Scaenae frons

Scaenae frons del Teatre Romà de Palmira (Síria), abans de l'aparent destrucció recent per part del EIIL.

La scaenae frons (en llatí clàssic: [ˈs̠käe̯näe̯ frõːs̠]; en espanyol, frontera escènica) és una frontera arquitectònica decorada de caràcter permanent elaborat en un escenari dels teatres romans. Generalment en pedra, en una funció acústica i protectora, solia ser «d'igual altura que la fila més elevada d'assents», mostrava una teulada inclinada i s'adossaven dos o tres cossos de columnes entre les que es intercalaban estàtues.

Descripció

És possible que la forma pretenguera emular a les fronteres dels palaus imperials. Podrien haver soportat una teulada permanent o marquesina.

En gran part gràcies a la reconstrucció o restauració, hi ha varis eixemples ben conservats, ademés de que «en estos últims anys s'ha incrementat el catàlec d'edificis coneguts, s'ha abordat l'estudi de les imàgens i el seu significat; insistit en la funció del teatre, més allà del mer contenidor dels ___protected_title_2___; en les tècniques constructives i en la tipologia de les escenes.»

La frontera escènica des de finals de el I «es convertix en l'element més característic i distintiu del teatre romà i en el soport arquitectònic de les imàgens que simbolisen al nou Estat».

Esta forma va estar influenciada pel teatre clàssic grec, que presentava una construcció equivalent encara que més simple del skene (significant "tenda", mostrant la naturalea original de la mateixa). Açò va dur a que l'escenari, o espai anterior al skene, es cridara proscaenium. En el periodo helenístico, el skene es va tornar més elaborat, potser en columnes, pero també es va utilisar per a soportar paisages pintats.

La frontera escènica romana també utilisada com a teló de fondo de l'escenari habilita el postcaenium situant darrere un conjunt de dependències i servicis com el camerino dels actors. Ya no soportava decorats pintats a la manera grega, sino que depenia, per a conseguir l'efecte, d'una elaborada decoració arquitectònica estable. Aixina es va conseguir un efecte barroc que també es mostra en les grans fronteres del ninfeo i la biblioteca, a sovint en una frontera ondulante, alvançant i retrocedint. Tots els eixemples significatius daten del periodo imperial; el Teatre de Pompeyo en Roma, terminat en el 55 a. C. va ser el primer teatre de pedra i provablement va iniciar l'estil.

Estructura i tipologia

Vista del teatre romà: 1) Scaenae frons 2) Porticus postscaenam 3) Pulpitum 4) Proscaenium 5) Orchestra 6) Cavea 7) Aditus maximus 8) Vomitorium, teatre romà de Bosra, Síria

En ple i continu procés d'estudi, «front a l'elevat número de teatres romans excavats o coneguts en major o menor grau, l'aparat escènic, provablement l'element privilegiat, més representatiu i monumental d'estos edificis a partir d'época augustea, dispon d'una informació i documentació més llimitada» per la qual cosa es mantenen dubtes en l'àmbit acadèmic a el hora de definir models normalisats i prototips «davant el caràcter fragmentat de la documentació i l'absència d'una formulació teòrica original vàlida i comuna a totes les époques i regions.»

En varis casos hi ha tres entrades a l'escenari (Palmira té cinc), inclosa una gran entrada central, coneguda com porta regio o "porta real". És possible que la forma pretenguera semblar-se a les fronteres dels palaus imperials. La scaenae frons té a sovint dos i a voltes tres pisos d'altura i va ser fonamental per a l'impacte visual del teatre, ya que açò era lo que vea el públic romà en tot moment. Les grades o balcons estaven sostinguts per una exuberante exhibició de columnes, normalment d'orde corintio, que a sovint incloïen originalment moltes estàtues en casetes. Es va estirar un siparium en la scaenae frons.

En els teatres més menuts podrien haver soportat una teulada permanent per a tapar tot el teatre, i en els més grans, veles per a cobrir total o parcialment el teatre, tal volta assegurats en màstils elevats per damunt d'ell, de lo que hi ha alguna evidència.

Una inscripció en l'entablamento damunt de les columnes més baixes a sovint registrava a l'emperador i a atres persones que havien ajudat a finançar la construcció. Una característica que es trobava a sovint en l'Imperi Occidental, pero menys en les àrees de parla grega, era el renc de buits curvos en la part frontal de l'escenari, com en Sabratha i Leptis Magna.

Renaixença

El Teatre Olímpic d'en Vicenza ("Teatre Olímpic"), de techado renaixentiste, (1580-1585), dissenyat per Andrea Palladio, inclou la scaenae frons completament decorada i dona una bona impressió general de cóm haurien segut les fronteres escèniques romanes en el seu estat original, encara que és d'estuc sobre estructura de fusta. El teatre també és famós per l'escenari de trampantojo, dissenyat per Vincenzo Scamozzi, darrere de la scaenae frons, que dona l'apariència de llarcs carrers alluntant-se cap a un lluntà horisó; no està clar fins a quin punt es reflectix una pràctica antiga. En 1585 es pretenia que fora temporal, pero va permanéixer en excelents condicions.

Vore també

• Llesta de teatres romans

Bibliografia

• Treballe Fi de Grau.Universitat de Valladolit.Consultat el 12 de setembre de 2023.
• Boardman, John ed., The Oxford History of Classical Art, 1993, OUP, ISBN 0198143869
• Henig, Martin (ed), A Handbook of Roman Art, Phaidon, 1983, ISBN 0714822140
• La "scaenae frons" en l'arquitectura teatral romana. Actes Symposium Internacional celebrat en Cartagena... març de 2009 en el Museu del Teatre Romà.

15-55.Consultat el 12 de setembre de 2023.

• V; V, {{{nom2}}} (2015). Teatres romans en Hispania. Estat actual de conservació, Valéncia: Universitat Politècnica de Valéncia. ISBN 978-84-9048-445-6.
• Arché.(6-7)

383-390.ISSN 1887-3960.Consultat el 12 de setembre de 2023.

• La "scaenae frons" en l'arquitectura teatral romana. Actes Symposium Internacional celebrat en Cartagena... març de 2009 en el Museu del Teatre Romà.

11-12.Consultat el 12 de setembre de 2023.

• Wheeler, Mortimer, Roman Art and Architecture, 1964, Thames and Hudson (World of Art), ISBN 0500200211