Anar al contingut

Crednerita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Crednerite-177929.jpg
Crednerita

La crednerita és la forma mineral d'un òxit de coure i manganeso la composició del qual és CuMnO2. El seu nom aludix al geólogo i mineralogista alemà Carl Friedrich Heinrich Credner (1809-1876), descobridor d'este mineral en 1847.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

La crednerita és un mineral opac en un color que va del gris metàlic al negre ferro (blanc cremoso en llum reflectida).[2] De lluentor metàlica, és un mineral trencadiç que té una durea de 4 en l'escala de Mohs i una densitat d'entre 4,98 i 5,34 g/cm³.[1] És molt soluble en àcit clorhídric i solament llaugerament soluble en àcit nítric.[3]

Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica. Mostra una notable birreflectancia, en una coloració de groc pàlit a gris parduzco.[2] Els seus continguts aproximats de coure i manganeso són del 42% i 37% respectivament.[4]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La crednerita pot presentar-se com a làmines simples estriadas de fins a 6 cm. En atres ocasions apareix com agregats en forma de palmito o masses hemisfèriques de plaques; també com a revestiment terrosos o en hàbit massiu. Els intercrecimientos polisintéticos i en forma de mosaic observats possiblement estan causats per formació de maclas, donant lloc a eixemplars pseudohexagonales per rotació al voltant de (41Plantilla:Overline).[2][1]

La crednerita és un mineral secundari, provablement indicatiu d'un entorn reductor. Apareix associat a psilomelana, hausmannita, malaquita, volborthita, barita, calcita i groroilita.[2]


Referències

[editar | editar còdic]