Ninfeo
Es diu ninfeo[1] a un monument consagrat a les nimfas, especialment a una font.[2]
Originalment estos monuments varen ser grutas naturals,[3] que eren considerades tradicionalment la llar de la nimfa local. Li'ls decorava en estàtues, i disponien d'estanys.[4] L'estructura podia tindre columnes i hornacinas.[5]
Alguns estaven disposts de tal forma que servien com a suministrament d'aigua, com el ninfeo de Side en Panfilia o el de Mileto. Un ninfeo dedicat a la nimfa aquàtica local, Coventina, es va construir junt al mur d'Adriano, en l'extrem nort del Imperi romà. Des de llavors, les grutas artificials varen prendre el lloc de les naturals. El Ninfeo Trajano, una font en Éfeso, va ser alçat en l'extrem d'una llínea de 39 quilómetros.
Se sap que va haver ninfeos en Corinto, Antioquía, Constantinopla i Roma, a on s'han identificat 20. Segons la Notitia Urbis Constantinopolitanae d'al voltant de l'any 425 d. C.,[6] la ciutat de Constantinopla contava llavors en quatre ninfeos. El més important d'ells era el Ninfeo Major, que funcionava com a terminal del Aqüeducte de Valente en el Fòrum de Teodosio, que va sobreviure a lo manco fins a el XVI.[7]
Els ninfeos varen ser importants per a la construcció arquitectònica dels mosaics, com a forma de revestiment de sols, parets i sostres abovedados en el I.[8] Açò es va deure a que els ninfeos estaven decorats en mosaics geomètrics, que a sovint incorporaven closques, i és cert que a finals de el I varen escomençar a contindre representacions figuratives més ambicioses.[9]
Els ninfeos servien de santuaris, estanys i sales de reunió, a on se celebraven bodes i atres cerimònies i reunions.[3]L'associació original en les nimfes es va perdre a finals de el IV,[10] quan el terme va passar a referir-se únicament a les fonts decoratives i monumentals, accepció que va adquirir especial rellevància i popularitat durant el Renaixença i Barroc i que, per extensió, encara persistix en l'actualitat.[11]
Ademés, en la decoració de llocs públics, els ninfeos s'utilisaven a voltes com a vestíbuls d'iglésies, com el de la basílica A de Filipos, d'al voltant de l'any 500 d. C., que assumia la funció de font.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ninfeo: Plantilla:Lang-grc nymphaîon; en latín: nymphēum.
- ↑ «ninfeo». Consultat el 2024-10-22.
- ↑ 3,0 3,1 «nymphaeum» (en en). Consultat el 2024-1022.
- ↑ «ninfeo». Consultat el 2024-10-22.
- ↑ «ninfeo». Consultat el 2024-10-22.
- ↑ (2012) Two Romes: Rome and Constantinople in Clapix Antiquity (en en), Oxford University Press, pp. 118-119.
- ↑ 7,0 7,1 Kazhdan, 1991, p. 1505.
- ↑ Dunbabin, Katherine M. D. (1999). Mosaics of the Greek and Roman world (en en), Cambridge University Press, pp. 36–50. ISBN 978-0-521-00230-1.
- ↑ Dunbabin, 1999, pp. 236-250.
- ↑ «LacusCurtius • Nymphaeum» (en en). Platner & Ashby. Consultat el 2024-10-22.
- ↑ Infopédia. «ninfeu | Definição ou significat de ninfeu no Dicionário Infopédia dona Língua Portuguesa» (en pt). Infopédia - Dicionários Porte Editora. Consultat el 2024-10-22.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1999) Mosaics of the Greek and Roman world (en en), Cambridge University Press. ISBN 0-521-00230-3.
- Kazhdan, Alexander Petrovich (1991). The Oxford Dictionary of Byzantium (en en), Oxford University Press. ISBN 0-19-504652-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ninfeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.