Mosaic romà
En història de l'art, el terme mosaic romà fa referència al mosaic ( mosaĭcum en llatí ) característic del art de l'antiga Roma.
Quan l'antiga Roma va ser conquistant a lo llarc de el II les regions d'Àsia Menor i de Grècia, el mosaic era ya comú en tot lo món de parla grega. L'art del mosaic va passar en facilitat al orbe romà començant aixina un gènero artístic-industrial, del que varen fer una verdadera especialitat. Es va estendre de tal forma que pot dir-se que no va haver casa o vila romana a on no hi haguera mosaics. Al principi, quan l'art del mosaic va escomençar a desenrollar-se en Roma, es feya sobretot per a decorar els sostres o les parets i poques voltes els sols perque es tenia por de que no oferira suficient resistència a les chafades. Pero més vesprada, quan este art va aplegar a la perfecció, varen descobrir que es podia chafar sense risc i va començar la moda de fer paviments de lux.
Els romans construïen els mosaics en menudes peces anomenades teselas, d'ahí que es referiren a ells també com opus tessellatum. Les teselas són peces de forma més o menys cúbica, fetes de roques calcáreas o material de vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de distints tamanys. L'artiste les disponia sobre la superfície, com un puzle, distribuint el color i la forma i aglomerándolas en una massa de ciment.
Els mosaics eren per als romans un element decoratiu. Va aplegar a ser un art tan apreciat i difòs que en el III l'emperador Diocleciano va promulgar un decret en el que va establir el preu que els artistes podien donar a les seues obres, segons els graus de calificació prèvia. Quan en l'any 330 l'emperador Constantino I va traslladar la capital de l'Imperi romà d'Orient a Bizancio, va otorgar prou facilitats i va favorir l'èxodo als mestres grecs i romans fabricants de mosaics (cridats mosaistas). En Bizancio l'art del mosaic es va distinguir per la gran cantitat d'or amprat en cada mosaic.
Variants tècniques
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
Depenent del tamany de les teselas, dels dibuixos i del lloc de destí del mosaic, els romans donaven un nom diferent a este treball:
- ___protected_title_4___ era d'orige grec i es feya en unes pedres molt pequeñitas. En elles l'artiste podia dibuixar en prou facilitat les curves, les siluetes i tota classe d'objectes que pogueren requerir més precisió. Es colocaven les teselas en un renc continu que seguia les llínees del contorn i del dintorno (llímit de les principals parts internes) de les figures que es volia dibuixar. El nom ve del diminutivo llatí ___protected_title_5___ (de ___protected_title_6___, cuc). Ho cridaven aixina perque les llínees del dibuix recordaven les sinuosidades del cuc.[1]
- Opus musivum, que es feya per als murs. Este terme va escomençar a amprar-se a finals de el III.
- Opus sectile, els dibuixos del qual estaven fets en pedres més grans i de diferents tamanys. La tècnica era retallar plaques de marbre de diversos colors per a compondre les figures geomètriques, d'animals o humanes. Era un treball molt semblat a la taracea. Els millors eixemples d'este treball es conserven en el Palatino de Roma i procedixen del Palau Flavio.
- Opus signinum, de Segni (en la regió del Lacio, en l'Itàlia central junt al mar Tirreno). En este lloc hi havia fàbriques de teixixcas i en elles s'obtenia en els rebujos una pols coloreado que en mesclar-ho en la calç donava un ciment rojós molt dur i impermeable. Este producte es va amprar prou en tota Itàlia i en Occident per a crear els sols i com a revestiment de piscines (estanys per a peixos), cubas de salazón, cisternas, etc. A voltes, per a donar-li més consistència s'afegien a la massa cudols i pedres martafallades.
Distinguien ademés entre l'obra de musivum (mosaic) i la de lithostrotum (λιθoστρωτoν), lliteralment "paviment de pedra" en sentit general. Es dia aixina al paviment d'una via o camí, d'una plaça oberta o d'un fòrum, o al del sol d'algun edifici (com el del Panteón de Agripa de Roma, fet en pórfido).
Es donava a l'obra este nom de lithostrotum quan el material consistia en pedres naturals de formació volcànica (sílex) i marbres de diferents colors. Els blocs per a la construcció eren poligonales.
Fabricació de paviments
[editar | editar còdic]
Per a fabricar un paviment fet de mosaic seguien una série de passos que en el temps es varen ser perfeccionant. El lloc de fabricació era un taller especial. Allí lo primer que es feya era dissenyar el quadro i este treball prenia el nom de emblema (paraula esdrújula), veu presa del grec que ve a significar "alguna cosa que s'incrusta en". Despuix de haver dissenyat el quadro es feya una divisió d'acort en el colorit. Es trea a continuació una plantilla en papir o en tela de cada una d'eixes parceles dividides i sobre dita plantilla s'anaven colocant les teselas seguint el model triat en anterioritat. Les teselas es colocaven invertides, és dir la cara bona que després es voria tenia que estar pegada la plantilla. Quan este treball estava terminat, els experts ho transportaven in situ per a que l'artiste concloguera allí la seua obra.
Pero abans de colocar les teselas calia preparar be el sol per a rebre-les. Esta era una llabor molt important que requeria experiència i habilitat. En primer lloc s'aplanava fins a conseguir que fora horisontal pero en un inclinament suau i calculada que facilitara l'esmonyida de l'aigua cap als sumideros. El sol tenia que ser ferm i estable puix un lleu trencament d'una sola tesela podia conduir a la degradació de tota l'obra. Els erudits i arqueòlecs varen trobar un clar eixemple de cóm es podia portar a terme esta construcció en el famós mosaic de Issos trobat en Pompeya. El ferm per a rebre finalment les teselas estava aixina constituït (d'avall dalt):
- Sol natural acondicionat
- Morter mesclat en pols de teixixca i carbons
- Pols de teixixca
- Capa de morter
- Teselas del mosaic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Strong, Donald Emrys (1995). Roman art, 2nd ed., New impr edició, Yale Univ. Press. ISBN 978-0-300-05293-0.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dictionnaire dones Antiquités romaines et grecques. Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. París 1883
- Art romà. Antonio García Bellido. Enciclopèdia clàssica C.S.I.C. Madrit 1979. ISBN 84-00-04381-2
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mosaico romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.