Amfiteatre de Mèrida
El amfiteatre de Mèrida és un antic recint per a espectàculs de lluites de gladiadorés que va ser construït pel imperi romà en la colónia d'Augusta Emerita, actual Mèrida (Espanya), a finals de el I. La seua construcció es va planificar junt a la de l'adjacent i famós teatre romà, en el que conformava la gran àrea pública d'espectàculs de la capital de la Lusitania. Va ser abandonat cap a el IV i fins a principis de el XX va permanéixer parcialment enterrat.
En 1912, l'amfiteatre va ser declarat Monument nacional, per lo que hui és be d'interés cultural en categoria de monument. Per un atre costat, des de 1993 està declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, com a part del Conjunt arqueològic de Mèrida.
Història
[editar | editar còdic]La construcció del amfiteatre es va planificar junt en la del teatre i es va alçar molt poc despuix. Segons es deduïx de les inscripcions trobades en el seu interior, va ser inaugurat l'any 8 a. C. En esta obra es completava el proyecte de dotar a la colónia Augusta Emerita, ya llavors capital de la província Lusitania, d'una gran àrea pública per a espectàculs, d'acort en la seua categoria política i administrativa.
Este edifici estava destinat a les lluites entre gladiadorés, entre feres o entre hòmens i feres, les denominades venatio, que junt a les carreres en el circ varen ser les preferides pel poble romà.[1]
Despuix del seu abandó, lligat a l'oficialisació del cristianisme en el IV, part de la seua estructura es va ser ocultant baix terra i la que va quedar descoberta, sobretot la summa cavea, va sofrir l'espoli de materials per a atres obres.[2] Des de el XVI alguns autors varen cridar a l'edifici naumaquia en la creència errònea de que era el lloc de celebració de simulacres de batalles navals, per a lo que es basaven en la profunditat del seu fos central i la proximitat d'alguns trams d'aqüeducte. Les excavacions a partir de 1919 varen subsanar l'error i li varen tornar la seua verdadera identitat.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]
L'amfiteatre té forma elíptica, en un eix principal de 126 m i un de menor de 102 m, mentres que l'arena medix 64 m per 41 m.
Setze portes s'òbrin a l'exterior en la frontera, la principal de les quals és la que es troba en l'extrem de l'eix occidental. Dos de les portes situades al noreste estan tancades per la muralla i no hi ha opinió unànim del perqué d'això.[2]
Les grades o cáveas varen poder acomodar en orige a 14 000 persones. Les grades del costat este es varen construir sobre el cerro de Sant Albín, de la mateixa manera que les del teatre adjacent. Com en casi tots els edificis romans d'este tipo, les seues grades es dividixen en tres sectors: ima, mija i summa cavea —inferior, mija i superior—. De la superior no queden a penes restants i en la ima cavea es poden observar les restauracions que va efectuar José Menéndez Pidal a mitan de el XX.[2]
 |
.jpg) |
.jpg)
Sobre les primeres grades es varen construir dos tribunes, una en cada extrem de l'eix menor de l'amfiteatre. A la de l'oest, reservada per a les autoritats, s'accedix per dos escalerillas que partixen de la galeria que ve de la porta principal. La de l'est, que conta en dos escales que la comuniquen directament en l'arena, era ocupada per la persona que finançava l'espectàcul. En els fronts d'abdós varen estar colocades les inscripcions que han permés conéixer la data d'inauguració de l'edifici i que hui es troben en el propenc Museu Nacional d'Art Romà (MNAR).[3] Alguns restants trobats fan supondre l'existència d'atres dos nayes de honor sobre les portes d'accés a l'arena que s'òbrin en els extrems de l'eix major.[3]
En l'arena, de forma elíptica, es desenrollaven els espectàculs. Està separada de la cávea per un alt podi per a protegir al públic. En l'antiguetat este murete va estar recobert de marbre, arrematat per un rebanc i decorat en les pintures murals que hui es custodien en el MNAR i que representen els espectàculs que es desenrollaven en l'amfiteatre. En el centre de l'arena es va cavar una gran fossa en forma de creu sobre la que s'han abocat numeroses opinions. Casi sense cap dubte va estar recoberta per un entarimado que la feya invisible i el seu interior va servir per a almagasenar les gàbies de les feres i material escènic.[4]
 |
 |
Dos llargues galeries en els extrems de l'eix major permetien, ademés de l'accés a les grades, l'entrada dels gladiadores a l'arena. A abdós costats de cada una d'elles, junt a l'arena, s'òbrin habitacions reservades per als gladiadores o per a les feres. Segons es deduïx d'una inscripció trobada en la galeria sur, és provable que algunes d'estes estàncies estigueren dedicades al cult de la deesa Némesis, a la que s'encomanaven els participants en els jocs.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Amfiteatre
- Amfiteatre de Tarraco
- Amfiteatre de Itálica
- Emerita Augusta
- Circ romà de Mèrida
- Teatre romà de Mèrida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barroso y Morgado, 1996, p. 17.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Barroso y Morgado, 1996, p. 18.
- ↑ 3,0 3,1 Barroso y Morgado, 1996, p. 19.
- ↑ 4,0 4,1 Barroso y Morgado, 1996, p. 20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1996) Mèrida, Patrimoni de l'Humanitat. Conjunt monumental, Mèrida: Consorci de la Ciutat Monumental Històric-Artística i Arqueològica de Mèrida (Depòsit llegal: BA-335-1996).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfiteatro de Mérida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.