Anar al contingut

Cos de Negri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cos de Negri

Els cossos de Negri són inclusions citoplasmàtiques presents en neurones infectades pel virus de la ràbia que contenen viriones, proteïnes i ARN.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Adelchi Negri

Tenen un tamany entre 0.25 i 27 µm. Es troben sobretot en les neurones piramidals del asta de Amón (en l'hipocamp) i en les cèlules de Purkinje del cerebel, encara que també en el bulbo raquídeo i les neurones de les glàndules salivares, la llengua i atres òrguens. La seua presència és variable i es preferixen usar atres métodos en el diagnòstic de la ràbia.[2] Els cossos de Negri són viroplasmas, inclusions citoplasmàtiques a on es concentren les proteïnes virals, àcits nucleicos i factors celulars per a la replicació i ensamblage dels viriones.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Varen ser descoberts per Adelchi Negri, un auxiliar de patologia del laboratori de Camillo Golgi, observant-los en gossos i conills en ràbia. La troballa va ser presentada en una reunió de la Societat Mèdic-Quirúgica de Pavía en 1903.[1] Negri estava convençut de que estes formacions eren un protozoo paràsit que seria l'agent etiológico de la ràbia,[1] al que va nomenar Neurocytes hydrophobiae.[4] No obstant, eixe mateix any, Paul Remlinger i Rifat-Bey Frasheri en Constantinopla i, independentment, Alfonso vaig donar Vestea en Nàpols varen demostrar que la ràbia està causada per un virus. Negri va seguir intentant demostrar fins a 1909 que estes inclusions intraneuronales nomenades en el seu honor es corresponien en un dels estadis del cicle de vida d'un protozoo. Els cossos de Negri varen supondre un alvanç en el diagnòstic de la ràbia i la seua detecció va ser usada per molt temps fins al desenroll dels métodos moderns de diagnòstic.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Henry y Murphy, 2017, p. 1461.
  2. «Rabies: Histologic examination» (en anglés). Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 2 de juny de 2020.
  3. Nikolic et al., 2017, p. 2.
  4. Margreth, 2003, pp. 252-254.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2017).Emerging Infectious Diseases.23(9)
1461.doi:10.3201/eid2309.ET2309.Consultat el 2 de juny de 2020.
  • (2003).Rendiconti Lincei.14(4)
251–262.doi:10.1007/BF02904485.Consultat el 2 de juny de 2020.
  • (2017).Nature Communications.8(58)doi:10.1038/s41467-017-00102-9.Consultat el 2 de juny de 2020.