Harrespil

Harrespil de Okabe entre Lecumberry i Sant Joan Peu de Port (Baja Navarra, País Vasc francés).

Harrespil (en plural harrespilak) és un terme en vasc que significa ««círculo de piedras»», i que s'aplica en Vasconia als menuts crómlech dels Pirineus. També són coneguts com baratzak (normalment units a criatures mitològiques com els jentilés o els maide jentil-baratzak, maide-baratzak), paraula que significa "hort" i que s'utilisa tradicionalment per a designar les necròpolis prehistòriques.

La seua similitut en els atres crómlech europeus residix en la forma (círculs de pedres clavades en el sol), pero són de chicotet tamany: els hi ha el diàmetro del qual no alcança els tres metros, i hi ha pocs en més de quinze. Les seues pedres també són menudes. Els círculs, per lo general, estan agrupats en número variable, i se situen en collados i cims redonejats. En ocasions un crómlech rodeja un túmulo i inclús un dolmen.

Els crómlech pirenaics s'associen a l'Edat del Ferro (primer mileni a. C.). En excavacions realisades s'ha comprovat una funció funerària (que no exclou atres). Els cadàvers eren incinerats prèviament, i les seues cendres es depositaven en vasijas de ceràmica, o be es rodejaven en lloses chicotetes (formant una cista).

La seua distribució geogràfica comprén tot el Pirineu central i occidental, tant al nort com al sur. Té una característica encara no explicada: per l'oest terminen bruscament en aplegar als rius Oria i Leizarán. En la divisòria oriental de la conca d'este últim riu hi ha una important cantitat de crómlech, pero en la divisòria occidental no hi ha ni un només. A l'oest d'estos rius s'han localisat molt pocs eixemplars, aïllats i dispersos.

Monuments funeraris en els montes

Descripció

Reunits en necròpolis de 5 a 20 espècimen, estos monuments funeraris daten del bronze tardà (aproximadament 1200 a. C.). Varen seguir construint-se durant l'Edat del Ferro. Estes sepultures es diferencien de les temporalment anteriors per recórrer a la cremació, típica de la cultura dels camps d'urnes. Són més espectaculars per la seua distribució que pel tamany de les seues pedres. Estan formats per un círcul de pedres que rodeja a un receptàcul central a on es depositen les cendres. El círcul està format són lloses verticals o per un chicotet mur de lloses imbricadas que definixen un recint. El seu diàmetro és variable, i sol ser d'entre 5 i 6 m.

En el centre hi ha un receptàcul enterrat per a guardar les cendres. Alguns harrespils tenen un cofre rectangular de lajas, de mides aproximades 1 m per 60 cm, format per 4 lloses laterals i una que fa de coberta. Hi ha fins a 8 tipos de cistas diferents.

Harrespil de Mendiluze en la serra de Geniva (Àlaba).

Harrespil i túmulos

Els harrespil han coexistit en lo túmulos, més grans i que també protegien una cista d'incineració, pero coberta de pedres amontonades.

A voltes es troben combinats, com en Zaho II, a on el harrespil està enterrat baix un túmulo, que a la seua volta està delimitat per un círcul de pedres. En atres casos, com en Millagate IV, solament es presenta el círcul exterior formant un gran harrespil (uns 10 m de diàmetro) la part central del qual està coberta per un montó de terra.

Distribució geogràfica

L'arqueòlec Xavier Peñalver senyala que la vall del riu Leizarán va ser, en l'Edat del Ferro, una frontera entre dos cultures diferents, una vascona cap a l'est, que es manifesta per l'abundància de crómlech, i una atra várdula cap a l'oest, a on predominen els castros i hi ha absència de crómlech. La també arqueòloga Mercedes Urteaga opina que eixa frontera separava als pobles vascones dels cèltics, cantàbrics o celtibéricos.

Contant en les senyes obtingudes en les investigacions arqueològiques dels últims anys sobre l'Edat del Ferro en l'àrea que s'analisa, es planteja que el territori guipuscoà era un espai en el que convergien tres àmbits culturals: el món aquitano que aguaitava al Bidasoa; el vascón que ocuparia el sector occidental i alcançaria el Leizarán, i el cèltic, cantàbric o celtibérico, estenent-se pels zones central, oriental i meridional.

Hipòtesis sobre els seus constructors

Els restants de les cremació corresponen a hòmens adults. Encara que en el harrespil-túmulo Millagate IV es troben els restants d'un individu sancer, en els demés solament es troba, en el millor dels casos, un o dos grapats de cendres.

Estos harrespils es troben en les montanyes en crestes de 1000 m d'altitut mija des dels Pirineus vascs fins a Andorra, i la seua utilisació fins a poc abans de la romanización i la proximitat a les rutes de la trashumancia sembla indicar que són sepultures que tanquen restants incinerats de pastors vascones.

Vore també

• Crómlech
• Glossari d'arquitectura prehistòrica

Bibliografia

• Jacques Blot: Bilan de vingt années de recherches protohistoriques en Pays basque de France (en francés), Hommage au Musée Basque - 1989