Nuc (unitat)

Nuc (unitat)

El nuc és una unitat de mida de velocitat, utilisada tant para navegació marítima com aérea, equivalent a una milla nàutica per hora (1,15078 la meua/h). També s'utilisa en meteorologia per a medir la velocitat dels vents. El símbol acordat per l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) és kn, que prové del terme anglés knot («nuc»). També recomanen este símbol tant l'Organisació Hidrogràfica Internacional (IHO) com l'Oficina Internacional de Peses i Mides (BIPM). No obstant a voltes, en aviació per eixemple, s'utilisa kt per al singular (que coincidix en el símbol SI para kilotonelada) i kts per al plural.

Definició

1 nuc = 1 milla nàutica per hora = 1852 m/h (metros per hora), com 1,852 km/h, és dir, aproximadament 0,5144 metros per segon. Esta definició es basa en l'acort internacional sobre la llongitut de la milla nàutica, adoptat per Estats Units d'Amèrica (que utilisava prèviament una llongitut de 1.853248 m) i el Regne Unit (que utilisava prèviament una llongitut d'1,853184 m), entre atres països.

$kn=\frac{M}{h}=\frac{1,852km}{h}=\frac{1852m}{h}$

La ventaja que té utilisar els nucs com a unitat de velocitat per a la navegació, és que el nuc està directament relacionat en les mides de distància en les coordenades geogràfiques que solen usar-se en l'mar. Degut a que una milla nàutica correspon a un minut d'arc, llavors un nuc també correspon a 1 arcmin/hora, que és més senzill d'utilisar per a un operador d'una embarcació.

Orige del terme

Vore també: Corredera

El nom deriva de l'antic procés de medició de la velocitat en una nau. Antigament, un tripulant disponia d'una corda o llínea en nucs a intervals regulars (generalment, dèu braces) i una peça de fusta, originalment un simple tronc, nugat a un extrem (tal dispositiu va ser la primitiva corredera). Un atre tripulant disponia d'un rellonge d'arena d'al voltant de mig minut. El primer tirava el tronc a l'aigua per la proa i deixava córrer la llínea que, en el seu primer tram, no tenia nucs, a fi de donar-li temps al tronc a surar i quedar estacionario en l'aigua. Quan aplegava al primer nuc, donava l'orde a l'un atre tripulant per a que donara tornada el rellonge i començara a contar el temps preestablit. Quan caïa l'últim gra d'arena, el tripulant a càrrec del rellonge donava l'orde de fer ferma la llínea. Habitualment, el tripulant que sostenia la llínea anava contant els nucs d'esta a mida que anava deixant córrer la llínea, per la qual cosa bastava estimar la fracció de corda entre l'últim nuc i la seua mà per a informar la velocitat. En atres casos els nucs es feyen de distint material o en distintes formes per a reconéixer-los directament, sense necessitat de contar-los, tal com es feya en les sondalezas. Distintes marines havien normalisat tant la distància entre els nucs com el temps del rellonge, pero la proporció entre ells sempre és tal que resulta en la medició de la mateixa cantitat de milles nàutiques per hora.^{cita requerida}

El nuc és una mida pràctica en la mar, puix pot traslladar-se casi directament a una carta marina, ya que una certa velocitat expressada en nucs (per eixemple, 7 nucs), sostinguda durant una hora, hauria fet que la nau navegara la distància corresponent a eixe mateix arc expressat en minuts de grau (7') de latitut sobre un meridiano o de llongitut sobre l'equador terrestre o la proporció que corresponguera segons el rumbo. En este cas, tenint marcada en la carta la llínea que indica el rumbo, es pot medir sobre el marge de la carta (esquerre o dret), a on es troben indicades les latitutés, en un compàs de puntes seques, una cantitat de minuts igual a la velocitat en nucs i esta mida, presa a partir de l'últim punt conegut o estimat, estés sobre la llínea que marca el rumbo, donarà la nova posició estimada de la nau. En la Marina Real britànica esta medició s'efectuava cada mija hora, o siga, a cada toc de la campana en que es marcava el temps a bordo i es devia anotar en el quadern de guàrdia. Ya que la medició es gravava en tablillas de fusta tretes d'un tronc, en anglés log, quan el paper encara no era suficientment econòmic, el quadern va terminar denominant-se log (logbook és el terme anglés per a referir-se al quadern de bitàcola o diari de navegació).^{cita requerida}