Corriment al roig
En física i astronomia, el corriment al roig, acostament cap al roig o desplaçament cap al roig (en inglés: redshift) és un fenomen que ocorre quan la radiació electromagnètica que s'emet o reflectix des d'un objecte, normalment la llum visible, apareix desplaçada cap al roig al final del espectre electromagnètic. De manera més general, el corriment al roig és definit com un increment en la llongitut d'ona de radiació electromagnètica rebuda per un detector comparat en la llongitut d'ona emesa per la font. Eixe increment en la llongitut d'ona es correspon en un afluixó en la freqüència de la radiació electromagnètica. De forma anàloga, l'afluixó en la llongitut d'ona és cridat corriment al blau.
Qualsevol increment en la llongitut d'ona es diu corriment cap al roig, inclús encara que ocórrega en regions de l'espectre corresponents a radiacions electromagnètiques no visibles, com els rajos gamma, els rajos X o la radiació ultravioleta. La denominació pot ser confusa ya que a llongituts d'ona majors que el roig (p.ej., infrarrojo, microones i ones de radi), els desplaçaments cap al roig en realitat s'allunten de la llongitut d'ona corresponent al roig. Aixina i tot, parlar de freqüències d'ones menors que el roig continua significant que la llongitut d'ona tendix a allargar-se i no a assemblar-se al roig.
Un corriment cap al roig pot ocórrer quan una font de llum s'allunta d'un observador, corresponent-se a un desplaçament Doppler que canvia la freqüència percebuda de les ones sonores. Encara que l'observació de tals desplaçaments cap al roig —o el seu equivalent cap al blau— té numeroses aplicacions terrestres (p.ej., radar Doppler i pistola radar),[1] la espectroscòpia astronòmica utilisa els corriment al roig Doppler per a determinar el moviment d'objectes astronòmics distants.[2] Este fenomen va ser predit per primera volta i observat en el XIX quan els científics varen escomençar a considerar les implicacions dinàmiques de la naturalea ondulatoria de la llum.
Un atre mecanisme de corriment cap al roig és la expansió mètrica de l'espai, que explica la famosa observació dels corriment al roig espectrals de les galàxias distants, els cuásares i els núvols gaseosos intergalácticas, que s'incrementen proporcionalment en la seua distància a l'observador. Este mecanisme és una característica clau del model del Big Bang de la cosmologia física.[3]
Un tercer tipo de corriment al roig, el corriment al roig gravitacional (també conegut com a efecte Einstein), és el que ocorre com a resultat de la dilatació del temps que es dona prop d'objectes massius, d'acort en la relativitat general.[4]
Estos tres fenomens es poden comprendre baix el paraigües de lleis de transformació de marcs. Hi ha molts atres mecanismes en descripcions físiques i matemàtiques molt diferents que poden conduir a un desplaçament en la freqüència de radiació electromagnètica i les accions de la qual poden ocasionalment ser conegudes com a «desplaçament al roig», incloent la dispersió i varis efectes òptics.
En astronomia, és habitual referir-se a este canvi de llongitut d'ona utilisant una magnitut adimensional denotada per .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore Feynman, Leighton i Sands (1989) o una introducció per a estudiants universitaris (i molts instituts). Vore Taylor (1992) per a una discussió relativista.
- ↑ Vore Binney i Merrifeld (1998), Carroll i Ostlie (1996), Kutner (2003) per a aplicacions astronòmiques.
- ↑ Vore Misner, Thorne i Wheeler (1973) i Weinberg (1971) o qualsevol llibre de text de cosmologia física.
- ↑ Vore Misner, Thorne i Wheeler (1973) i Weinberg (1971).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corrimiento al rojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.