Costa Vasca

Erro al crear miniatura:

Costa Vasca

Erro al crear miniatura:

Plaja de Zarauz, en Guetaria al fondo (província de Guipúscoa).

La Costa Vasca (

• ; en francés: Côte Basque) designa el tram llitoral del mar Cantàbrica i el golf de Viscaya que llimita per l'oest en Cantàbria i les Landes al nort, entre les ciutats de Bilbao i Biarritz. Se situa en el nort d'Espanya i en l'extrem suroest del llitoral francés. Estén entre Viscaya i Guipúscoa (comunitat autònoma del País Vasc) i Labort (departament de Pirineus Atlàntics en la regió de Nova Aquitània), des de la punta Covarón (Musques) fins a la desembocadura del riu Adur (Anglet). El mar Cantàbrica i els Pirineus fan de teló de fondo en un paisage en totes les tonalitats del vert, escarpades costes de rigas curtes i serres d'hayedos i roures.

En França es denomina també com a Costa Vasca (Côte Basque) a una marca turística del departament de Pirineus Atlàntics.

Història

Els seus habitants han segut durant sigles marís, llauros i pastorés que parlaven una llengua sense parentesc en les conegudes i l'orige de les quals cal buscar-ho en la llegenda més que en l'història. Diuen que tot va començar en «Sugar», un dels personages mitològics vascs, qui va tindre amors en una bella princesa que vivia en Mundaca. D'eixa unió va nàixer el mític Jaun Zuria, primer Senyor de Viscaya. Ya en el XIV peixcadors vascs varen aplegar fins a Islàndia i Groenlàndia i es varen instalar en les costes de l'illa de Terranova i de la península del Labrador, abdós en Canadà. De Guetaria era Juan Sebastián Elcano, el primer que va donar el regrés al món, i de Zumárraga, Miguel López de Legazpi, conquistador de Filipines.

La costa vasca va canviar enormement en el XIX per a acollir els millors balnearis de França i Espanya, ya que era un lloc freqüentat per la monarquia d'abdós països durant l'estiu. Des de llavors, la seua popularitat va ser en aument i en el XX va escomençar a desenrollar el turisme de masses, en les ventages i inconvenients que comporta.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Gaztelugache i l'illa d'Aqueche, en Bermeo, la Costa Vasca de Viscaya.

S'observa una clara diferència entre la part espanyola i la francesa: esta última s'estén des d'Anglet fins a la desembocadura del Bidasoa. És relativament baixa i rectilínea, inclús llaugerament curvilínea: un penya-segat d'altitut mija (20 a 30 metros) que constituïx el terme de la penillanura de Labourd s'estén casi contínuament des de Biarritz fins al Bidasoa, al peu de la qual s'estenen moltes plages (per la contribució de les arenes de les Landes per les corrents marines) i balnearis, antics ports de balleneros reconvertits al turisme. Des d'un punt de vista geològic, esta partix nort de la costa presenta un perfil variat i en constant canvi subjecte a l'erosió natural i en un fort impacte de l'activitat humana, en particular el turisme.

En la part espanyola, des del riu Bidasoa fins a la riga de Bilbao, la costa vasca és molt més alta: els monts vascs de Guipúscoa i Viscaya se sumergixen directament en la mar, els tallats són més alts, la costa és més irregular, les baïes, les cals, les vetes i les rigues obertes a alta mar se succeïxen, les plages són més chicotetes i més rares (la contribució de l'erosió és insignificant), els molts ports peixquers són més actius i el turisme està menys present, sent més freqüent l'activitat del surf. Les plages més importants són: La Closca de Sant Sebastià, la plaja de Zarauz i Les Arenes de Guecho.