Anar al contingut

Castrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Templeborough Roman Fort visualised 3D flythrough - Rotherham.webm
Castrum
Per a els poblats de la cultura castreña paleohispana vore Castro (fortificació).
Archiu:Castra1.png
Templeborough castrum, Anglaterra. Vídeo de la reconstrucció de Rotherham Museums and Galleries.
Archiu:Aquis Querquennis. Baños de Bande. Galiza. 2013-6.jpg
Pla ideal bàsic d'un castrum romà. (1)Plantilla:NbspPrincipia; (2)Plantilla:NbspVia Praetoria; (3)Plantilla:NbspVia Principalis; (4)Plantilla:NbspPorta Principalis Dextra; (5)Plantilla:NbspPorta Praetoria (porta principal); (6)Plantilla:NbspPorta Principalis Sinistra; (7)Plantilla:NbspPorta Decumana (porta atrassera).
Archiu:Aquis Querquennis. Baños de Bande. Galiza. 2013-6.jpg
Ruïnes del campament Aquis Querquennis, en Banys de Bande, Galícia.

Castrum (en plural castra, fortalea) era una fortificació o campament militar del Imperi romà. Els seus campaments sempre varen ser edificats conforme a un model de planta rectangular en dos vies principals que es creuaven.

Descripció

[editar | editar còdic]

En el centre del castra, en l'intersecció de les dos vies, se situava el castrum o quarter general, que solia compondre's d'una série d'edificis al voltant d'un pati semblat al fòrum d'una ciutat, a on depenent del seu tamany, es podia incloure fins a una basílica i un principia. Al costat, es trobava el sacellum o residència del cap del praetorium contenint atres edificis separats per als oficials, graners, hospital i els barracons per als soldats.[1]

Estava dissenyat a l'estil de les ciutats romanes: el "Penca Maximus", que s'estenia de nort a sur, i el "Decumanus Maximus" de l'est a l'oest, lo que dividia l'interior, idealment, en quatre parts iguals. Les avingudes acabaven en quatre portes. El fòrum s'ubicava en l'intersecció de la Penca Maximus i el Decumanus Maximus. El restant dels carrers i construccions es trobaven paraleles a les principals, les quals formaven un patró de cuadrícula.

Els romans també denominaven "castrum" als poblats o fortificacions d'atres cultures com els celtes, rodejades d'una muralla circular en el cim d'un tossal. Este sentit és el que perviu hui en dia en la paraula castre. El sentit militar del terme es conserva encara en la paraula "castrense".

El castrum o campament militar romà va ser l'orige de numeroses poblacions en Europa, algunes de les quals conserven fins al dia de hui traces dels seus models originals (per eixemple, Castres en França, Barcelona en Espanya).

El castrum va ser la base del model amprat pels colon espanyols en Amèrica, el "tauler" de 8 pomes de 100m per costat en una Plaça d'Armes en el centre prop d'un riu i d'un tossal defendible, seguint estrictes normes impostes per la monarquia espanyola per a la fundació de noves ciutats en el Nou Món.

Molts pobles d'Anglaterra encara mantenen derivats de la paraula castra en els seus noms, com Lancaster, Chester, Leicester i Mánchester, per eixemple.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lesley i Roy Adkins (2008). Els romans. Cultura i mitologia, Evergreen - Taschen, pp. 40-44. ISBN 978-3-8365-0272-6.


Referències

[editar | editar còdic]