Cávea
En l'Antiga Roma, la summa cavea (del llatí cávea: cavitat, buit), designa la part d'un teatre, amfiteatre o circ romà a on es troben les grades sobre les quals s'assentaven els espectadors que assistien a les representacions o espectàculs. Formada per graderíos ascendents en forma de terrats i distribuït, en els teatres majors en diversos pisos i seccions.[1]
Ocasionalment, el terme també s'aplica a les grades del circ romà.
Encara que, inicialment, en els amfiteatres romans era la paraula que servia per a denominar els llocs en el subterràneu, a on es colocaven les gàbies de les feres, pronte va passar a denominar-se l'espai que ocupava el públic.
La cávea està formada pel conjunt de rencs concèntrics de grades que tant poden ser tallades o sobrepostes en la falda d'una tossal, com soportades per arcades construïdes dins de l'estructura de l'edifici.
Segons fora l'importància de l'edifici, els rencs de grades podien estar dividides en sectors diferenciats.
Entre les grades, sobretot es distinguien tres parts:
- La ima cavea, també cridada cavea prima, o primera fila: era el lloc destinat als senadors (en el cas del Coliseu), i a les persones més importants de la ciutat (en els casos restants) i els équites.
- La mija cavea: el lloc que ocupaven les categories intermiges.
- La summa cavea: destinada a la plebe, dins de la qual estava la cavea ultima o última fila.
Les grades davanteres, a voltes, estaven proveïdes d'uns assents més elaborats i cómodos per a aposentar als sacerdots i autoritats i patricios de la ciutat, cridades cavea ultima.[2]
Els accessos a les grades es feyen per davall, utilisant una ret de galeries cobertes cridades vomitorios (proedria). Els accessos que comuniquen la cavea en el prosceni, rebia el nom de versura.[3]
La cavea es dividix verticalment en cuneis (plural del llatí Cuneus, -i, "falca"), en forma de falca separats per les scalae o escales radials.
En l'arquitectura grega rebia el nom de koilón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Albizu, José Luis (1985). Diccionari Rioduero - l'art en l'antiguetat, Madrit: L'Editorial Catòlica. ISBN 84-220-1187-5.
- ↑ Homblower, Simon i Spawforth, Anthony (1999). The_Oxford_Classical Dyctionary (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-866172-X.
- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 212. ISBN 978-84-460-0924-5.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cávea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.