Romanización de Hispania

S'entén per romanización de Hispania el procés pel qual la cultura romana es va implantar en la península ibèrica durant el periodo de domini romà sobre esta, despuix del seu conquista per part dels llatins, iniciada a finals del sigle III a. C.

Archiu:Jarra.jpg

Gerra de vidre, museu de Valladolit. Els romans varen ser grans impulsors del treball en vidre bufat.

Introducció

Archiu:Inscription in D. Diogo de Sousa Museum (26).JPG

Inscripció votiva CIL II 2411 dedicada al deu sanador Esculapio en Bracara Augusta (Braga, Portugal).

Per romanización s'entén generalment l'assimilació de les costums, la religió, les lleis i, en general, el modo de vida de Roma, sobre les províncies de Hispania a lo llarc dels sigles de domini romà. Aixina mateix, la cultura hispanorromana es va enfortir en una gran cantitat de itálicos i romans emigrats. La civilisació romana, molt més alvançada i refinada que les anteriors cultures peninsulars, tenia importants mijos per a la seua implantació allà a on els romans volien assentar el seu domini, entre els quals estaven:

• La creació d'infraestructures en els territoris baix govern romà, lo que millorava tant les comunicacions com la capacitat d'absorbir població d'estes zones.
• La millora, en gran part per estes infraestructures, de l'urbanisació de les ciutatés, impulsada ademés per servicis públics utilitaris i d'oci, desconeguts fins a llavors en la península, com aqüeductes, aigüeral, termas, teatres, amfiteatres, circs, etc.
• La creació de colónies de repoblament com recompensa per a les tropes llicenciades, aixina com la creació de latifundis de producció agrícola extensiva, propietat de famílies pudientes que, o be procedien de Roma i el seu entorn, o eren famílies indígenes que adoptaven en rapidea les costums romanes.

Assentaments romans

Els municipis

Encara que l'influència romana va tindre gran repercussió en les ciutats ya existents en la península, els majors esforços urbanístics es varen centrar en les ciutats de nova construcció, com Tarraco (l'actual Tarragona), Augusta Emerita (hui Mèrida) o Itálica (en l'actual Santiponce, prop de Sevilla).

Archiu:Invasionromanahispania.svg

Mapa de la conquista romana de Hispania en les ciutats principals fundades per ells.

Els municipis romans o colónies es concebien com a imàgens de la capital en miniatura. L'eixecució dels edificis públics corria a càrrec dels curatores operorum publicorum o eren regentats directament pels suprems magistrats municipals.

Per a mamprendre qualsevol obra a càrrec dels fondos públics era necessari contar en l'autorisació de l'emperador. El patriotisme local impulsava a les ciutats a rivalizar per a vore quin construïa més i millor, animant els veïns més pudientes dels municipis. La set de glòria feya que els seus noms passaren a la posteritat associats als grans monuments.

Les obres públiques envestiments en fondos particulars no estaven someses al requeriment de l'autorisació de l'emperador. Els urbanistes decidien l'espai necessari per a les cases, places i temples estudiant el volum d'aigua necessari i el número i esgambi dels carrers. En la construcció de la ciutat colaboraven soldats, llauradors i sobretot presoners de guerra i esclaus propietat de l'estat o dels grans hòmens de negocis.

Tarraco

La Tarraco romana va tindre el seu orige en el campament militar establit pels dos germans, consulars, Cneo i Publio Cornelio Escipión en 218 a. C., quan comandaron el desembarc en la península ibèrica, durant la segona guerra púnica. És recordant este primer víncul per lo que Plinio el Vell caracterisa a la ciutat com Scipionum opus, "obra dels Escipiones" (Nat.Hist. III.21, i termina "...sicut Carthago Poenorum"). Isidoro de Sevilla, encara que ya en el VII d. C., és alguna cosa més explícit sobre l'alcanç de l'obra escipionea: Terraconam in Hispania Scipiones construxerunt; idee caput est Terraconensis provinciae (Etymol. XV.1.65).

En efecte, Tarraco va ser des del principi la capital de la més reduïda Hispania Citerior republicana, i més vesprada de la molt extensa i per ella coneguda com a Província Hispania Citerior Tarraconensis, a pesar de la seua notòria excentricitat sobre la mateixa. Possiblement cap a l'any 45 a. C. Juliol César canviaria el seu estatus pel de colónia de ciutadans romans, lo que es reflectix en l'epítet Iulia del seu nom complet formal: Colónia lulia Urbs Triumphalis Tarraco, el mateix que mantindria durant l'Imperi.

Augusta Emerita

Archiu:02.Teatro romano (49).JPG

Teatre romà de Mèrida.

Augusta Emerita va ser fundada en 25 a. C. per Publio Carisio, com a representant de l'emperador Octavio Augusto com a lloc d'assentament de les tropes llicenciades de les legions V (Alaudae) i X (Gemina). En el temps, esta ciutat es convertiria en una de les més importants de tota Hispania i la de major tamany, alcançant les 120 hectàrees. Va ser capital de la província de Lusitania i centre econòmic i cultural.

Itálica

Itálica, situada a on hui s'emplaça la localitat de Santiponce, en la província de Sevilla, va ser la primera ciutat purament romana fundada en Hispania. En finalisar la segona guerra púnica, Escipión l'Africà va repartir entre les legions romanes parceles de terra en la vall del riu Betis (actual Guadalquivir), de manera que, encara que Itálica naix com un hospital de campanya per als ferits de la batalla de Ilipa, es va convertir posteriorment en un assentament de veterans de guerra i després en un municipi, en la marge oest del ric Betis en 206 a. C.

Va ser durant l'época de César Augusto quan Itálica va conseguir l'estatus de municipi, en dret a falcar moneda; pero alcança el seu periodo de major esplendor durant els regnats dels césares Trajano i Adriano a finals de el I i durant el II, originaris de Itálica, que varen donar un gran prestigi a l'antiga colónia hispànica en Roma. Abdós emperadors varen ser particularment generosos en la seua ciutat natal, ampliant-la i revitalisant la seua economia. Adriano va manar construir la nova urbs, la ciutat nova, ciutat que solament va mantindre certa activitat durant els sigles II i III. També durant el govern d'Adriano, la ciutat va canviar el seu estatus de municipi per a passar a ser colónia romana, copiant de Roma les seues institucions. És en este moment quan va passar a cridar-se Colónia Aelia Augusta Itálica, en honor de l'emperador. Per llavors, ya existia en el senat romà un important grup de pressió procedent de la ciutat hispànica.

Carthago Nova

Archiu:Teatro romano cartagena.jpg

Teatre romà de Cartagena en procés de restauració.

Carthago Nova va ser fundada al voltant de l'any 227 a. C. pel general cartaginés Asdrúbal el Bell en el nom de Qart Hadasth ('Ciutat Nova'), sobre un possible assentament tartésico de nom Mastia. Situada estratègicament en un ampli port natural des del que es controlaven les propenques mines d'argent de Carthago Nova.

Va ser presa pel general romà Escipión l'Africà en l'any 209 a. C. en el transcurs de la segona guerra púnica en la finalitat de tallar el suministrament d'argent al general Aníbal.

En l'any 44 a. C. la ciutat va rebre el títul de colónia baixe la denominació de Colónia Urbs Iulia Nova Carthago (C.V.I.N.C), fundada en ciutadans de dret romà o llatí.

Augusto en 27 a. C. va decidir reorganisar Hispania, de manera que la ciutat va ser inclosa en la nova Província imperial Tarraconenesis, i entre Tiberio i Claudio, va ser convertida en la capital del conventus iuridicus Carthaginensis. Durant el mandat d'Augusto, la ciutat va ser somesa a un ambiciós programa d'urbanisació que va incloure, entre atres intervencions urbanístiques, la construcció d'un impressionant Teatre romà, l'augusteum (edifici de cult imperial) i un fòrum.

Més alvance, en temps de l'emperador Diocleciano, va ser convertida en la capital de la Província romana Carthaginensis, desgajada de la Tarraconensis.

Valentia Edetanorum

Fundada pel cònsul romà Dècim Juny Brut Galaico en una illa fluvial prop de la desembocadura del riu Turius, Valentia Edetanorum estava estratègicament ubicada en el millor vau natural del riu per a on passava la Via Heraclea, coneguda despuix com Via Augusta i pronte va obtindre el ranc de colónia. Les excavacions de l'Almoina han tret a la llum partix del seu fòrum, la cúria, l'àngul surest de la basílica, un macellum (mercat d'aliments) i un ninfeo. En atres llocs de la ciutat també s'han trobat cases ricament ornadas en mosaics i murals.

Aixina mateix contava en infraestructures com un port fluvial junt a les actuals Torres de Serrans, un aqüeducte, distintes obres de distribució d'aigua, possibles santuaris periurbanos i vàries necròpolis que circundaban les vies. En l'actual zona del carrer de la Mar, s'han trobat els restants del circ.

Vore també

• Hispania
• Conquista de Hispania
• Organisació política de Hispania
• Calçada romana
• Economia en l'Hispania romana
• Art romà en Hispania
• Tarragona
• Mèrida
• Carthago Nova
• Itálica
• Anex:Legions romanes
• Edificació pública (Roma Antiga)

Bibliografia

Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

• Els Celtíberos - Alberto J. Lorrio (Universitat d'Alacant)
• Les relacions entre Hispania i el nort d'Àfrica durant el govern bárquida i la conquista romana (237-19 a. J.C.) - José María Blázquez Martínez
• L'impacte de la conquista de Hispania en Roma (154-83 a. C.) - José María Blázquez Martínez

• Vinticinc anys d'estudis sobre la ciutat hispanorromana - Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
• Segobriga i la religió en el Replanell sur durant el Principat - Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
• Notes a la contribució de la península ibèrica a l'erari de la República romana - José María Blázquez Martínez
• Pràctiques illegítimes contra les propietats rústiques en época romana (II): "Immitere in alienum, furtum, damnum iniuria datum" - M.ª Carmen Santapau Pastor
• L'exportació de l'oli hispà en l'Imperi romà: estat de la qüestió - José María Blázquez Martínez
• Administració de les mines en época romana. La seua evolució - José María Blázquez Martínez
• Fonts lliteràries gregues i romanes referents a les explotacions mineres de l'Hispania romana - José María Blázquez Martínez
• Panorama general de l'escultura romana en Catalunya - José María Blázquez Martínez
• Destrucció dels mosaics mitològics pels cristians - José María Blázquez Martínez

Atres publicacions en llínea

• Revista Lucentum, XIX-XX, 2000-2001 (format PDF) - Les magistratura locals en les ciutats romanes de l'àrea septentrional del Conventus Carthaginensis, per Julián Hurtado Aguña - ISSN 0213-2338
• L'us de la moneda en les ciutats romanes de Hispania en época imperial: l'àrea mediterrànea (PDF). Universitat de Valéncia - Servei de publicacions. Nuria Lledó Cardona - ISBN 84-370-5470-2
• Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tarde-republicana romana o ibèrica final (català). Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Isaías Arrayás Morales (pàgines 200 en avant) - ISBN 84-688-1008-8
• Les constitucions imperials de Hispania (PDF). Archiu CEIPAC. Fernando Martín
• Producció artesanal, viticultura i propietat rural en l'Hispania Tarraconense (PDF). Archius CEIPAC. Víctor Revilla Calvo (Dept. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona)
• Explotació del salazón en la Baïa de Càdis en l'Antiguetat: Aportació al coneiximent de la seua evolució a través de la producció de les ánforas Mañá C. (PDF). Archius CEIPAC. Lázaro Lagóstena Barris (Universitat de Càdis)
• L'agricultura com «officium» en el món romà (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Rosalía Rodríguez López (Universitat d'Almeria)
• Observacions sobre el depòsit de la cosa deguda en cas de «mora creditoris» (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Elena Quintana Orive (Universitat Autònoma de Madrit)

Bibliografia impresa

• Espanya i els espanyols fa dos mil anys (segons la Geografia de Estrabón) d'Antonio G.ª i Bellido. Colecció Austral d'Espasa Calpe S.A., Madrit 1945. ISBN 84-239-7203-8
• Les arts i els pobles de l'Espanya primitiva de José Camón Aznar (catedràtic de l'Universitat de Madrit. Editorial Espasa Calpe, S.A. Madrit, 1954
• El treball en l'Hispania Romana. VVAA. Ed. Sílex, 1999.
• Diccionari dels Íberos. Pellón Olagorta, Ramón. Espasa Calpe S.A. Madrit 2001. ISBN 84-239-2290-1
• Geografia històrica espanyola d'Amant Meló. Editorial Volvntad, S.A., Tom primer, Vol. I-Série E. Madrit 1928
• Història d'Espanya i de la civilisació espanyola. Rafael Altamira i Crevea. Tom I. Barcelona, 1900. ISBN 84-8432-245-9
• Història ilustrada d'Espanya. Antonio Urbieto Arteta. Volum II. Editorial Debat, Madrit 1994. ISBN 84-8306-008-6
• Història d'Espanya. Espanya romana, I. Bosch Gimpera, Aguado Bleye, José Ferrandis. Obra dirigida per Ramón Menéndez Pidal. Editorial Espasa-Calp S.A., Madrit 1935
• Art Sevillà, nº21: Pintures romanes en Sevilla. Abad Casal, Lorenzo. Publicacions de l'Exma. Diputació Provincial de Sevilla. ISBN 84-500-3309-8
• El mosaic romà en Hispania: crònica ilustrada d'una societat. Tarrats Bou, F. Alfafar: Global Edition - Contents, S.A. ISBN 978-84-933702-1-3. Llibre declarat «d'interés turístic nacional», [1] (enllaç a BOE nº 44, 21 de febrer de 2005, format PDF)