Mairu

Els mairu (o Mairuak en plural en vasc), cridats també Maide, Mainde o Maire (o Intxisu(ak) en la vall del Bidasoa) eren, segons la mitologia vasca, jagants constructors de dólmenes i crómlechs. A sovint se'ls associa en les Lamias.

Mitologia

Als Mairu s'atribuïx la construcció de certs dólmenes i crómlechs, com els de Ibañeta de Zugarramurdi (Navarra), Oyarzun (Guipúscoa), els de el mont Buluntsa. En Mendive, tals construccions es deuen a les companyeres femenines dels maide, és dir, a les lamias.^{cita requerida} En Oyarzun criden intxitxu als constructors dels crómlechs de la regió i diuen que són cementeris d'estos genis. Com en el crómlench designat allí: Mairubaratz (hort de Mairu). Intxitxu, geni masculí corresponent a la lamia i a sorgin, és un atre dels topònims de Mairu. En Oyarzun existix una cova el nom de la qual deriva de Maide, Maidazulo.

S'unixen personages en este nom que figuren en vàries llegendes de la Baja Navarra, de Labort i de l'extrem oriental de Guipúscoa, en tals funcions. En atres zones del país estes llabors van associades a atres noms: mairi, maru, mooru, moro, maide, maire, jentil, lamia (lamina), sorgin.

En atres àrees de l'Europa Atlàntica era també creència l'arribada de "gents del Sur" en la ciència de construir monuments megalítics. La presència de cromosomes genètics en el ADN masculí, haplogrupo I1b1b1 en minories aïllades de la població europea (inclosa la vasca) a lo llarc del llitoral atlàntic europeu fins a Escòcia, i en ADN femení fins a Escandinavia, sembla confirmar l'arribada -fa molts sigles o milenis arrere- de navegants mediterràneus d'orige norteafricano, a on és més freqüent este tipo genètic entre la població. La llengua vasca i gaèlica contenen indicis de préstams bereberes, ya coneguts des de fa dos sigles, i sense explicació des de llavors, ya que cap de les dos llengües provenen de la mateixa família llingüística. ^{cita requerida}

Hi ha llegendes en que el braç desecado o un os del braç de Mairu apareix en virtuts misterioses. El seu nom és Mairu-bes (o braç de Mairu), més concretament un os del braç del chiquet mort sense batejar. En les narracions el protagoniste utilisa eixe os com tea per a allumenar de nit i a voltes per a adormecer als habitants de la casa a on l'antorcha es troba encesa. Esta llegenda és coneguda, per lo manco, en la regió de Sant Joan Peu de Port (allí, Mairu és encara hui en dia un terme per a designar al que no està batejat i, per lo tant, no és cristià: aixina, puix, criden Mairu-bes al braç d'un chiquet no batejat o que ha mort sense batejar-se. Els chiquets no batejats, Mairu, si morien en tal estat, eren enterrats fins als nostres dies en les afores de la seua pròpia casa o en l'horta contigua a la mateixa). Pero els relats en els que figuren individus que se servixen d'ossos humans per a allumenar de nit també es veuen en atres llocs, com Ataun (Guipúscoa) i Meñaca (Viscaya), per eixemple.

És possible que el nom de Mari dega el seu orige al cristià María. Pero tampoc cal descartar una atra procedència; podria tindre relació en Mairi, Maide i Maindi en que són designats atres personages llegendaris de la Mitologia del País Vasc. El nom de mairi es troba en els dialectes orientals i és la forma que pren mairu davant vocal dels sufixos de declinació. Els Mairi (mairu en vasc unificat) són els constructors dels dólmenes; els Maide (potser variant mairü en Zuberoa) són genis dels monts, de sexe masculí, constructors dels crómlechs, mentres que els seus corresponents de sexe femení són les Lamias o genis de les fonts, dels rius i de les coves; sobre Maindi, és segurament la segona part de saindu-maindiak, plural que el seu singular seria saindu-maindu (la -o del radical convertida en -i davant vocal, com en el cas de mairi, i que en els dialectes occidentals es diria santu-mantu, manera irònic-hipocorística de designar als sants); estos saindu-maindiak són potser les ànimes d'antepassats que de nit visiten les seues antigues llars, segons creències de la regió de Mendive.

El nom Maya sembla estar relacionat en Sugar, que és considerat el consorte de Mari i que deu ser el mateix al que cridaven Culebro.^{cita requerida}

Pervivencia

El terme Mairu es troba encara prou estés, sobretot en noms de localitats o ubicacions:

• Mairumendia o monts de Mairu (en Artajona, Navarra, ¿any 1300?) (hui Marinundia) segons Jimeno Jurio.^{cita requerida}
• Mairubide o camí de Mairu (prop de Manurga, Àlaba).
• Mairuelegorreta o terres seques de Mairu (coves de Gorbea).
• Mairuburueta o cims o extremitats de Mairu (terme d'Acosta, Àlaba)).
• Mairubaratz o hort o cementeri de Mairu (crómlechs d'Oyarzun).
• Mairuillarri o sepultura de Mairu (crómlechs de Zugarramurdi, Navarra).
• Mailarreta o Mairuilarrieta o pedregal de Mairu, o lloc de crómlechs (sobre la montanya Otsondo-Mondarrain, Navarra).
• Mairuetxe o casa de Mairu (pedres empinades del mont Buluntsa, dolmen de Mendive i en la regió de Okabe).
• Mairu-artxan o prunyonera o ciruelo de Mairu.
• Mairu-ilhar i Mai-ilar o petorra o brezal de Mairu, o arveja de Mairu.
• Mairukeri o refugi o abric de Mairu, o conducta salvage.