Corfa motora primària
La corfa motora primària (o M1) és una regió cerebral que en els sers humans es troba en el sector posterior del lòbul frontal. Treballa conjuntament en les àrees premotoras per a planificar i eixecutar els moviments.[1] Conté neurones de gran tamany conegudes com cèlules de Betz, que els seus llarcs axones descendixen cap a la mèdula espinal per a establir sinapsis en les motoneurones alfa, que a la seua volta estan conectades als músculs.
Anatomia
[editar | editar còdic]
La corfa motora primària (M1) s'ubica en la part dorsal (posterior) de la circumvolució precentral i per davant del regata central (o cisura de Rolando) de cada lòbul frontal.[2]
El gir precentral té el seu llímit anterior en el regata precentral, que llimita inferiorment en el regata lateral (o cisura de Silvio). En la seua part mija lindo en la circumvolució paracentral. En la classificació d'àrees de Brodmann, esta regió correspondria a l'àrea 4 (BA 4).
La corfa M1 està irrigada en els seus dos terços laterals per l'artèria de la regata Central (o de Rolando), que és branca de l'artèria cerebral mija (CMA en anglés). El terç medial (superior intern) de la corfa motora primària M1, està irrigado per l'artèria frontal interna posterior (PIFA en anglés), que és branca de l'artèria cerebral anterior (ACA en anglés).[3] En alguns casos el terç medial (superior intern) de la M1 és irrigado per l'artèria Paracentral branca de la ACA.[4]
Mecanismes d'actuació
[editar | editar còdic]La corfa motora primària (M1), està interconectada en atres regions cerebrals en dos sentits. Per una part, envia l'informació necessària (eferencias), per a posar en marcha els moviments voluntaris i per una atra part, rep informació sensorial (aferencias) des de diversos centres cerebrals que servix com retroalimentaació per a millorar la planificació i eixecució de moviments.
Eferencias
[editar | editar còdic]
Fotografies centre i avall, es marca l'àrea 4 (esquerra dalt). Es marca el llímit en la zona 3a (ubicada a la dreta).
De les sis capes de cèlules que la conformen, en la corfa motora primària predominen les capes I, III i V. Estes capes estan formades pels cossos celulars de les neurones motores.
La capa piramidal interna (capa V) de la corfa precentral conté neurones piramidals jagantes cridades cèlules de Betz, en soma d'entre 70 i 100 micrómetros, que envien els seus llarcs axones en dos direccions: cap als núcleus motors contralaterales dels nervis craneals, i cap a les motoneuronas inferiors de l'asta ventral de la mèdula espinal.[5] Estes són les neurones de proyecció, i les seues axones formen el tracto corticoespinal, que és la principal aferencia que partix des de la corfa motora primària. Este tracto és el que possibilita el control de la corfa sobre els grups musculars distales. En el control d'estos músculs intervé l'interacció en les motoneurones alfa, gamma i beta, aixina com en les interneuronas que possibiliten els processos d'inhibició de motoneuronas antagonistas. Ademés, en el control dels moviments també participen els sistemes descendents del tronc de l'encéfal: el fes rubroespinal i els fas vestibuloespinales i reticuloespinales.[6]
El tracto corticoespinal o piramidal seguix la següent ruta: els axones travessen la substància blanca i es van unint progressivament fins a formar part de la càpsula interna. Travessant els ganglis basals, apleguen al tronc de l'encéfal. En este punt, la major part de les fibres nervioses creuen cap al costat contralateral en el bulbo raquídeo (lo que es coneix com decusaació piramidal). Aixina, formen el tracto corticoespinal lateral, que descendix per la mèdula espinal i termina en les motoneuronas i interneuronas mencionades en anterioritat. Pero també existix un chicotet número de fibres que en aplegar al tronc de l'encéfal no creuen a l'atre costat, descendint homolateralment i conformant el tracto corticoespinal ventral. No obstant, moltes d'estes fibres acaben creuant a la part contralateral a lo llarc del seu descens per la mèdula espinal.[7]
En el seu tram final, el tracto corticoespinal pot establir sinapsis en les interneuronas de la mèdula espinal, en lo que es controla el moviment de grans grups musculars, o be poden establir monosinapsis en les motoneuronas, per mig de les que es controlen moviments més fins, com el dels dits de les mans. Aixina, el tracto corticoespinal és l'encarregat de controlar els moviments del tronc i les extremitats.
Existix una atra via de control que ix des de la corfa motora, que en lloc de dirigir-se a les motoneuronas i interneuronas de la mèdula espinal, es dirigix a les motoneuronas del tronc de l'encéfal, i controla els moviments del cap i la cara. És el cridat tracto corticobulbar, i aplega principalment als núcleus trigémino, facial, hipogloso i ambigu.
Ademés d'estes dos rutes directes (corticoespinal i corticobulbar), la corfa motora pot controlar indirectament l'eixecució de moviments per mig dels fascículos córtico-rubral (que termina en el núcleu roig) i córtico-reticular (que desemboca en la formació reticular).[8]
Aferencias
[editar | editar còdic]La corfa motora no només envia informació als músculs; també rep informació d'atres centres que ajuden a planificar i eixecutar els moviments en major precisió. Aixina, rep informació propioceptiva des de la corfa somatosensorial primària. També rep aferencias des de la corfa parietal, concretament des d'aquelles àrees que servixen com a centres d'integració de l'informació procedent dels sentits. Ademés, la corfa motora primària rep proyeccions corticales de la corfa premotora.
La corfa motora primària també rep aferencias procedents dels núcleus talámicos: el núcleu ventral posterolateral, núcleu ventrolateral i el núcleu ventral anterior. Estos núcleus servixen com a punt de relleu per a dur fins a la corfa l'informació que aplega des de la perifèria (per mig de la via espinotalámica) i des del cerebel (per mig dels núcleus cerebelosos).[9]
El homúnculo de Penfield
[editar | editar còdic]
En els anys 50, Wilder Penfield va realisar una série d'experiments realisats en pacients que anaven a sometre's a neurocirugía. Estimulant eléctricament diverses parts de la corfa cerebral (principalment les corfes motora i premotora) Penfield va comprovar que es produïen moviments en diverses parts del cos en funció de les àrees corticales que eren estimulades. En estes senyes, va elaborar un mapa topogràfic de la corfa en el que estaven representades les parts del cos associades a cada regió. Peinfield va sintetisar els seus descobriments per mig de la representació gràfica de les diverses parts del cos que estaven relacionades en les diferents àrees cerebrals. El resultat d'esta representació es va denominar homúnculo de Penfield, "homúnculo" o "persona chicoteta", i crida l'atenció per la seua desproporció. El homúnculo motor presenta algunes parts del cos molt més desenrollades que unes atres, principalment les mans, els dits, els llavis i la llengua; mentres que les cames, el tronc i els braços tenen una representació molt menor. Açò significa que existix una representació cortical molt major d'aquells músculs o grups musculars que requerixen un control voluntari més fi.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guillazo Blanch. «Control central del moviment: la corfa cerebral», Soriano Mas, Carles (ed.). Fonaments de neurociència, UOC, pp. 166. ISBN 9788497885379.
- ↑ Pocock, Gilliam; Richards, {{{nom2}}} (2005). «Fisiologia dels sistemes motors», Fisiologia humana: la base de la medicina, Barcelona: Masson, p. 175. ISBN 8445814796.
- ↑ (2005).Surg Neurol..64(Suppl 2)
- S48-52.Consultat el 17 d'octubre de 2019.
- ↑ (2015).J. Neurosurg..122
- 483–498.Consultat el 17 d'octubre de 2019.
- ↑ Sinnatamby, Chummy S. (2003). «Sistema nerviós central», Anatomia de Last regional i aplicada, Barcelona: Paidotribo, p. 458. ISBN 848019670X.
- ↑ Cardinali, Daniel (2007). «Control de la postura i l'equilibri. Generació del moviment», Neurociència aplicada:els seus fonaments, Buenos Aires: Editorial Mèdica Panamericana, p. 255. ISBN 9789500603287.
- ↑ Córdova Martínez (2003). Fisiologia dinàmica, Barcelona: Masson, pp. 168-9. ISBN 844581270X.
- ↑ Guillazo Blanch (2007). «Control central del moviment: la corfa cerebral», Soriano Mas, Carles (ed.). Fonaments de neurociència, UOC, pp. 167-9. ISBN 9788497885379.
- ↑ Calderón Montero; Legido Arce, {{{nom2}}} (2002). «Control cortical de la postura i el moviment», Neurofisiología aplicada al deporte, Tébar, p. 141. ISBN 849544738X.
- ↑ Kolb, Bryan; Whishaw, {{{nom2}}} (2006). «Organisació del sistema motor», Neuropsicología humana, Madrit: Editorial Meja Panamericana, p. 202. ISBN 9788479039141.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza motora primaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.