Corrent d'Austràlia Oriental
La corrent d'Austràlia Oriental (CAO per les seues sigles en espanyol)[1] és la corrent oceànica més llarga en les afores de la costa d'Austràlia i transporta aigua tébea en sentit contrari a les agulles del rellonge cap a la costa oriental de la part continental d'Austràlia. Prové del mar del Coral en la costa nort-oriental d'Austràlia i pot alcançar velocitats de fins a 7 nucs en les regions més superficials de la plataforma continental, encara que per lo general promedia entre 2 i 3 nucs. La EAC convergix en un vèrtiç just en el mar de Tasmania entre Austràlia i Nova Zelanda. La corrent transporta fauna marina tropical de les regions subtropicales cap a la costa surest d'Austràlia.
En 2003, la película animada de Pixar Buscant a Nemo va ilustrar la corrent d'Austràlia Oriental com una autopista marina en el que diversos peixos i tortugues marines viajaven en direcció de la costa oriental d'Austràlia. La premissa fonamental de l'història és correcta, puix cada estiu mils de peixos són agranats des de la gran barrera de coral fins als ports de Sídney i més al sur.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ També pot vore's escrit corrent Oriental Australiana
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente de Australia Oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.