Periple

Archiu:Map of the Periplus of the Erythraean Sea.jpg

Periple de la Mar Eritreo. Rutes descrites i llocs mencionats

Un periple (del grec περίπλους, «navegació entorn», que el seu equivalent llatí és navigatio, «navegació») és un tipo de document antic que contenia el conjunt d'observacions fetes en un viage per mar que podien ser útils als navegants futurs: distàncies entre punts, descripcions de la costa, vents, corrents, bancs d'arena, ports, fondeaderos, aprovisionament, etc. Era utilisat pels navegants fenicios, grecs i romans. Per extensió, s'usa el terme periple com una forma lliterària de descriure un viage ple d'experiències variades.

Característiques del gènero

Estos testimonis geogràfics constituïxen una lliteratura nàutica primitiva, i en un evident caràcter pràctic. Una “lliteratura” destinada por entero a les llabors dels hòmens de mar, interessada solament pels temes útils a tals fins i que, per tant, cariria inclús de mires científiques. Actualment existixen en tot buc (i són exigides per les reglamentacions) este tipo de publicacions, compostes en general de varis toms. El seu nom en espanyol és rumb.

(…) La velocitat en la navegació per als antics marins mercants depenia del vent: quan era favorable, bufant per les aletes, un barco podia fer entre 4 i 6 nucs; contra el vent només 2 nucs o poc més. Un propietari generalment acompanyava al seu barco en els viages, pero deixava el govern al “kybernetes” (en llengua grega: timonel o pilot. El que governa o conduïx una nau), al capità contractat, i a una tripulació d'esclaus. Els marins encara es guiaven per les estreles de nit, i durant el dia en senyals de terra, en la direcció del vent, i en la seua intuïció. Pero ara tenien una nova ajuda. Al voltant de mediats del sigle IV a. C. un geógrafo cridat Scylax el Jove va publicar el primer Periple: un “Rumb” que descrivia el circuit de les costes del Mediterràneu, en denominació de ports i rius, donant distàncies entre punts, informant on podia proveir-se d'aigua potable, etc.

Lionel Casson, 1959

(...) La navegació costera era per als marins de l'antiguetat la més habitual. Abans que una carta nàutica, que podria ser amprada per a navegar entre dos ports travessant una mar desconeguda, sense rutes marcades, era més útil per a ells una informació escrita sobre la mar que efectivament anaven a navegar i les costes que tenien que recórrer, una descripció dels ports, els bancs, les corrents, els vents i els fondeaderos apropiats...

Edward Luther Stevenson, PH.D., 1911

Efectivament, totes les expedicions d'exploració marítima dels fenicios varen tindre esta característica. González Ponce, especialiste en el gènero, detalla les traces que identifiquen a un periple. Un dels principals és la descripció unidireccional.

Periples existents

Entre els periploi coneguts que han sobrevixcut es poden mencionar:

• Circumnavegació fenicia d'Àfrica ordenada pel faraó Necao II (616 a. C.). Descrit per Heródoto.

• El Periple de Hannón. Exploració cartaginesa que descriu la costa d'Àfrica des de l'actual Marroc fins a un punt indeterminat.

• El Periple massaliota. Descripció de les rutes comercials a lo llarc de les costes de l'Europa atlàntica, que possiblement data de el VI a. C.

• El Periple de Nearco. (326 a. C.) Almirant d'Alejandro Magne, des de la boca del Indo fins al riu Éufrates. Relatat per Flavio Arriano.

• En l'Oceà (Περί του Ωκεανού). Obra de Piteas, navegant grec de Masalia (IV a. C.). El text no ha sobrevixcut i solament es conserven alguns restants i cites o paráfrasis en autors posteriors, en especial en l'obra d'Avieno, Ora maritima.

• El Periple de Pseudo-Escílax (IV o III a. C.). Viage al voltant de la mar Mediterrànea, incloent el [mar Negra] i les costes d'Àfrica més allà de les Columnes de Hércules.

• El Periple de Pseudo Escimno de Quíos. Data d'al voltant de 110 a. C.

• El Periple per la Mar Eritrea. Obra escrita per un alejandrino romanizado de el I. Es dona l'itinerari coster del mar Rojo (Eritreo), començant en el port de Berenice. Més allà de la mar Rojo, el manuscrit descriu la costa d'Índia fins al riu Ganges i la costa oriental d'Àfrica (cridada Azania).

• El Estadiasmo o Periple de la mar Gran. Anònim de mitan de el I d. C.

• El Periple del Ponto Euxino de Arriano. Descripció de les rutes comercials a lo llarc de les costes del mar Negra, escrita per Flavio Arriano en 130 - 131 d. C.

• El Periple de la Mar Exterior. Marcià de Heraclea ( ca. 400 d. C.)

• Periple de la Mar Interior o Epítome del Periple de Menipo, de Menipo de Pérgamo. Recorregut complet per la conca mediterrànea. (Europa, Líbia i Àsia) en sentit antihorário, partint del Helesponto. Escrit per Marcià de Heraclea ( ca. 400 d. C.)

• El Periple anònim del Ponto Euxino. Compilació de mitan de el VI d. C.

Bibliografia

• Diller, Aubrey (1952) "The tradition of the minor Greek geographers"; New York; American Philological Association; Lancaster, Pa. : Lancaster Press, 1952.
• González Ponce, Francisco J., "Revisió de l'opinió de A. Peretti sobre l'orige cartogràfic del Periple del Ps.-Escílax", Universitat de la Rioja, Habis, ISSN 0210-7694, N.º 22, 1991 , pags. 151-156.
• Alfredo Mederos Martín, Gabriel Escribano Cobo, "El periple norteafricano de Hannón i la rivalitat gadità-cartaginesa dels sigles IV-III A. C", Universitat de la Rioja, Gerión, ISSN 0213-0181, N.º 18, 2000, pags. 77-107.
• Alfredo Mederos Martín, "El periple norteafricano de Ofelas V, Universitat de la Rioja, Gerión, ISSN 0213-0181, Vol. 24, N.º 1, 2006 , pags. 65-84.

• Julián Garzón Díaz, "Hannón de Cartago, Periple (Cod. Palat. 398 fol. 55r-56r)", Universitat d'Oviedo, Memòries de història antiga, ISSN 0210-2943, N.º 8, 1987 , pags. 81-86.
• Julián Garzón Díaz, "La geografia antiga i Escílax de Carianda", Universitat d'Oviedo, Memòries de història antiga, ISSN 0210-2943, N.º 19-20, 1998‑1999 , pags. 9-24.

Vore també

• Geógrafos grecs menors
• Quadern de bitàcola