Amfiteatre de Tarraco

El amfiteatre de Tarraco és un edifici romà construït molt prop de la mar, despuix de la muralla de la ciutat de Tarraco, capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis. És una de les localisacions del lloc Patrimoni de l'Humanitat cridat «Conjunt arqueològic en Tarraco», en concret en el còdic 875-007 (actual Tarragona), en Espanya.

Història

Va ser construït a finals de el II, en un espai que havia segut un àrea funerària.

Durant l'imperi d'Heliogábalo, a de el III, en l'amfiteatre es varen portar a terme diverses reformes. En commemoració d'este fet, el pódium es va coronar en una gran inscripció monumental, de la que es conserven numerosos fragments.

El 21 de giner de l'any 259, en el marc de les persecucions contra els cristians en época de l'emperador Valeriano, varen ser cremats vius en l'arena de l'amfiteatre el bisbe de la ciutat, Fructuoso i les seues diáconos, Auguri i Eulogio.

Durant el V, i com a conseqüència de la política religiosa dels primers emperadors cristians, l'amfiteatre va ser perdent les seues funcions originàries. Un sigle despuix es varen aprofitar les pedres d'este, sobretot els sellars de la gradería, per a construir una basílica cristiana de tres naus que va commemorar el lloc del martiri dels tres sants de l'iglésia tarraconense. Al voltant del temple es va construir un cementeri en tombes excavades en l'arena i mausoleus funeraris adossats a l'iglésia.

L'invasió islàmica va obrir un periodo d'abandó del conjunt fins que, en el XII, es va erigir sobre els fonaments de la basílica visigótica un nou temple baix l'advocaació de Santa María del Milacre. D'estil romànic i planta de creu llatina, una sola nau i un àbsit quadrangular. L'iglésia es va mantindre en peu fins a 1915.

Funcionament i us de l'amfiteatre

En ell es disputaven tot tipo d'espectàculs, com la munera (lluita de gladiadorés) o les venationes (lluites en animals). També caceres, exhibicions atlètiques i suplicis de mort (aixina com matances de cristians).

Es va construir prop de la mar en la part baixa de la ciutat pel seu fàcil accés tant per al públic assistent als espectàculs com per al desembarc en la plaja dels animals usats per a ells. Està colocat en una pronunciada pendent, aprofitant la roca per a retallar part de les grades. En les demés parts a on no es podia aprofitar la topografia, les grades es varen alçar sobre voltes. Es va combinar l'us de formigó (opus caementicium) i el de grans sellars de pedra (opus quadratum).

Se sap que en determinades ocasions es desplegava una enorme carpa (velum) que protegia als espectadors del sol.

Baix de l'arena a on se celebrava l'espectàcul, en els sòtols inferiors, es trobaven uns montacargas que, per mig d'un sistema de poleas i contrapeso accionados per tornos, alçaven les gàbies en les feres, els gladiadores o diversos elements escenogràfics dels jocs. En les fosses o sòtols també hi havia zones de descans i de cult.

En la zona nort de la fossa travessera es va trobar una pintura a la fresca (hui conservada en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) dedicada a la deesa Némesis, que decorava una chicoteta capella destinada a l'invocació d'esta deesa protectora dels gladiadores.

Característiques tècniques

Aforament: 14.000 persones
Forma arquitectònica: elipse
Mides: 130x102 metros en forma elíptica

Estàncies: Podium era l'escenari que estava situat en un costat de l'amfiteatre i les fossae estàncies subterrànees per a feres i gladiadores que contaven en un montacargas per a elevar-los cap a l'arena de l'amfiteatre. La cávea era la grada en tres maeniana (sectors) destinats al públic separat per murs i passadiços per a separar als espectadors per classes socials.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Anfiteatro de Tarraco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.