Ludi
Els ludi (paraula llatina plural, en singular, ludus) eren jocs públics celebrats en benefici i per a l'entreteniment del poble romà (populus Romanus). Els ludi es portaven a terme com a part de determinades festes religioses en l'Antiga Roma, sent en ocasions la seua principal característica. També es presentaven com a part del cult estatal.
Tipos
[editar | editar còdic]Els ludi més antics coneguts són els de carreres de carros en el circ (ludi circenses).[1] Les exhibicions d'animals exòtics i salvages en simulacres de caça (venationes) i les representacions teatrals (ludi scaenici) també varen passar a formar part de les festes religioses.[2]
Els dies en els que tenien lloc els ludi eren festius, i cap negoci podia portar-se a terme. A mitan de el IV, els jocs públics duraven només un dia a l'any, que es va ser estenent successivament fins a aplegar a 17 a finals de la República. En l'época imperial varen alcançar els 135 dies a finals de el II i els 176, segons el calendari de Furio Dionisio Filócalo en el IV: 64 de carreres de carros, 102 de representacions teatrals i només dèu dies en decembre, per a competicions en gladiadores i venationes.
Era lo que dia Juvenal (Sátiras, 10.81), que per a satisfer al populacho, els emperadors, principalment, oferien panem et circenses (pa i circ).[3] No obstant, encara que el seu valor com a entreteniment poguera haver enfosquit el seu sentiment religiós en algun moment donat, inclús en l'antiguetat tardana, els ludi varen ser entesos com a part de l'adoració als deus tradicionals, i els Pares de l'Iglésia varen aconsellar als cristians no participar en estes festes.[4]
La seua forma singular, ludus té varis significats en llatí "joc", "deport", "diversió" o "entrenament".[5] El seu plural és utilisat per a "jocs" en sentit anàlec al de les festes gregues de jocs, com els Jocs Panhelénicos.[6] L'erudit hispanorromano de l'antiguetat tardana, Isidoro de Sevilla, classificava les formes de ludus com gymnicus ("atlètics"), circensis ("celebrats en el circ", principalment les carreres de carros), gladiatorius ("gladiadores") i scaenicus ("teatrals").[7] No obstant, la relació dels jocs de gladiadores en els ludi és complexa, formant part, més be, dels munera, com a recordatori, en el seu orige, de les obligacions i deures funeraris.
Religió i política
[editar | editar còdic]
Originalment, els ludi que semblen inspirats en jocs similars dels etruscs i a través d'ells, o directament, de les esplendorosas festes dels grecs, servien per a realisar ofrenes votivas (ludi votivi), per a celebrar el compliment de la promesa feta a una deidad el favor de la qual s'havia solicitat i conseguit. En el 364 a. C., els Ludi Romani en setembre, en forma de carrera de carros, com a forma de honrar als deus Mart i Conso, es varen convertir en els primers jocs que varen entrar en el calendari religiós com un event anual patrocinat per l'Estat Romà en el seu conjunt.[8] Els jocs en el circ romà eren precedits per una solemne desfilada, la pompa circensis, encapçalat pel magistrat que els patrocinava en un carro bellament engalanat, seguit per chicons de la noblea romana (nobiles) montats a cavall, atres chicons a peu (futurs infants), els aurigas i atletes que anaven a competir, ballarins armats, músics, un cor de sàtirs i les imàgens dels deus acompanyades pels seus sacerdots.
Pero també, com a conseqüència d'una victòria militar, els ludi es conectaven a sovint en els triumfos. La primera venatio registrada, deguda a Marco Fulvio Nobilior, es va celebrar en el 189 a. C., com a part de la seua ludi votivi, pel que va pagar en el botí mostrat en el seu triumfo.[9]
En un principi, els ludi com a cerimònies religioses durant la República, els organisaven varis coleges de sacerdots. Quan varen estar més orientats cap a l'Estat, varen ser organisats pels cònsuls, després als edils i en época d'Augusto, els pretorés. Encara que es destinava diners públics per als ludi, cada volta més, el responsable que ho presidia, s'implicava en aumentar l'esplendor dels seus jocs per mig de l'aportació de bens personals, com a forma de millorar les seues relacions públiques.[10] El patrocinador podia mostrar la seua riquea, a el hora que declarava tindre l'intenció de compartir-l'en benefici públic. Encara que alguns notables que tenien el seu ull posat en el consulat botaven el càrrec d'edil per les importants despeses que comportava, els que tenien recursos suficients els gastaven en generositat per a cultivar el favor de la gent. Les festes religioses a les que els ludi estaven assignats, també ocasionaven convits públics i, en freqüència, obres públiques com la renovació o construcció de temples.[11]
Despuix de l'assessinat de Juliol César en el 44 a. C., Marque Brut es va donar conte de que un segment important del populus no ho considerava com un libertador, sino com l'assessí d'algú amat. Entre atres gests de bona voluntat cap al poble, li les va arreglar per a patrocinar els Ludi Apollinares, que se celebraven anualment del 6 al 13 de juliol. Octavio, el hereu de César al mateix temps li va eclipsar en els Ludi Victoriae Caesaris, "jocs en honor de la victòria de César", que es varen celebrar del 20 al 28 de juliol en conjunció en una festa en honor de Venus Genetrix, deidad patrona de César i matriarca divina de la gens Julia. Va ser durant estos ludi, que també varen servir com a jocs funeraris, quan un famós cometa va aparéixer per a "anunciar" el nou estatus diví de César. Octavio va reconéixer el valor d'estes festes per a unificar al poble, i ya com Augusto, va instituir nous ludi dins del seu programa de reformes religioses, espectàculs públics i entreteniments que varen ser assumits, per tant, pel cult imperial.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encara que no totes les carreres de carros formaven part de festes religioses.
- ↑ Mary Beard, J. A. North i S. R. F. Price, Religions of Rome: A History (Cambridge University Press, 1998), p. 66.
- ↑ Lesley i Roy Adkins (1991). Els romans. Cultura i mitologia, Taschen, pp. 66-67. ISBN 978-3-8365-0272-6.
- ↑ Beard, Religions of Rome, p. 262.
- ↑ Ludus pot referir-se a joc de chiquets, jocs eròtics, una escola primària o un camp d'entrenament per a gladiadores segons el Oxford Latin Dictionary (Oxford: Clarendon Press, 1982, 1985 reimpreso), p. 1048–1049.
- ↑ Helen Lovatt, Statius and Epic Games: Sport, Politics, and Poetics in the Thebaid (Cambridge University Press, 2005), pp. 5-6.
- ↑ Isidoro de Sevilla, Etimologies 18.16.3.
- ↑ Alison Futrell, The Roman Games: A Sourcebook (Blackwell, 2006), p. 2.
- ↑ Anada Östenberg, Staging the World: Spoils, Captives, and Representations in the Roman Triumphal Procession (Oxford University Press, 2009), p. 169.
- ↑ Lovat, Statius and Epic Games, p. 10.
- ↑ Geoffrey S. Sumi, Ceremony and Power. Vore també discussió de Publio Clodio Pulcro en W. Jeffrey Tatum, The Patrician Tribune (University of North Carolina Press, 1999), pp. 198-199 en llínea.
- ↑ Geoffrey S. Sumi, Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire (University of Michigan Press, 2005), p. 15. Els Ludi Apollinares de Brut són discutits àmpliament en pp. 143-150. Vore també John T. Ramsey i A. Lewis Licht, The Comet of 44 B.C. and Caesar's Funeral Games (American Philological Association, 1997), i Ittai Gradel, Emperor worship and Roman religió (Oxford University Press, 2002).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bunson, Matthew (2009). Encyclopedia of the Roman Empire, Infobase Publishing.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ludi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.