Art romà en Hispania
Es coneix com a art romà de Hispania a totes aquelles manifestacions artístiques corresponents al periodo de domini romà sobre la península ibèrica. Conjuntament en la seua economia, la seua política i la seua religió, Roma va exportar a tota Europa i també partix d'Àsia i Àfrica els seus models artístics, provocant una estandardisació de l'estètica en dotzenes de països que aplega fins a hui, en un llegat amplísimo; un llegat que també va deixar la seua impronta en les corrents que despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident estarien cridades a substituir a l'art romà. Aixina, es poden observar numeroses influències de l'art romà en l'art romànic o renaixentista, corrents artístiques que, a la seua volta, varen tindre una forta influència sobre els usos estètics actuals.
En l'estudi de l'art romà es pot diferenciar la pintura, l'escultura, el mosaic i d'una forma més general, els elements artístics continguts en l'arquitectura que excedixen del seu caràcter merament funcional.
Pintura
[editar | editar còdic]
La pintura romana, de la mateixa manera que atres manifestacions artístiques, té el seu orige en la mescla entre la tradició etrusca i l'influència de pintors grecs de l'escola d'Apeles. Si els etruscs usaven la pintura com una forma d'evocació màgica en les construccions funeràries, els romans farien d'este art una expressió pública per a retratar fets o personages rellevants de l'época. També, i en base en la cantitat de pintures murals trobades en les ciutats de Pompeya i Herculano, enterrades en cendra volcànica durant més de díhuit sigles, aixina com en els zócalos enterrats de la major part dels conjunts arqueològics romans, es comprova que la decoració pictòrica era no solament freqüent, sino tema comú en la vida quotidiana romana.
La pintura és, de tots les expressions de l'art, la més sensible al pas del temps, per lo que els restants de la mateixa són molt escassos. En Itàlia es conta en les tombes etrusques i en els restants de les ciutats de Pompeya i Herculano, a on en trobar-se protegides de la llum del sol, la policromía de les fresca ha conseguit sobreviure al pas del temps.
Segons Vitrubio, la pintura romana va experimentar vàries fases de desenroll, des de la decoració de les parets en textures que assemblaren marbres o columnes (estil de les incrustacions), passant per la recreació d'escenes teatrals, paisagístiques, religioses o èpiques (estil arquitectònic), fins a la recreació de criatures monstruosas o objectes impossibles de la primera época imperial (estil ornamental). Posteriorment a Vitrubio, alvançat el I, es va posar de moda un nou estil més abstracte (estil ilusioniste).
Existixen mostres del primer estil pictòric romà, aixina com de pintures pertanyents als sigles I, II i IV en els conjunts arqueològics de les primeres ciutats romanes de Hispania, com Itálica, Mèrida, Tarragona o Astorga, aixina com en Almedinilla, l'Alcudia, Alcolea del Riu, Osuna, Carmona, etcétera. L'influència italiana es deixa sentir en l'est i sur peninsular. A partir de el III, les corrents artístiques procedents del nort d'Àfrica s'estenen per l'oest peninsular a través de la Via de l'Argent.
Entre les decoració més freqüents, es poden enumerar les següents:
- Imitació de marbres: molt freqüent en tots els jaciments, a on s'imiten plaques de marbre pla o veteado, en una àmplia gama cromàtica i gran extensió en el temps, des de el I fins a el IV. Menys freqüent és l'imitació de crustae, consistent en l'imitació de marbre retallat i formant figures.
- Decoració en relació contínua: en esta decoració, el motiu geomètric es repetix i s'encadena. Mostra d'este estil és la Tomba de Servilia, en Carmona. És un estil utilisat en assiduïtat en el mosaic, pero no aixina en la pintura. La datació data estes decoració al voltant dels sigles III i IV.
- Candelabros: consistix en representacions d'objectes, ya siguen metàlics, motius florals o animals. La millor mostra d'este estil es troba en la Casa del Mitreo, en Mèrida. Este estil pertany principalment a la segona mitat de el I.
.jpg){kind=link}
- Decoració figurada: consistix en la pintura de menuts quadros en el centre de les parets en representacions humanes en escenes mitològiques, religioses o sexuals (freqüentment molt explícites). També en menor freqüència es troben grans frisos decorats en escenes de caça o carreres. L'estil s'estén durant casi tot el periodo d'influència romana en Hispania, encara que són més abundants entre els sigles I a el IV.
- Animals, vegetals: encara que es poden trobar en necròpolis com la de Carmona emmarcats en motius religiosos, els animals s'usen en freqüència com a simple objecte pictòric decoratiu, en ocasions dins d'esquemes de relació contínua (reblint l'interior de figures geomètriques) i en candelabros, en pardals revoloteando entre els motius florals. També els motius vegetals s'usen en abundància tant en la pintura funerària com en la decoració domèstica.
- Decoració arquitectònica: imitació de columnes o pilarés, usats ademés com a divisió en les parets. També s'imiten capitelés i basamentos. En Pompeya es troben pintures que imiten paisages arquitectònics, com a galeries de columnes, encara que no s'ha documentat este estil en la península ibèrica.
La pintura romana se solia pintar sobre estucs i els caracterisa la seua gruixa i que són molt resistents. Sobre l'estuc es pinta sempre segons un d'estos tres procediments:
Tipos de decoració pictòrica
[editar | editar còdic]- Época Republicana
Es dona en el s. I a. C. i és prou senzill. Es decoren les parets imitant revestiment de marbres jaspeados o veteados de diferents colors que recobrixen de colors vius els zócalos de les habitacions. Un eixemple d'este tipo de decoració es troba en Azaila (Terol) que és un dels primers assentaments romans. Es caracterisa pel revestiment de marbres retallats en formes geomètriques, que rep el nom de Crustae. Apareix en cases, temples, etc.
- Estil II (Casa de Hércules)
En Celsa han aparegut restants de parets pintades en estil II. Este estil es caracterisa per una major complexitat. Se'ls dona un aspecte teatral i profunditat perspectiva. En l'interior es desenrollen escenes de tot tipo: paisages, deus...
En Roma es dona entorn a l'any 100 a. C. ací aplega més vesprada entre el 50 i el 40 a. C. En estos casos es pensa que va poder haver inclús tallers itinerants.
- Estil III
Es troba en Empúries i es dona des de finals de el I fins a la primera mitat de el I Comprén el canvi d'era. Se seguix dividint els murs en estructures arquitectòniques, és més senzill perque el zócalo és pràcticament pla, en l'interior d'alguns murs es representen escenes figurades, atres planes.
Els zócalos plans, des del punt de vista tècnic, són més refinats. S'utilisava una tècnica cridada esguitat, que consistia en rosar pintura líquida a la paret. Quedava una estructura de granit. En molts casos succeïx que la zona mija de la paret s'independisa del zócalo.
- Estil IV
És similar a l'anterior, pero té major autonomia. És de la segona mitat de el I Els millors eixemples estan en la Domus Aurea de Nerón.
En els sigles posteriors se seguirà pintant, sobretot utilisant els estils II i III. També apareix pintura en Mèrida: les pintures de la cridada casa-basílica construïda sobre els pòrtics d'accés del teatre de Mèrida.
Escultura
[editar | editar còdic]_01.jpg){kind=link}
La tradició escultòrica romana procedix directament de la cultura grega, encara que adaptada a l'estructura política i social de l'antiga Roma. Les classes dominants romanes varen utilisar l'escultura com una manifestació de la seua elevada posició social no solament en l'àmbit privat, adornant les seues viles, sino també en el públic, a on l'escultura es va usar a modo de promoció política. Com partix integrant del món romà, Hispania no va quedar al marge d'esta corrent artística.
_01.jpg){kind=link}
L'escultura romana es basa en dos materials: el marbre i el bronze. En el pas dels sigles, poques són les escultures en bronze que han sobrevixcut, degut principalment a la reutilisació d'este material o a la corrosió provocada pel temps i el ras.
L'escultura romana centra la seua atenció de forma preferent en el bust del personage retratat, aixina com en les mans i gobanelles, de manera que el restant del cos es construïx i adquirix freqüentment per separat, sent cap i braços intercanviables. A lo llarc del temps, esta tendència evoluciona per a passar a models de mig cos, ya en el II. L'accentuació dels detalls del rostre delata l'influència etrusca de l'escultura romana, i l'us com a figura votiva que busca reflectir en la major fidelitat possible les característiques d'un difunt o antepassat.
En l'àmbit públic, l'escultura eixercita un paper fonamental en l'ornamentació dels edificis públics, mostrant al poble les imàgens dels governants i, durant l'época imperial, enaltint la figura del emperador. Bona mostra d'esta profusió d'escultures públiques és la que es dona en els teatres, fòrums, termes, etc.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia relacionada
[editar | editar còdic]- Biblioteca virtual Miguel de Cervantes
- Els Celtíberos — Alberto J. Lorrio (Universitat d'Alacant)
- Les relacions entre Hispania i el nort d'Àfrica durant el govern bárquida i la conquista romana (237–19 a. C.) — José María Blázquez Martínez
- L'impacte de la conquista de Hispania en Roma (154–83 a. C.) [1] archivat en Wayback Machine. — José María Blázquez Martínez
- Vinticinc anys d'estudis sobre la ciutat hispanorromana — Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
- Segóbriga i la religió en el Replanell sur durant el Principat — Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
- Notes a la contribució de la península ibèrica a l'erari de la República romana — José María Blázquez Martínez
- Pràctiques illegítimes contra les propietats rústiques en época romana (II): «arte romano de Hispania» — M.ª Carmen Santapau Pastor
- L'exportació de l'oli hispà en l'Imperi romà: estat de la qüestió — José María Blázquez Martínez
- Administració de les mines en época romana. La seua evolució — José María Blázquez Martínez
- Fonts lliteràries gregues i romanes referents a les explotacions mineres de l'Hispania romana — José María Blázquez Martínez
- Panorama general de l'escultura romana en Catalunya — José María Blázquez Martínez
- Destrucció dels mosaics mitològics pels cristians — José María Blázquez Martínez
- Atres publicacions en llínea
- Revista Lucentum, XIX–XX, 2000–2001 (format PDF) — Les magistratura locals en les ciutats romanes de l'àrea septentrional del Conventus Carthaginensis, per Julián Hurtado Aguña — ISSN 0213-2338
- L'us de la moneda en les ciutats romanes de Hispania en época imperial: l'àrea mediterrànea (PDF). Universitat de Valéncia – Servei de publicacions. Nuria Lledó Cardona — ISBN 84-370-5470-2
- Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tarde-republicana romana o ibèrica final (català). Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Isaías Arrayás Morales (pàgines 200 en avant) — ISBN 84-688-1008-8
- Les constitucions imperials de Hispania (PDF). Archiu CEIPAC. Fernando Martín
- Producció artesanal, viticultura i propietat rural en l'Hispania Tarraconense (PDF). Archius CEIPAC. Víctor Revilla Calvo (Dept. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona)
- Explotació del salazón en la Baïa de Càdis en l'Antiguetat: Aportació al coneiximent de la seua evolució a través de la producció de les ánforas Mañá C. (PDF). Archius CEIPAC. Lázaro Lagóstena Barris (Universitat de Càdis)
- L'agricultura com «officium» en el món romà (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Rosalía Rodríguez López (Universitat d'Almeria)
- Observacions sobre el depòsit de la cosa deguda en cas de «mora creditoris» (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Elena Quintana Orive (Universitat Autònoma de Madrit)
- Bibliografia impresa
- Espanya i els espanyols fa dos mil anys (segons la Geografia de Estrabón) d'Antonio G.ª i Bellido. Colecció Austral d'Espasa Calpe S.A., Madrit 1945. ISBN 84-239-7203-8
- Les arts i els pobles de l'Espanya primitiva de José Camón Aznar (catedràtic de l'Universitat de Madrit. Editorial Espasa Calpe, S.A. Madrit, 1954
- El treball en l'Hispania Romana. VVAA. Ed. Sílex, 1999.
- Diccionari dels Íberos. Pellón Olagorta, Ramón. Espasa Calpe S.A. Madrit 2001. ISBN 84-239-2290-1
- Geografia històrica espanyola d'Amant Meló. Editorial Volvntad, S.A., Tom primer, Vol. I–Série E. Madrit 1928
- Història d'Espanya i de la civilisació espanyola. Rafael Altamira i Crevea. Tom I. Barcelona, 1900. ISBN 84-8432-245-9
- Història ilustrada d'Espanya. Antonio Urbieto Arteta. Volum II. Editorial Debat, Madrit 1994. ISBN 84-8306-008-6
- Història d'Espanya. Espanya romana, I. Bosch Gimpera, Aguado Bleye, José Ferrandis. Obra dirigida per Ramón Menéndez Pidal. Editorial Espasa-Calp S.A., Madrit 1935
- Art Sevillà, n.º 21: Pintures romanes en Sevilla. Abad Casal, Lorenzo. Publicacions de l'Exma. Diputació Provincial de Sevilla. ISBN 84-500-3309-8
- El mosaic romà en Hispania : crònica ilustrada d'una societat. Tarrats Bou, F. Alfafar: Global Edition – Contents, S.A. ISBN 978-84-933702-1-3. Llibre declarat «d'interés turístic nacional», [2] (enllaç a BOE n.º 44, 21 de febrer de 2005, format PDF)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte romano en Hispania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.