Ciutat romana
En la ciutat romana és hereua directa de la grega i va tindre un desenroll gradual i ininterromput durant tot l'Imperi. Inicialment tenia un desenroll orgànic, resultat d'anar afegint cases al núcleu original. La ciutat romana per antonomàsia és Roma, la Urbs (Urbs).
Els romans varen fundar multitut de colónies en les terres que varen dominar i ahí va aparéixer un atre tipo d'urbanisme. Té planta en damero (pla hipodámico), ademés de lo que ya tenien les velles ciutats romanes: llocs públics a on es reunix el poble per a prendre les decisions polítiques i en a on divertir-se, temples i palaus. Si el pla és ortogonal, no tots els carrers són iguals: hi ha dos carrers principals, que creuen la ciutat de part a part: el penca, en direcció nort-sur, i el decumano, en direcció este-oest. El restant dels carrers són més estretes i s'inscriuen dins d'una de les pomes (insulae) en que es dividix el rectàngul. Esta és la disposició de les ciutats noves, freqüentment d'orige militar.
L'expansió de l'Imperi romà es va traduir en la fundació de colónies en els territoris conquistats, en els que es fundava una nova ciutat o civitas. Més alvance, quan ya dominaven extensos territoris, els romans varen fundar més ciutats per raons comercials, defensives o, simplement, per a assentar poblacions. Algunes ciutats de planta romana són Trieste, Verona, Torí, Rímini, Lucca, Florencia, Benevent, Salerno o Lecce, en Itàlia; Cartagena, Còrdova, Mèrida, León, Barcelona, Valéncia, Tarraco, (l'actual Tarragona) i Saragossa, en Espanya; Lutecia (l'actual París) i Narbona en França; aixina com Timgad, Constantinopla (l'actual Estambul) o Tingis (l'actual Tànger), entre unes atres.
El cas de Florencia és molt interessant perque el caixco antic, de planta netament ortogonal, en la seua penca i decumano ben definits, es troba molt ben conservat i contrasta nítidament en els desenrolls urbans de l'Edat Mija, en els seus carrers radials i pla més desordenat al voltant de dit caixco central.
També en Valéncia o Valentia Edetanorum es conserva en el subsol del Centre Arqueològic de l'Almoina[1] les lloses originals tant de la penca i decumano com les traces d'uns banys i horreum de el II a. C. aixina com els pous fundacionals del 138 a. C. i del 38 a. C., ademés del basamento de la doble cúria de la ciutat, dos construccions bessones, potser expressió arquitectònica de la singularitat jurídica de Valentia que contava en un doble senat (veterani et veteres), en época imperial.
Ademés de l'herència grega, la ciutat romana desenrolla la seua pròpia morfologia. Els romans varen tractar de fer de l'entorn urbà un lloc digne per a viure, per lo que varen construir cloaques, aqüeductes, fonts, ponts, termas, banys, paviment, servici d'incendis i de policia, mercats i tot allò que és necessari per a que la gent viva llunt del camp i en tots els refinament possibles per a millorar la salut pública.
Hi havia edificis públics per al govern, el cult i la diversió: els palaus, temples, fòrums, basíliques, teatres, amfiteatres, circs, mercats, banys, etc.; tots ells construïts de nova planta. Ademés, hi havia motius d'adorn i commemoració com les columnes i els arcs de triumfo.
El restant de la ciutat estava ocupada per vivendes. Els rics vivien en una casa unifamiliar que es dia domus. Els més humils habitaven en cases de pisos, cridades insulae (illes).
De lo que en principi varen carir estes ciutats va ser de muralla, ya que el poder de l'Imperi servia per a dissuadir els intents d'atacar els núcleus urbans. Fins que varen començar les invasions germàniques, en el III, les ciutats no es amurallaron, es colmataron i la calitat de la vida urbana va descendir. Açò va ser un colp mortal per a una civilisació urbana com la romana. Les ciutats es varen convertir en llocs congestionats i poc saludables, i que en époques de perill no podien proporcionar als seus habitants els productes bàsics; aixina que els senyors hacendados varen començar a construir cases en el camp, les viles romanes, en camps entorn que els procuraven tot lo que necessitaven i es defenien a sí mateixes. Va ser el començ de l'Edat Mija: la societat es ruralizó i l'economia es feudalizó.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudad romana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.