Crómlech pirenaic
Els crómlech pirenaics, també cridats harrespil o baratz en el País Vasc, són monuments megalítics —comparativament— modests en forma de círcul de pedres, en diàmetros entre 2 i alguna cosa menys de 10 metros, i menhirés, que en casos excepcionals alcancen els 3 metros. Generalment, en el mateix lloc es troben grups de dos a vint círculs en diferents diàmetros l'orige dels quals pot remontar als anys 1200 a 600 a. C.
Els crómlech pirenaics es distribuïxen en un àrea que s'estén des d'Andorra fins al golf de Viscaya, a abdós costats dels Pirineus, de fet, en el territori en el que està atestat l'idioma aquitano tant en territori francés com espanyol. No es troben en el restant de la península ibèrica.
La principal teoria sobre el seu us i sentit, és que es tracta de enterrament.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jacques Blot: «Bilan de vingt années de recherches protohistoriques en Pays basque de France.» En: Bulletin du Musée Basque. Edició extraordinària 1989, p. 21–70.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crómlech pirenaico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.