
Microarquitectura
[editar | editar còdic]Les cèlules de la corfa motora tenen una doble estructuració:
- Horisontalment
Estan organisades en sis "capes" superpostes denominades I-VI, que són conseqüència de la seua embriogénesis. La capa V presenta les cèlules jagantes de Betz característiques de la corfa motora.
- Verticalment
S'organisarien com "columnes" corticales com a conseqüència de la seua funcionalitat, que estimulen l'activació de determinats músculs o grups musculars sinérgicos.
Existixen atres estructures cerebrals anara de la corfa que són de gran importància per a la funció motora. És destacable el paper del cerebel i dels núcleus motors subcorticales.
Història de la funció de la corfa motora
[editar | editar còdic]En el XIX, Eduard Hitzig i Gustav Fritsch varen demostrar que l'estimulació elèctrica de certes parts del cervell podien provocar una contracció muscular en la part oposta del cos.[2]
En 1949, el neurocirujano canadenc Wilder Penfield va desenrollar un procediment quirúrgic per a suavisar els síntomes de l'epilèpsia. El seu procediment inicial va consistir en estimular eléctricament diverses parts de la superfície de la corfa cerebral del pacient per a trobar l'àrea responsable de la patologia. Durant les seues investigacions, va descobrir que l'estimulació de l'àrea 4 de Brodmann provocava una ràpida contracció de determinats músculs. Ademés, semblava existir un "mapa motor" de la superfície del cos a lo llarc de la circumvolució de l'àrea 4. Hui dia, esta àrea es coneix com corfa motora primària.
A partir d'este descobriment, va trobar que l'estimulació de les regions que es troben per davant (frontals) a la corfa motora primària M1, provocaven moviments més complexos. No obstant, es requeria una major corrent elèctrica per a posar en marcha moviments des d'estes àrees. Estes zones corticales premotoras es localisen com l'àrea 6 de Brodmann (BA 6).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez Cervelló; Albina Chicote, M.L. (2003). «Organisació supraespinal del moviment», Còrdova, A. (ed.). Fisiologia dinàmica, Barcelona: Masson, p. 166. ISBN 844581270X.
- ↑ Lennart Heimer (1995). The human brain and spinal cord: functional neuroanatomy and dissection guide (en anglés), Springer-Verlag. ISBN 9780387942278.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza motora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.