Geógrafos grecs menors

Es designa usualment en el nom de Geógrafos grecs menors (Geographi Graeci Minores) als geógrafos grecs que no han fet més que periples o monografias, dels quals no nos queden sino fragments poc extensos; tals són: Hannon de Cartago, Escílax de Carianda, Isidoro de Cárax, Artemidoro, Agatemero, Arriano, Marcià de Heraclea, etc. La colecció de les seues obres ha segut publicada per David Hoeschel (Augsburc 1600, en 8ª); J. Gronovio, (Leida 1697, en 4ª); J. Hudson (1698-1712, 4 toms en 8ª); Mr. Gail va mamprendre una nova edició que no va aplegar a concloure's; en 1839, Mr. Miller va afegir a elles un suplement (París).

Es diu per oposició grans geógrafos a Estrabón, Pausanias, Ptolomeo i Esteban de Bizancio.

Tal és la definició en el Volum 3 del Diccionari universal de Història i de Geografia, que data de 1853. El concepte general no ha variat fins al moment.

«Geographi Graeci Minores» de Karl Müller

L'obra més important, que ha compilado texts de 26 autors grecs i bizantino, traduïts al llatí i en una rigorosa crítica textual, és la de Karl Müller (Carolus Mullerus): «Geographi Graeci Minores». El prefacio ho va escriure Müller en abril de 1853 (p. I a VII). En el prolegómeno (p. IX a CXXXVII), descriu els còdexs, les seues estema i les fonts de cada u dels escrits traduïts. Després ve una secció “Addenda et corrigenda” (Agregats i correccions) (p. CXXXVII a CXLV). Les tres seccions mencionades estan escrites per Müller en llatí. A partir d'allí, quan l'original està en grec, comença la traducció a dos columnes, a l'esquerra la trascripció de l'original grec, i a la dreta la traducció al llatí. Els autors que els seus escrits han segut transcriptos per Müller són els següents:

Tom I – Editat en 1855.

Títul	Traducció	Autor
Hannonis Carthaginienses Periples	Periple de Hannón de Cartago	Hannón de Cartago
Scylacis, ut Fertur, Periples	Periple atribuït a Scílax	Escílax de Carianda
Dicearchi, ut Fertur, Periegesis	Periégesis atribuïda a Dicearco	Dicearco de Mesina
Agatharchidis de Mari Erythraeo Libri	Lliure de la Mar de Eritreo de Agatárquidas	Agatárquidas
Scymni Chii, ut Fertur, Periegesis	Periégesis atribuïda a Escimno de Quíos	Escimno de Quíos
Dionysh Calliphontis F. Periegesis	Periégesis de Dionisio, fill de Califonte	Dionisio de Califonte
Isidori Characeni Mansions Parthicae	"Etapes Párticas" d'Isidoro de Cárax	Isidoro de Cárax
Anonymi Periplus Maris Erithreaei	Periple anònim de la Mar Eritreo	Anònim
Arriani Indica et Ponti Periplus	Índica i Periple del Ponto de Arriano	Flavio Arriano
Anonymi Periplus Ponti Euxini	Periple anònim del Ponto Euxino	Anònim
Anonymi Stadiasmus Maris Magni	Estadiasmo o Periple anònim de la Mar Gran	Anònim
Marciani Heracleencis Peripli	Periple de Marcià de Heraclea	Marcià de Heraclea

576 pàgines

Tom II - Editat en 1861. De la mateixa manera que el Tom I, presenta un prolegómeno en detallada discussió de les fonts (p. I a LVII).

Títul	Traducció	Autor
Dionysii Anaplus Bospori	Viage remontant el Bósforo, de Dionisio	Dionisio de Bizancio
Dionysii Periegesis	Periégesis de Dionisio	Dionisio Periegeta
Avieni Paraphrasis	Paráfrasis de Avieno	Rufo Festo Avieno
Prisciani Paraphrasis	Paráfrasis de Prisciano	Priscianus Caesariensis
Eustathii Commentarii	Comentaris de Eustacio	Eustacio de Tesalónica
Anonymi Paraphrasis	Paráfrasis d'autor anònim	Anònim
Scholia in Dionyssium	Escolios en Dionisio	Dionisio Periegeta
Nicephori Geographia	Geografia de Nicéforo	Nicéforo Grégoras
Agathemeri Geographia	Geografia de Agatemero	Agatemero
Anonymi Geographia	Geografia anònima (1)	Anònim
Anonymi Geographia	Geografia anònima (2)	Anònim
Anonymi Orbis Descriptio	Descripció del món anònima	Anònim
Chrestomathia Straboniana	Crestomatías de Estrabón	Estrabón
Pseudoplutarchi Liber de Fluvius	Llibre “Sobre els rius” del Pseudo-Plutarco	Pseudo-Plutarco

667 pàgines

Hi ha una 2ª i 3ª reimpressió: G. Olms, 1965 i 1990.

Graham Shipley fa notar que hi ha hagut unes poques traduccions parcials a l'anglés (o atres idiomes) d'algunes parts específiques de l'obra de Müller, trobant-se estos dispersos i sent difícils d'obtindre. Indica que hi ha pocs llectors de grec que estiguen satisfets en la traducció de Müller al llatí. Per una atra part sosté que l'adjectiu “minores”, per al títul, ha segut desafortunat. Destaca l'obra editada en 2000 « Barrington Atles of the Greek and Roman World» i unes atres que es troben en elaboració, com el quint volum de “Fragments dels historiadors grecs”.