Cova de Aroeira

Erro al crear miniatura:

Cova de Aroeira

La cova de Aroeira és una cova i jaciment arqueològic ubicat en Almonda, municipi de Torres Novas, centre de Portugal, a on s'han trobat ferramentes de pedra, ossos fòssils de espècimen de Homo preneandertales i rastres de maneig del fòc.

Jaciment arqueològic i paleontológico

Les investigacions i excavacions en curs des de 1987, en el conjunt de localitats paleoantropológiques en Almonda, han produït restants humans i rics nivells arqueològics del Paleolític Inferior, Mig i Superior aixina com el Neolític primerenc i els periodos prehistòrics posteriors. Dins del sistema càrstic de Almonda, la Gruta dona Aroeira va ser investigada per primera volta entre 1998 i 2002, quan es varen revelar un gran número de bifaces Achelenses associades a restants de fauna i dos dents humanes, Aroeira 1 i 2, relativament grans comparats en referències contemporànees com l'Alvenc dels Ossos.

La cova té una estratigrafia d'uns 4 m de gruixa, en tres unitats principals. El cràneu Aroeira 3 va ser descobert en l'unitat 2, d'uns 2 m de gruixa, que també inclou ferramentes Acheulenses. Un total de 387 ferramentes de pedra varen ser descobertes, incloent 17 de dos cares, 27 ferramentes en traces de retoc, 43 núcleus, i 180 chips i enrunes, i finalment 114 residus, alguns dels quals poden haver segut aportat des de l'exterior durant les excavacions. El cuarzo és el material preferit, el pedernal és rar.

Els restants de la fauna estan molt fragmentats. Hi ha dents aïllades, falanges, ossos de carpa i tarso i fragments de fusta. En total, varen ser trobats 209: 58 de venados, i 46 équidos. Es varen trobar dos fragments de Rhinocerotidae, tant Stephanorhinus com Hundsheimensis, aixina com quatre orsos, un bóvido gran (bisonte), un caprino i una tortuga (Testudo). Alguns estan calcinats en la base de la capa 2 i en associació en ferramentes de pedra i el cràneu.

Cràneu Aroeira 3

El cràneu de Aroeira 3 mostra vàries traces característiques dels cràneus europeus del Pleistoceno mig anterior. No obstant, la combinació de traces en el cràneu Aroeira 3 no es veu en cap atre individu.

Una característica comuna de Aroeira 3 en els neandertals és la forma general del cràneu. Despuix de la captura de la mostra per tomografía axial computarizada, la part dreta ben conservada de Aroeira 3 pot ser reflectida per a simular el costat esquerre i per a apreciar la forma total. D'esta manera s'observa l'orientació vertical dels parietals, molt diferent del tipo ancestral de Homo erectus, a on convergixen fortament cap a dalt. En vista posterior, esta orientació vertical dona una apariència prou circular al cràneu, oposta a l'aspecte pentagonal marcat en Homo erectus.

Una de les principals característiques dels europeus del Pleistoceno mig és l'aparició del torus supraorbitario. En Steinheim, Petralona, Bilzingsleben i Alvenc dels Ossos, com també en els neandertal del Pleistoceno inferior, els arcs supraorbitarios són curvats mediolateralment (en vista frontal) i redonejats en la seua superfície anterior. Els dos arcs poden fondre's completament en una unflada regió glabelar, o poden permanéixer més o menys separats en el pla mig per una depressió glabelar. Esta morfologia supraorbitaria, en diferents graus de fusió glabelar. També és el cas, abans en el Pleistoceno, de l'espècimen ATD6-15 de la Gran Dolina. Estes traces es combinen en una eminència articular sobreelevada, que contrasta en l'eminència articular més plana que és una característica que apareix molt primerenc en l'evolució neandertal. No obstant, en Arago i el home de Ceprano, esta característica està més prop de espècimen africans com els de Kabwe i Bodo, a on els arcs estan separats, més plans i menys curvos. Encara que la morfologia exacta dels arcs és difícil de reconstruir per a Aroeira 3, semblen estar fusionades al voltant d'un os frontal unflat. El costat dret conservat mostra un redonejat, acostant-se a l'espècimen de Bilzingsleben B1, més que els demés. A pesar de l'abrasió, s'observa generalment que el torus és gros, en comparació al restant dels individus pleistocénicos, prou prop de Bodo i Ceprano, pero menys grossa que B1. El pilar interorbital és ample. Esta combinació de traces en el cràneu Aroeira 3 aumenta la diversitat prèviament documentada en el registre fòssil del pleistoceno mig europeu.

Vàries mostres d'unitats litoestratigráfiques han segut analisades pel método Urà-Tori i proporcionen una cronologia coherent. Primer, una estalagmita va ser enterrada baix dels sediment, per lo que la seua formació és anterior a ella. La datació de la seua superfície va tirar 406 ± 30 ka, llimita l'edat de les següents capes a les que pertany el cràneu. El sostre sedimentario de la cova li proporciona una edat mínima, i està datat a 418 ka. L'edat del cràneu està llavors entre 390 i 436 mil anys.

Bibliografia

• Daura, J., Sanz, M., Arsuaga, J.L.J.L., Hoffmann, D.L.D.L., Quam, R.M.R.M., Ortega, M.C.M.C., Sants, E., Gómez, S., Rubio, A., Villaescusa, L., Souto, P., Maurici, J., Rodrigues, F., Ferreira, A., Godinho, P., Trinkaus, E., Zilhão, J., 2017c. New Middle Pleistocene hominin cranium from Gruta dona Aroeira (Portugal). Proceedings of the National Academy of Sciences 114, 3397–3402. https://doi.org/10.1073/pnas.1619040114
• Daura, J., Sanz, M., Deschamps, M., Matias, H., Igreja, M., Villaescusa, L., Gómez, S., Rubio, A., Souto, P., Rodrigues, F., Zilhão, J., 2018. A 400,000-year-old Acheulean assemblage associated with the Aroeira-3 human cranium (Gruta dona Aroeira, Almonda karst system, Portugal). Comptes Rendus Palevol 17, 594–615. https://doi.org/10.1016/j.crpv.2018.03.003
• Sanz, M., Sala, N., Daura, J., Pantoja-Pérez, A., Sants, E., Zilhão, J., Arsuaga, J.L., 2018. Taphonomic inferences about Middle Pleistocene hominins: The human cranium of Gruta dona Aroeira (Portugal). American Journal of Physical Anthropology 167, 615–627. https://doi.org/10.1002/ajpa.23689

• Sanz, M., Daura, J., Cabanes, D., Égüez, N., Carrancho, Á., Badal, E., Souto, P., Rodrigues, F., Zilhão, J., 2020. Early evidence of fire in south-western Europe: the Acheulean site of Gruta dona Aroeira (Torres Novas, Portugal). Scientific Reports 10, 12053. https://doi.org/10.1038/s41598-020-68839-w