Corfa orbitofrontal
La corfa orbitofrontal (COF) és la regió del lòbul frontal del cervell relacionada en el processament cognitiu de la presa de decisions. En primats no humans, inclou les àrees corticales d'associació de Brodmann 11, 12 i 13. En els sers humans, comprén les àrees 10, 11 i 47 de Brodmann.[1] Ya que ha segut relacionada en els mecanismes de processament de l'emoció i de la recompensa, alguns autors consideren que la COF forma partix del sistema límbico.
Anatómicamente, la COF es definix com la part de la corfa prefrontal que rep proyeccions des dels núcleus medials magnocelulares del tàlem mediodorsal.[2] El seu nom es deu a la seua posició, ya que es troba situada immediatament sobre les òrbites en les que s'ubiquen els ulls. S'ha trobat una considerable variabilitat individual en la COF, tant en primats humans com en no humans. En els rosegadors s'ha trobat un àrea similar.[3]
Funcions de la corfa orbitofrontal humana
[editar | editar còdic]La COF es troba entre les regions menys compreses del cervell humà, pero s'ha propost que es troba implicada en funcions d'integració sensorial, en la representació del valor afectiu dels reforzadores, en la presa de decisions i en la formació d'expectatives.[1] Concretament, es creu que la COF humana regula la planificació conductual associada a la sensibilitat a la recompensa i el castic.[4] Estes afirmacions es troben respalades per mig d'investigacions realisades en humans, primats no humans i rosegadors. L'investigació en humans s'ha centrat en els estudis en neuroimagen realisats sobre participants sans, i en les investigacions neuropsicológicas en pacients en dany cerebral en regions concretes de la COF. Les investigacions realisades en l'Universitat de Leipzig mostren que la COF humana s'activa durant la realisació de juïns de coherència intuïtiva.[5]
Investigació en neuroimagen en subjectes sans
[editar | editar còdic]L'us de tècniques de resonància magnètica funcional per a visualisar la COF supon un desafiu, ya que esta regió cerebral es troba molt pròxima als sens paranasales, que estan plens d'aire, per lo que freqüentment apareixen distorsió geomètriques en utilisar la tècnica d'image eco-planar en un alt grau d'intensitat de camps magnètics. Aixina, es recomana prestar un especial conte per a obtindre una bona calitat de la senyal de la COF, i s'han desenrollat diverses estratègies al respecte, com l'ajust automàtic de l'homogeneïtat davant nivells elevats d'intensitat dels camps magnètics estàtics.[6]
Els estudis de neuroimagen publicats mostren que en la COF es troben representats el valor de la recompensa, el valor esperat de la recompensa i inclús la satisfacció subjectiva proporcionada pels reforzadores positius. Un extens metaanálisis de les proves de neuroimagen existents ha demostrat que l'activitat en les regions medials de la COF està relacionada en la monitorisació, l'aprenentage i el recort del valor de recompensa dels reforzadores, mentres que l'activitat en la COF lateral està relacionada en l'evaluació dels castics, que poden provocar canvis conductuales.[7]
Análogamente, s'ha trobat una diferenciació entre les regions posterior i anterior de la COF. Aixina, els reforzadores més complexos o en un major nivell d'abstracció (com els guanys o pèrdues econòmiques) es trobarien representats en les regions més anteriors de la corfa orbitofrontal, mentres que els reforzadores menys complexos (com el sabor dels aliments) tindrien la seua representació en regions posteriors. S'ha propost que la COF humana eixercita un paper en la mediació subjectiva de l'experiència hedónica.[1]
La corfa orbitofrontal representa el principal objectiu neocortical de la corfa olfativa primària. En els primats no humans, la corfa olfativa se situa a lo llarc de la superfície basal dels lòbuls frontals, envolent a la COF agranular i disgranular en la seua part medial, i a l'ínsula agranular en la seua part lateral, a on esta última estructura s'estén sobre la superfície orbital posterior. Es reben aferencias directes des de la major part de les àrees olfatives primàries, entre les que s'inclouen la corfa piriforme, l'amígdala i la corfa entorrinal, en absència d'un relleu talámico.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nature Reviews Neuroscience.6
- 691-702.doi:10.1038/nrn1748.Consultat el 19 d'agost de 2011.
- ↑ Fuster (1997). The Prefrontal Cortex (en anglés), Nova York: Raven Press.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ NeuroImage.17(2)
- 967-976.doi:10.1006/nimg.2002.1172.Consultat el 20 d'agost de 2011.
- ↑ (2004).Progress in Neurobiology.72(5)
- 341-372.doi:10.1016/j.pneurobio.2004.03.006.Consultat el 20 d'agost de 2011.
- ↑ (2005).Brain Research Reviews.50
- 287–304.Consultat el 20 d'agost de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza orbitofrontal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.