Augusta Emerita

La Colónia Iulia Augusta Emerita va ser una antiga ciutat romana fundada en l'any 25 a. C. pel llegat Publio Carisio per orde d'Augusto per a assentar als soldats llicenciats (emèrits) de les legions X Gemina i V Alaudae que havien combatut en les guerres càntabres. Des de ca. 15 a. C. va ser la capital de la nova província hispana de Lusitania, i, des de fins de el III, la capital de la Diòcesis de Hispania. Va estar adscrita a la tribu Papiria.

Actualment és la ciutat de Mèrida, Espanya. El conjunt arqueològic de Mèrida va ser declarat com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1993.

Arquitectura i urbanisme

Teatre romà

Maquetar en la que es reproduïx l'estructura urbana de l'antiga Augusta Emerita

Artícul principal → Teatre romà de Mèrida.

El teatre és una construcció promoguda pel cònsul Marco Vipsanio Agripa. Segons data inscrita en el propi teatre la seua construcció es va produir en els anys 16 a 15 a. C. El teatre ha sofrit vàries remodelacions, la més important, a finals de el I o principis de el II, possiblement en época de l'emperador Trajano, quan es va alçar l'actual frontera o front d'escena, i una atra en época de Constantino entre els anys 330 i 340, introduint-se nous elements arquitectònics-decoratius i construint-se una calçada que rodeja el monument. Despuix de l'abandó propiciat pel cristianisme a causa de l'immoralitat del teatre, este s'abandona i cobrix de terra, quedant solament visible la zona superior del graderío (summa cavea). L'imaginació popular la va denominar "Les Sèt Cadires", perque segons la tradició es varen assentar en ella diversos reis moros per a decidir els destins de la ciutat.

Amfiteatre romà

l'Amfiteatre de Mèrida.

Artícul principal → Amfiteatre de Mèrida.

Construcció més del gust popular que el teatre, va ser inaugurat en 8 a. C. Este edifici estava destinat a les lluites entre gladiadores, entre feres o entre hòmens i feres. És un edifici format per una arena central de forma elíptica rodejada d'un graderío capaç per a 15 000 espectadors dividits, de la mateixa manera que en el teatre en tres zones. D'estes tres zones solament es conserva en l'actualitat l'inferior ya que les dos superiors varen ser utilisades, despuix de la seua caiguda en desús, com a pedrera per a les construccions adjacents.

Circ romà

El Circ romà de Mèrida.

Artícul principal → Circ romà de Mèrida.

En els seus més de 400 m de llongitut i 100 m d'esgambi era el major dels edificis d'espectàculs de la ciutat i, junt en l'amfiteatre, era el que gojava dels favors d'un públic més donat a emocions fortes que a cultes obres teatrals. Per les seues grans dimensions es trobava fòra del recint amurallado, al costat de les calçades que unien Emèrita en Corduba (Còrdova) i Toletum (Toledo). Este monument és totalment visitable.

Tenia un aforament d'uns 30 000 espectadors distribuïts en un graderío en la ya clàssica divisió en cáveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants. La seua construcció data de principis de el I. Possiblement durant l'época de Tiberio. El recint posseïx una arena central a on s'efectuaven les competicions, en el centre de les quals es trobava una tanca central anomenada spina d'una llongitut de 223 m i un esgambi de 8,5 m i decorada en monolits i atres motius. Un dels espectàculs favorits eren les carreres de bigas (dos cavalls) i cuadrigas (quatre cavalls). Els conductors dels carros, cridats aurigas, eren personages molt populars, i molts d'ells varen ser immortalisats en pintures i mosaics. Actualment el Circ romà de Mèrida posseïx un recent construït centre d'interpretació, que permet un millor enteniment de l'estructura del monument abans d'entrar en ell.

Pont romà sobre el Guadiana

Artícul principal → Pont romà (Mèrida).

El pont romà de Mèrida.

Es pot considerar, d'algun modo, com l'orige de la ciutat i, en tot cas, el que marca el seu traçat sent prolongació d'una de les artèries principals de la colónia, el Decumanus Maximus. La situació del pont està cuidadosadament seleccionada en un vau del riu Guadiana que oferix com a punt de respal una illa central que ho dividix en dos caixers. L'estructura original no oferia la continuïtat de l'actual, ya que estava compost per dos trams d'arcs que s'unien en l'illa, a on hi havia un gran tallamar. Est va ser substituït per varis arcs en el XVII, en acabant de que una riada datada en 1603 derribara part de l'estructura. En época romana es va ampliar en llongitut vàries voltes, afegint-se per lo manco cinc trams d'arcs consecutivament per a que el camí no es tallara en les periòdiques riuades del Guadiana. Això ha fet que esta obra aplegue als 792 m de llarc, un dels majors que es conserven d'eixe moment.

Aqüeducte dels Milacres

Aqüeducte dels Milacres

Artícul principal → Aqüeducte dels Milacres.

Formava part de la conducció que duya l'aigua a Mèrida des del embassament de Proserpina situat a 5 km de la ciutat. Data d'inicis de l'I d. C. L'arquería es troba actualment prou ben conservada, sobretot el tram que salva la vall del riu Albarregas. Se li coneix en este nom, degut a que sembla un milacre que encara seguixca en peu.

Aqüeducte de Coa de Bou-Sant Lázaro

Duya l'aigua de rieres i manantiales subterràneus situats al nort de la ciutat, es conserva prou be la conducció subterrànea pero de l'arquería construïda per a salvar la vall del Albarregas solament queden tres pilars i els seus corresponents arcs pròxims al monument del circ romà i a un atre aqüeducte de el XVI, en el que es va utilisar el material de l'aqüeducte romà per a la seua construcció.

Temple de Diana

Temple de Diana (Mèrida).

Artícul principal → Temple de Diana (Mèrida).

El Temple de Mèrida, conegut popularment com "Temple de Diana", és un temple consagrat al cult imperial i no a la deesa Diana. Edifici pertanyent al fòrum municipal de la ciutat. És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en un estat satisfactori. A pesar del seu nom, erròneament assignat en el seu descobriment, l'edifici estava dedicat al cult imperial. La seua construcció data de finals de el I o principis de l'I d. C, en l'época augustea.

De planta rectangular, i rodejat de columnes, té el front orientat al fòrum. Este frontal estava format per un conjunt de sis columnes arrematades en un frontispici. A la conservació actual de l'edifici va contribuir el haver estat incorporat al Palau del comte dels Corbos, d'estil renaixentiste i els restants del qual poden apreciar-se encara en la sala interior del temple. En la seua construcció es varen amprar principalment materials granítics.

Arc de Trajano

Artícul principal → Arc de Trajano (Mèrida).

L'Arc de Tiberio, conegut popularment com "Arc de Trajano", ya que en el seu moment es va aplegar a pensar que era un arc triumfal. Arc d'entrada, possiblement, al fòrum provincial. Estava situat en la Penca Maximus, una de les vies principals de la ciutat i comunicava este fòrum en el municipal. En la seua época estava recobert per marbre.

Fet a pur de granit, i forrat en marbre en el seu orige, medix 13,97 m d'alt, 5,70 m d'ample i 8,67 m corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té un caràcter triumfal, encara que també va poder servir com a antesala del Fòrum Provincial. Immers en el feltre constructiu modern i emmaixquerat per les cases veïnes, este arc s'empina majestuós i admirat per viagers i historiadors de tots els temps. La seua denominació és arbitrària, ya que l'inscripció commemorativa es va perdre sigles arrere.

Casa del Mitreo

Trobada fortuitament al començament de la década de 1960, es troba situada en la falda meridional del cerro de Sant Albín. El seu nom es deu a la vinculació en el seu moment d'uns restants dedicats al cult a Mitra.

Necròpolis

En esta denominació es coneixen dos construccions funeràries, realisades a cel obert, situades extramuros de la ciutat romana, de tipologia "bustae", que no s'assembla a la de "columbarios".

Atres monuments i llocs d'interés

Estela funerària de Lutatia Lupata procedent de la necròpolis de Augusta Emerita i conservada en el Museu Nacional d'Art Romà.

Embassament de Proserpina, ubicat 5 km al nort de Mèrida.

• Casa de l'amfiteatre. Denominada aixina per situar-se junt a l'amfiteatre. Convindria destacar que en realitat lo descobert és un conjunt de dos cases: la denominada "Casa de la Torre de l'Aigua", i per un atre costat la pròpiament dita "Casa de l'amfiteatre".
• Jaciment arqueològic de Morerías. Restants d'un barri romà i d'un barri àrap. Sobre ell s'erigix el vanguardiste edifici de Morerías, sèu de vàries conselleries de la Junta d'Extremadura.
• Pont romà sobre el riu Albarregas. La seua edificació es va realisar en época d'Augusto, en la finalitat de salvar les aigües del riu Albarregas abans de desembocar en el riu Guadiana a escassament uns centenars de metros ric avall. D'ací partia la Via de l'Argent cap a Astorga. Té 145 metros de llongitut.
• Pòrtic del Fòrum. Erigit en el I. Va ser restaurat en el sigle passat sobre la base d'alguns de les troballes trobades en el lloc, molts dels quals es conserven en el Museu Nacional d'Art Romà. El monument consta d'un edifici porticado en un mur a on s'alberguen diverses hornacinas destinades a estàtues trobades en este lloc. Es troba en les proximitats del Temple de Diana, en un dels dos fòrums que posseïa Mèrida: un de local i un atre provincial situats en el Cardus Maximus.
• Termes romanes de Sant Lázaro. Estes termes situades en el Parc Llineal de Sant Lázaro, les gojaven els ciutadans d'alta alcurnia que acodien als events celebrats en el Circ Romà.
• Termes romanes i pou de neu de la C/ Reis Hortes. Usat pels romans com a pou de neu i termes d'aigua freda, és únic en l'Imperi romà. També va ser usat per a almagasenament de productes peridors.
• Castellum aquae. Situat en la part alta de la calle Calvari, era el final de l'Aqüeducte dels Milacres i el principi de la distribució de l'aigua per tota el teixit urbà de la ciutat.
• Embassaments de Proserpina i Cornalvo. En les rodalies de Mèrida trobem els que pogueren ser els embassaments més antics d'Espanya: pantà del parc natural de Cornalvo i embassament de Proserpina, entorn al com s'ha erigit una urbanisació de l'extrarradi emeritense i és lloc d'oci en temporada estival, que tradicionalment s'han considerat d'orige romà, si be en l'actualitat alguns estudiosos defenen el seu orige medieval.

Vore també

• Conjunt arqueològic de Mèrida
• Edicte de Latinidad de Vespasiano