Cova de Kebara
Cova de Kebara (en hebreu: מערת כבארה Em'arat Kebara, en àrap: مغارة الكبارة Magarat al-Kebara) és una cova calcàrea que es troba en la localitat de Wadi Kebara (Israel), situada a uns 60-64 metros per damunt del nivell de la mar. Està ubicada a uns 10 quilómetros de la ciutat de Cesàrea Marítima.
La cova va estar habitada entre 60.000 i 48.000 anys abans del present i és famosa per les seues troballes de restants d'homínits.
La cova ha segut objecte d'importants campanyes arqueològiques durant els sigles XIX i XX. Les principals campanyes han segut dirigides pel professor i arqueòlec Ofer Bar-Yosef. Dorothy Garrod i Francis Turville-Petre varen excavar en la cova a principis de la década de 1930. Des de llavors, les excavacions han revelat una gran cantitat de restants humans associats en un context arqueològic musteriense. El primer espècimen descobert en 1965, durant les excavacions de M. Stekelis, va anar un esquelet infantil incomplet (Kebara 1).[1]
El descobriment més important realisat en este complex arqueològic data de l'any 1983,[2] en el que es va trobar l'esquelet de neandertal més complet fins a la data. Els seus descobridors ho varen batejar com Moshe, i està datat entorn al 60 000 a. C. L'esquelet ha preservat una important part del tors (columna vertebral, costelles i pelvis) aixina com certs ossos dels braços. El cap i els membres inferiors s'han perdut.
A pesar de la gran troballa citada en el paràgraf anterior, els principals estudis realisats sobre els neandertals han segut portats a terme sobre diferents cràneus apareguts des de l'any 1856 i les posteriors excavacions, que no varen trobar res que no pertanyguera al cràneu fins a la troballa de Moshe.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Kebara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.