Fasti

Del llatí fasti, -orum (genitivo plural), prové de fas, que significa "permés pels deus". Els fastos són calendaris romans, per lo comú gravats en pedra. En temps de Cayo Mario i Sila es va cridar fasti a unes llistes en el nom dels cònsuls, ademés d'unes llistes relatives a festes. Ademés, el calendari estava organisat segons els principis religiosos del pontifex Maximus, qui determinada la seqüència de les festes, organisant d'esta manera la vida del ciutadà romà i el seu actuar quotidià, obtenint per tant un valor sagrat.

Història

Els dies ___protected_title_3___ eren els dies en que es podien fer activitats importants, mentres que els dies ___protected_title_4___ no es podia reunir la gent en assamblees ni tribunals. Per tant, el calendari romà es dividia en ___protected_title_5___'___protected_title_6___'___protected_title_7___ (aquells en que es prohibia celebrar actes judicials i que es dedicaven a divinitats superiors o infernals). Despuix de la seua elaboració cada any, es donava a conéixer al poble romà pegant-ho en els murs de diversos edificis com la Regio (sèu del Colege de pontífexos) o en els Rostra del Fòrum Romà. D'esta manera informaven al poble sobre els dies disponibles per a negocis, reunions electorals, festes, mal agüero i festes mòvils.

Despuix del decliu de l'Imperi Romà, la paraula fasti va continuar utilisant-se per a registres similars en l'Europa cristiana i, des d'allí, en tot Occident. A diferència dels nostres calendaris de bojaca moderns, els fasti romans no es concebien com a “calendaris desechables”. Lo únic que canviava d'un any a un atre era l'identitat de la lletra que designava els dies de mercat.

Cada dia del calendari estava senyalat en una lletra de la A a la H, formant cicles de huit dies cridats nundinae, que complien una funció similar a la de les nostres semanes. El primer dia del cicle, marcat en la lletra A, era dia de mercat. Les paraules o abreviatures escrites en lletres més chicotetes incloïen els noms dels deus i proporcionaven informació sobre els dies de fundació dels temples.

Les lletres també indicaven la naturalea dels dies: F per a fasto, dies en els que es podien realisar assunts llegals; N per a nefast, dies en que eixos assunts estaven prohibits; i C per a comitialis, dies que ademés de ser fastos permetien la convocatòria dels comitia (assamblees).

Algunes sigles indicaven events específics: QRFC (quando rex comitiavit fas), associada als dies 24 de març i 24 de maig, senyalava l'acció del rex sacrorum, qui convocava l'assamblea per a confirmar testament; despuix d'este ritual, el dia, que inicialment era nefast, es tornava fasto. Per la seua banda, QSDF (quando stercum delatum fas) es referia a l'acció anual de les Vestales el 15 de juny, quan netejaven el temple; terminat el rito, el dia es convertia en fasto.

Els dies del més es calculaven a partir de tres referències: calendas, nonas i idus i sempre donant marcha arrere a partir d'estes dates: "3 dies abans dels idus d'abril", "4 dies abans de les nonas de maig", etc.

Existixen evidències de fasti locals en Hispania, com a inscripcions que mencionen a magistrats o fan referència a la fundació de colónies. Un cas destacat és l'inscripció de Carthago Nova, relacionada en la construcció de muralles i torres, provablement realisada en l'últim quarto de el I

Fasti consulars

Els fasti consulars eren llestes de fets històrics rellevants, apuntats anualment pels cònsuls durant el seu govern. En estes llistes s'apuntaven tots els fets i els acaecimientos considerats importants per a el història de Roma i del imperi durant l'any consular, incloent l'elecció de nous magistrats. Els cònsuls estaven obligats a mantindre estes escritures i a presentar-les any en any al senat.

Vore també

• Cònsul romà
• Llista de cònsuls romans durant la República
• Llista de cònsuls romans durant l'Alt Imperi

Bibliografia

• Arcella, L. (2020). Calendari romà. I fasti, il lavoro i la festa nella Roma antica. Carocci Editore, Roma.
• Abascal, J. M. (2002). Fasti consulars, fasti locals i horologia en l'epigrafia de Hispania. Universitat d'Alacant.
• Michels, A. K. (1967). The Calendar of the Roman Republic. Princeton University Press, Princeton.
• Prim Prim, J. A. (2001). «Els fasti sacerdotum de les ciutats de la Bètica». Habis, 32, pp. 203–222.
• García-Dils de la Vega, S., & Ordóñez Agulla, S. (2015). «Fasti Astigitani: Fragment de calendari epigràfic de la colónia Augusta Firma (Écija–Sevilla)». Pallas, 99, pp. 55–78.
• Guillén, José (2001). Vrbs Roma. Vida i costums dels romans: religió i eixèrcit (4ª edició). Salamanca: Seguix-me. ISBN 84-301-0801-7.
• Rüpke, J. (2011). The Roman Calendar from Numa to Constantine: Clave, History, and the Fasti. Wiley-Blackwell, Londres.