Castro (fortificació)
Un castre és un poblat fortificado, per lo general prerromano, encara que existixen eixemples posteriors que varen perdurar fins a l'Edat Mija en Europa i propis de finals de l'Edat del Bronze i de l'Edat del Ferro. Es troben en freqüència en la península ibèrica, en particular en el noroest en la cultura castreña i en el replanell en la cultura de les cogotas. La paraula castre prové del llatí castrum, que significa "fortificació militar" (d'ahí ve la paraula espanyola castrense, "relatiu a lo militar"). Un atre nom en el que es coneix als castros és oppidum (en plural oppida), en particular quan són de gran tamany.[1]
La cultura castreña
[editar | editar còdic]El castre és un poblat fortificado que es va escomençar a habitar des de el VI, carent de carrers que formen ànguls rectes i plens de construccions de planta casi sempre circular. Les cases més antigues eren majorment de palla-agrane i les més recents de mampostería. El sostre era de brancada i fanc i despuix de vares llargues. Fonamentalment, eren estàncies úniques. Se situen en llocs protegits naturalment (altures, tumults de rius, chicotetes penínsules), prop de fonts i terrenys cultivables i en el llímit entre estos i zones més altes de pastoreo. Els castros estaven protegits per un o més foss, parapetos i muralles que vorejaven el recint habitat, podent tindre en els seus accessos un torreón que controlava les vies d'entrada al mateix o en un atre lloc estratègic. En temps de conflictes, les gents que vivien en camp obert es traslladaven a estes construccions, situades en llocs estratègics en la finalitat de garantisar la seua seguritat. Aixina mateix podien tindre atres finalitat com la de control del territori, vigilància de sembrats, etc.
La seua situació en el territori respecte a atres castros fa pensar que existia una estratègia definida a el hora d'elegir la seua localisació, permetent la comunicació per senyals entre ells a modo de ret defensiva.
L'época de màxim florecimiento està entre els sigles IV-II a. C. i demostren major contacte comercial en l'exterior els de el sur que els de el nort, i els costers que els de l'interior. El historiador Ferreira de Almeida sosté que en la primera mitat de el I sembla haver una multiplicació dels castros (be per aument demogràfic, be per atres raons). Al final d'eixe sigle i coincidint en la fase final de la conquista romana, alguns presenten indicis de destrucció de les muralles i en alguns casos d'immediata reocupaació.
Tipologia de castros
[editar | editar còdic]- Castros d'interior
Constituïxen el tipo més freqüent i característic. Estan situats en tossals o elevació prominents, pero rares voltes en cims alts. Tenen planta circular o ovalada i conten en una o vàries muralles. Un típic eixemple és el castre de Coaña (Principat d'Astúries).
- Castros de montanya
Situats en zones montanyoses altes, es localisen en les ales i tenen forma oval, en fossos artificials pel costat superior i muralles o terraplens cap a la vall. Daten d'época romana i estan vinculats a explotacions mineres. Eixemple d'este tipo són els castros de Vilar en la serra del Caurel, Xegunde en Fonsagrada (Lugo) i Mont Castrelo de Pelou en Grandas de Salime (Astúries).
- Castros costers
Són de planta variada, encara que solen ser redons o ovalats, adaptant-se al terreny. Les defenses naturals del costat de la mar es veuen complementades en muralles i fossos cap a l'interior. Són molt abundants i un eixemple són els de Baroña en la serra de Barbanza o el castre de la Veta Blanco en El Franco (Astúries) dotat d'un imponent fos esculpido en la pissarra.
.jpg)
Vore també
[editar | editar còdic]- Castros d'Astúries
- Castros d'Àvila
- Castros de Soria
- Castros en Cantàbria
- Castros en el País Vasc
- Castros de Galícia
- Oppidum
- Gaztelu Zahar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Collis, John (2000), «'Celtic' Oppida», in Hansen, Mogens Herman, A Comparative Study of Thirty City-state Cultures, Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskab, pp. 229–240, ISBN 87-7876-177-8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castro (fortificación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.