Leptis Magna

Archiu:Leptis Magna (29) (8288918733).jpg

Leptis Magna

Pla de la ciutat excavada.

Leptis Magna, o Lepcis Magna, va ser una ciutat important de Cartago, i posteriorment, del Imperi Romà. Les seues ruïnes estan ubicades prop de Trípoli, en Líbia. Varen ser declarades per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat, en l'any 1982.

Nom

El nom llatí era Lepcis Magna (també escrit Leptis en algunes inscripcions; també Leptimagnensis Civitas, adjectiu Leptitanos, Leptitanus). El nom grec era Λέπτις μεγάλη Megale Leptis o Νεάπολις Neapolis. La ciutat va ser denominada «Major» (magna) en contrast en la Leptis Parva de l'actual Tunis. El nom púnico original es troba com lpqy (o -lpqy, en l'artícul);^[1]^[2] este nom sembla conectat en la raïl semita lfq (present en la llengua àrap), que té el sentit de «fabricar, armar», per a referir-se a la fundació o construcció de la ciutat.^[1] El nom àrap modern és لبدة Labdah.^[3]

Història

Periodo romà

La ciutat va ser fundada per colon fenicios al voltant del 1100 a. C., encara que no va alcançar importància fins que Cartago es va convertir en una potència del mar Mediterrànea en el IX Va seguir sent part de Cartago fins al final de la tercera guerra púnica en el 146 a. C., i es va convertir en part de la República Romana, encara que ya des del 200 a. C. es considerava com una ciutat independent.

L'urbs contava en un port i era el punt de partida de les caravanes que es dirigien al Fezzán. Va gojar d'èxit i creiximent en esta época. Els seus més antics monuments llatins daten de l'época dels emperadors Augusto i Tiberio: estos varen ser un teatre, la plaça principal del mercat i un arc monumental. Cap al 16 d. C. una inscripció detalla que per orde del procònsul s'estava construint una calçada de la ciutat a l'interior d'Àfrica.

Va seguir pertanyent a Roma fins al regnat del emperador Tiberio, quan Lepcis Magna i l'àrea veïna es varen incorporar formalment a l'imperi com la província romana d'Àfrica. En poc temps es va convertir en una de les ciutats líders del Àfrica romana i en un centre comercial important.

Els habitants de Leptis ^[4] no tenien la ciutadania romana i la ciutat era dirigida per dos sufetes (veu púnica per a designar a un tipo de magistrats) i un concejo. Les inscripcions i edictes es feyen tant en llatí com en púnico. Els governants de la urbs varen seguir duent noms púnicos fins a cap al 72 d. C. en Iddibal. L'emperador Trajano, cap al 109-110 li va otorgar la categoria de colónia a la urbs i en això concedia la ciutadania als seus pobladors lliures. En este temps era sufete el yayo del futur emperador Septimio Sever i qui després adquiriria ranc ecuestre.^[5]

Leptis Magna va aplegar al seu apogeu a principis de 193 en l'ascens al tro imperial de Lucio Septimio Sever, qui era oriunt de la ciutat. Com emperador romà la va tindre com la seua favorita entre totes les ciutats provincials, ya que en totes les construccions i riquees en que va dotar a la ciutat, va fer d'ella una de les més importants ciutats d'Àfrica, aplegant a ser rival inclús de Cartago i Aleixandria. Va manar a ampliar el port, el qual va alcançar unes dimensions impressionants. No obstant, les modificacions no varen rendir frut ya que poc despuix el port es va omplir d'arena. En el 205, l'emperador i la seua família varen visitar la ciutat i varen ser rebuts en grans honors.

Durant la [[crisis del sigle III|crisis de el III]], quan el comerç va entrar en decliu, l'importància de Lepcis també va sofrir i ya para mediats de el IV, gran part de la ciutat havia segut abandonada. Durant el regnat de Teodosio I va gojar d'una chicoteta renaixença.

Periodo postromano

En el 439, Leptis Magna i les demés ciutats de Tripolitania varen caure baix el domini dels vàndals quan el seu rei Genserico va conquistar Cartago als romans i la va fer la seua ciutat. Per desgràcia, el rei va manar destruir les muralles de la ciutat per a dissuadir al poble de rebelar-se contra el domini vàndal. El resultat va ser que en l'any 523, un grup de bereberes va saquejar la ciutat causant danys als vàndals i a la població.

Belisario reconquistó Leptis Magna en nom del Imperi bizantí dèu anys més vesprada i en el 534 va destruir el regne dels vàndals. Lepcis va passar a ser una capital provincial de l'Imperi bizantí, que es va administrar dins del Exarcado d'Àfrica, pero mai es va recuperar de la destrucció causada pels bereberes. Ya per a la conquista àrap de Tripolitania en els 650, la ciutat havia segut abandonada salve per una guarnició bizantina.

Hui dia, les ruïnes de Lepcis Magna són de les més impressionants del periodo romà.

Nous descobriments

En juny de 2005 es va fer públic que els arqueòlecs de l'Universitat d'Hamburc que treballaven en la costa de Líbia, havien descobert cinc mosaics en un total de casi 30 peus de llarc. Són originaris dels sigles I i II i mostren en claritat a un guerrer caçant un venado, a quatre jóvens barallant en un bou salvage i a un gladiador descansant en estat de fatiga que mira al seu oponent ya mort. Els mosaics decoraven les parets d'una piscina d'aigua freda en unes termes dins d'una casa romana en Wadi Lebda en Lepcis Magna. El mosaic del gladiador està considerat pels experts com una de les mostres més fines de mosaics representatius jamai vists, comparable en calitat al mosaic d'Alejandro Magne en Pompeya. Els mosaics varen ser descoberts en el 2000, pero es va mantindre secret el descobriment per a evitar que anaren saquejats. [1]

Galeria

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Edward Lipiński, Itineraria Phoenicia (2004), p. 345.
↑ Brogan, Wilson, "Lepcis" en: The Oxford Classical Dictionary (4 ed. 2012), p. 821.
↑ «لَبْدَة Libya». Consultat el 6 de setembre de 2010.
↑ Plinio el vell Història Natural lliure v - 25.
↑ Miller (1992). L'Imperi Romà i els seus pobles limítrofs, Sigle Veintiuno Editors, pp. 324.

Vore també

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Líbia

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Leptis Magna.

Walda, Hafed; Kings College London; Lloc d'un arqueòlec que treballa en Lepcis Magna.
Reconstrucció de Leptis Magna

Videos

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Leptis Magna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Lipinski-1] 1,0 ^1,1 Edward Lipiński, Itineraria Phoenicia (2004), p. 345.

[OCD-2] Brogan, Wilson, "Lepcis" en: The Oxford Classical Dictionary (4 ed. 2012), p. 821.

[3] «لَبْدَة Libya». Consultat el 6 de setembre de 2010.

[4] Plinio el vell Història Natural lliure v - 25.

[5] Miller (1992). L'Imperi Romà i els seus pobles limítrofs, Sigle Veintiuno Editors, pp. 324.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]