Mastia
Mastia (o Mastia de Tarsis) és el nom d'una antiga ètnia ibèrica, pertanyent a la confederació tartésica, situada en el surest d'Espanya[nota 1] i que tradicionalment s'ha associat a la ciutat de Cartagena, sobretot a partir de l'anàlisis de les fonts clàssiques que al començament de el XX va realisar l'alemà Adolf Schulten.[1]
Història
[editar | editar còdic]La primera descripció de la ciutat de Mastia apareix en obra titulada Ora maritima, del poeta llatí Rufo Festo Avieno, de el IV, encara que per a la seua redacció va utilisar fonts supostament més antigues, com un possible periple masaliota de el VI[2] La descripció de Avieno diu aixina:
No obstant, no hi ha proves definitives de que el text es referixca a la ciutat de Cartagena, encara que pel context i el restant de descripcions d'accidents geogràfics que antecedixen i seguixen a estos versos, sembla que puga referir-se a esta ciutat. Encara que, també hi ha hagut estudiosos que han ubicat Mastia en algun punt propenc a Mazarrón o en l'antiga ciutat de Carteia (Càdis), situada al fondo de la baïa d'Algecires.
També hi ha una referència a Mastia en el segon tractat romà-cartaginés de l'any 348 a. C., com "Μαστια Ταρσειον" (Mastia de Tarsis), que marcava el llímit que podien alcançar Roma i els seus aliats en la península ibèrica.[3]
Per Hecateo de Mileto sabem que els mastianos (Μαστιανοí) formaven un poble cap a a les Columnes de Hércules, la ciutat de les quals capçalera era Mastia. Algunes ciutats depenien o estaven baix el seu àmbit o influència; aixina es menciona per orde en les fonts:
- Syalis, ciutat dels mastienos. Possiblement Suel, actual Fuengirola.
- Menobora, ciutat dels mastienos. Provablement referida a Maenoba, actual Torre de la Mar (Màlaga).
- Sixos, ciutat dels mastienos. L'única que en certa seguritat pot identificar-se. Es tracta de Sexi, l'actual Almuñécar.
- Molybdine, ciutat dels mastienos.
La seua riquea minera, peixquera i agrícola va ser la causa de que el regne de Tartessos la mantinguera en la seua àrea d'influència.
Fundació de Qart Hadasht
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Qart Hadasht.
La primera constància certa de l'existència de Cartagena es referix a la fundació al voltant de l'any 227 a. C. de la ciutat de Qart Hadasht ('Ciutat Nova'), principal colónia cartaginesa en Iberia, pel general cartaginés Asdrúbal el Bell, gendre del general Amílcar Barca.
La cultura tartésica estava ya fortament aculturizada per la cultura púnica, aixina que se supon que Asdrúbal simplement va refundar i fortificó la ciutat sobre la preexistente Mastia tartésica.
L'excavació arqueològica del nivell ibèric i cartaginés es planteja molt difícil en Cartagena, ya que està solapado per la Carthago Nova romana que es va construir damunt.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Schulten, 2006, p. 122.
- ↑ Suárez Fernández y Bendala Galán, 1987, p. 4.
- ↑ Schulten, 2006, p. 34.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Schulten, Adolf (2006). Tartessos: contribució a el història més antiga d'Occident, Sevilla: Editorial Renaixença. ISBN 84-8472-240-6.
- Suárez Fernández, Luis (1987). Història general d'Espanya i Amèrica, Madrit: Edicions Rialp. ISBN 84-321-2096-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mastia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>