Cova de Chaves

La cova de Chaves va ser un jaciment neolític situat en les proximitats de la localitat de Bastaràs, municipi de Casbas d'Osca, província d'Osca, Espanya. El jaciment, considerat dels més importants d'Espanya de l'época junt al de la cova de l'Or d'Alacant, va ser destruït de manera illegal en 2007 per Victorino Alonso per mig d'unes obres que varen convertir la cova en un abrevadero.

Havia segut part del conjunt del Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en l'any 1998 (ref. 874-547, 548 i 549).

Descripció

La cova de Chaves, en una superfície aproximada de 3300 m², albergava un jaciment arqueològic considerat com un dels més importants assentaments neolítics de la península ibèrica.

Dit jaciment va ser descobert per l'arqueòlec Vicente Baldellou Martínez en la década de 1970, sent este últim el director de l'excavació arqueològica. La cova es trobava dins d'una finca privada propietat de l'empresa Fimbas S. A. empleada com vedat de caça.

Fins a l'any 2007 l'intervenció arqueològica s'havia desenrollat fonamentalment en una zona de 110 m², concretament en una zona rectangular excavada a on eren clarament visibles els signes d'intervenció arqueològica. L'existència de lloses de gran tonellage en la cova i el perill que estes entranyaven havien impedit alvançar l'investigació arqueològica en atres zones de la cova i les investigacions tenien lloc anualment en campanyes d'estiu, a iniciativa dels arqueòlecs, en la prèvia autorisació de la Direcció general del Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó i l'autorisació de l'empresa Fimbas.

Encara que la cova de Chaves no havia segut declarada de forma expressa com be d'interés cultural, es trobava dins de l'entorn de protecció de les coves de Solencio I, II i III, en manifestacions de pintura rupestre i declarades com Be d'Interés Cultural conforme lo establit en l'Orde de 6 d'octubre de 2003, del Departament d'Educació, Cultura i Deport del Govern d'Aragó. Aixina mateix, la finca de Bastaràs es troba inclosa dins del parc natural de la Serra i Canons de Guara i la seua zona perifèrica de protecció, que a la seua volta són part de la Ret Natura 2000.

Destrucció i procés judicial

En octubre de 2007 l'empresari d'orige lleonés Victorino Alonso García, al mando de l'explotació de la finca a on es trobava la cova, va contractar la realisació d'unes obres en la cova consistents en el buidat de les seues lloses i sediment, en la finalitat de nivellar el sol de la cova i colocar comederos i abrevaderos per a la cría de cabres, aixina com d'utilisar el material extret per a la construcció d'un dic de contenció d'aigües propenc a la cova. Dita obra va ser realisada sense comunicació ni autorisació prèvia per part del govern aragonés. Per a l'obra es va amprar una retroexcavadora de gran tonellage i es calcula que es varen extraure uns 2247 m³ de sediment, equivalents a entre 3 i 4 metros d'altura, depositant-se estos en un barranc de l'entorn.

Per estos fets, Victorino Alonso García va ser condenat en novembre de 2016 com a autor d'un delicte sobre el patrimoni històric a dos anys i sis mesos de presó i a abonar 25 490 805 € en concepte d'indemnisació al Govern d'Aragó, devent Fimbas S. A. respondre subsidiàriament d'esta cantitat. Despuix del recurs de la defensa, l'Audiència d'Osca va fallar en giner de 2018 reduint la condena de presó en sis mesos per dilacions indegudes en el procés.

Despuix de la solicitut cursada per la Direcció general de Patrimoni Cultural del Departament de Presidència, Interior i Cultura del Govern d'Aragó, finalment el 20 de setembre de 2024 el Jujat de lo penal n.º 1 d'Osca va emetre un auto autorisant de forma urgent l'accés al jaciment i el seu entorn per a continuar en les investigacions arqueològiques, que corren a càrrec d'un equip de l'Universitat de Saragossa. Aixina mateix, el jujat va autorisar la celebració de les jornades de portes obertes que es consideren pertinents al objeto de donar a conéixer a la societat aragonesa les actuacions mampreses per a la recuperació d'este rellevant Patrimoni. Finalment, l'auto recordava que la finca a on s'ubica la cova de Chaves seguix pendent d'entrega a la Diputació General d'Aragó, sent l'únic ben que té inscrit al seu nom Fimbas S. A., empresa condenada a fer front als danys per responsabilitat civil derivada del delicte.

Bibliografia

• (1985).Bolskan: Revista d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Altoaragoneses.(1)

9-38.ISSN 0214-4999.