Teatre romà
El teatre romà és una construcció típica del Imperi Romà, generalisada per totes les províncies de l'imperi, i que tenia la finalitat de servir per a la representació d'actes teatrals del periodo clàssic, és dir, en ells s'interpretaven obres dramàtiques gregues i llatines.
Teatres, amfiteatres i circs romans
[editar | editar còdic]La romanización dels pobles conquistats va fer que es construïren teatres, aixina com amfiteatres, circs, fòrums i temples en similars característiques a lo llarc de tot l'Imperi, des d'Hispania fins al Alce. En Grècia i les regions helenizadas estos edificis presentaven elements arquitectònics tant romans com grecs. Si be hi ha certes semblances entre circs, teatres i amfiteatres, tant en la seua construcció (pedra i morter), com en la seua finalitat; l'oci ciutadà i el prestigi dels benefactors, cada u tenia funcions i formes diferents:
- El circ s'usava per a les carreres, en especial de cuadrigas.
- El amfiteatre era utilisat per als jocs circenses (ludus circensis) i combats de gladiadores.
- El teatre, per últim, era el lloc a on es representaven diferents tipos d'obres de comèdia.
Estructura
[editar | editar còdic]
Les característiques principals del teatre romà varen derivar en un principi de les del teatre grec, ya que moltes de les característiques generals de l'arquitectura romana procedixen directament de l'arquitectura del periodo helenístico.
Els primers teatres es varen construir de fusta i atobó; estos es derribaven en acabant de que l'acontenyiment per al qual varen ser erigits concloguera. Una llei impedia la construcció de teatres permanents, no obstant, en el 55 a. C. es va construir el Teatre de Pompeyo en un temple per a evitar la llei.
En el pas del temps, els teatres romans varen desenrollar característiques específiques. La major part dels teatres romans conservats seguixen el model arquitectònic propost per Vitruvio, constant de:
- Scaenae frons (front escènic), normalment compost d'un doble orde de columnes.
- Orchestra: semicírcul o una miqueta més d'un semicírcul front a l'escena en el que s'assentaven les autoritats, actuava el cor i s'alçava un altar en honor a Dioniso.
- Aditus: Passadiços laterals d'entrada a l'orchestra.
- Cavea: Estructura semicircular en la que, segons el ranc social, se situaven els espectadors. Es dividia en ima cavea, mija cavea i summa cavea, dividits per passadiços horisontals (diazomatas). Es dividix en sectors circulares (cunei).
- Vomitoria: Entrades abovedadas per les que s'accedia a la cávea.
- Proscaenium (prosceni): Espai davant de l'escena en el que es desenrollava l'acció dramàtica i argumental.
- Porticus post scaenam (Pòrtic darrere de l'escena): Pati porticado en columnes darrere de l'escena.
Alguns teatres podien recolzar la cávea sobre galeries abovedadas, mentres que en uns atres, els arquitectes aprofitaven l'ala d'algun tossal per a excavar sobre ella la cávea del teatre.
El teatre podia cobrir-se en veles per a protegir als espectadors de la pluja o de la llum del sol.
Ademés, molts teatres contenien menuts temples en la seua estructura.
Cada classe social romana tenia el seu lloc específic en el teatre: la proedria per als senadors, la ima cavea per als cavallers, la mija cavea per a la plebe lliure, la summa cavea per als llibertes i siervo i el matroneo per a les dònes.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.