Corts de Barcelona (1632)

Les Corts de Barcelona de 1632 eren la continuació de les habidas en 1626 i no conten com a tals. Varen ser convocades pel rei Felipe IV i varen ser presidides, per delegació, per la moradura-infant Fernando d'Àustria. Es varen inaugurar el 18 de maig de 1632 i es varen tornar a paralisar el 8 de juny de 1632 davant un disentimiento de la ciutat de Barcelona. Les Corts, prorrogades el 24 d'octubre, mai varen ser clausurades.

Les anteriors Corts de 1626 varen quedar interrompudes, sense acort i llunt d'acceptar l'Unió d'Armes proposta pel comte-duc d'Olivares. En aquella ocasió, l'error de la Corona va ser intentar aprovar el seu programa en excessiva pressa. Esta volta volien donar el temps que anara necessari per a decidir. No obstant, el rei, completament involucrat en diversos fronts, no podia estar present i va delegar la presidència en el seu germà la moradura-infant Fernando, lloctinent de Catalunya des del 3 de maig de 1632. Els catalans no estaven d'acort en la proposta, pero un intens enfrontament d'Olivares en les ciutats va permetre convéncer als diputats. L'investudura va tindre lloc el 18 de maig de 1632 i Felipe IV i Olivares varen marchar immediatament a Madrit. Ademés, la decisió de realisar les Corts en Barcelona li va supondre a la ciutat un préstam de 110 000 lliures per a les despeses del viage real a la tornada abans d'acabar les Corts, per a lo que es va oferir com a garantia les rendes de tot el patrimoni real en Catalunya.

Les Corts de 1626 hahían segut un diàlec per a sorts, a on cada part volia tractar els seus temes: el rei en el seu pla de hòmens i diners per al manteniment de la guerra i els diputats queixant-se dels abusos i continuats incompliments de les constitucions i lleis per part dels virreyes i dels privilegis dels inquisidores. De fet, la llista d'agravis i disentimientos plantejats en aquelles Corts haurien supost una retallada molt important dels privilegis inquisitorials, pero finalment no varen ser aplicats per la suspensió.

En esta edició, els inquisidores volien evitar que es produïra la retallada i es varen aliar en la moradura-infant per a abortar qualsevol intent. No obstant, situar-se en contra dels diputats no facilitava la discussió de la proposta de finançació. La situació internacional d'Espanya era cada volta més complicada i les finances cada volta pijors.