Anar al contingut

Crew Dragon Resilience

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crew Dragon Resilience

Crew Dragon Resilience (Dragon C207) és una nau espacial Crew Dragon fabricada per SpaceX i construïda baix el Programa de Tripulació Comercial de la NASA. En novembre de 2020, es va posar en òrbita a l'ISS com a part de la missió Crew-1. En indicacions de la tripulació, Resilience es va acoplar de forma autònoma a l'estació a les 04:01 UTC del 17 de novembre de 2020, en el seu segon dia de la missió, lo que va marcar el primer acoplament d'una Crew Dragon operativa i el primer acoplament operatiu del Programa de tripulació comercial. La missió va dur a quatre membres de l'Expedició 64 que sumats als tres que ya estaven en l'estació,[1] varen conformar la primera tripulació permanent de 7 membres de l'història de l'ISS.

La Resilience va retornar a la Terra el 2 de maig de 2021 finalisant aixina la missió Crew-1, i poc despuix va començar la remodelació abans de la seua pròxima missió, l'Inspiration4 que es va llançar el 16 de setembre de 2021,[2][3][4] i en la que es va canviar l'adaptador d'acoplament per una cúpula de cristal per al fruïment d'unes millors vistes de la terra per part de la primera tripulació turística completament no professional. Actualment està en processament per a la realisació de la seua tercera missió Missió Axiom 1, que serà la primera missió de l'empresa Axiom Space, encarregada de la realisació de missions comercials a l'ISS per part de la NASA.

Història

[editar | editar còdic]

Originalment va estar planejada per a volar despuix de la missió Crew-1, la Crew Dragon C207 va ser reasignada per a volar en esta missió en acabant de que una anomalia durant una prova de fòc estàtic destruïra la càpsula C204, utilisada en la missió Crew Dragon Demo-1 i destinada a ser reutilisada en la Prova d'Abort en Vol de Crew Dragon.[5] La nau espacial C205 destinada a ser utilisada en la missió Demo-2 va ser la tongada de la nau espacial destruïda per a la prova d'abort en vol. Quedant aixina la Crew Dragon C206 Endeavour, destinada en principi a ser utilisada en la missió Crew-1, va ser reasignada a la missió Demo-2.


L'1 de maig de 2020, SpaceX va dir que la nau espacial C207 estava en producció i que l'entrenament d'astronautes estava en curs.[6] Crew Dragon C207 va aplegar a les instalacions de processament de SpaceX en Florida el 18 d'agost de 2020.[7][8]

En una conferència de prensa de la NASA realisada el 29 de setembre de 2020, el comandant Michael Hopkins va revelar que la nau C207 havia segut nomenada Resilience.[9] El maleter es va adjuntar i va assegurar a la càpsula el 2 d'octubre de 2020 en Veta Canyar.[10]

La Resilience es va llançar per primera volta el 16 de novembre de 2020 (UTC) en una eixida Falcon 9 des del Centre Espacial Kennedy (KSC), LC-39A, que transportava als astronautes de la NASA Michael Hopkins, Victor Glover i Shannon Walker, i a l'astronauta JAXA Soichi Noguchi en una missió de sis mesos a l'Estació Espacial Internacional.

l'adaptador d'acoplament, que normalment s'utilisa per a acoplar a l'Estació Espacial Internacional, va ser reemplaçat per una finestra de vidre abovedada per a la missió Inspiration4. Açò permet vistes de 360 graus de l'espai i la Terra, similars a les proporcionades pel Mòdul Cupola en l'ISS.[11]

Missió Insígnia Data de llançament (UTC) Data d'aterrisage (UTC) Tripulació Duració Observacions Resultat
Crew-1 16 de novembre de 2020, 00:27:17 2 de maig de 2021, 06:56:33[12] Plantilla:Llista sense vinyetes Plantilla:Interval temps Missió de llarga duració; terminat. Varen empaquetar quatre membres de l'Expedició 64 / 65 de la tripulació a la ISS. Primer vol operatiu de Crew Dragon i del Programa de Tripulació Comercial. Plantilla:Cela
Inspiration4 16 de setembre de 2021,[13] 00:02[14] 18 de setembre de 2021, 23:07 Plantilla:Llista sense vinyetes Plantilla:Interval temps[15] Missió de turisme espacial contractada per Jared Isaacman en un esforç per recaptar fondos per a el Hospital d'Investigació Infantil St. Jude. Encara que li el ha cridat la primera "missió espacial totalment civil",[13] Seria millor dir " La primera missió en astronautes no profesionesles" Plantilla:Cela
Polaris Dawn juliol de 2023 Plantilla:Llista sense vinyetes 10 dies Primer vol de Crew Dragon del programa POLARIS de SpaceX. Plantilla:Cela

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. «[1]», NASA (en anglés).
  2. «[2]». Consultat el 12 de setembre de 2021 (en anglés nortamericà).
  3. «twitter.com/inspiration4x/status/1436353258726035462» (en anglés). Twitter. Consultat el 2021-09-12.
  4. «SpaceX prepares to send first all-civilian crew into orbit» (en anglés). Reuters. Consultat el 2021-09-17.
  5. Gebhardt. «NASA briefly updates status of Crew Dragon anomaly, SpaceX test schedule» (en anglés). NASASpaceFlight.com. Consultat el 11 de juny de 2020.
  6. Plantilla:Cita tuit
  7. Groh, Jamie. «SpaceX Crew Dragon capsule arrives in Florida for next NASA astronaut launch» (en anglés). teslarati.com. Teslarati. Consultat el 2020-08-24.
  8. Sempsrott, Danielle. «Preparations Continue for SpaceX First Operational Flight with Astronauts» (en anglés). blogs.nasa.gov. NASA. Consultat el 2020-08-24.
  9. Plantilla:Cita tuit
  10. «NASA, SpaceX Crew-1 Launch Update» (en anglés). blogs.nasa.gov. NASA. Consultat el 10 d'octubre de 2020.
  11. «[3]». Consultat el 8 de juliol de 2021 (en anglés).
  12. «Crew-1 Makes Nighttime Splashdown, Ends Mission» (en anglés). NASA. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2021. Consultat el 2 de maig de 2021.
  13. 13,0 13,1 Berger. «SpaceX announces first "free flyer" human spaceflight» (en anglés). Ars Technica. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2021. Consultat el 1 de febrer de 2021.
  14. «Inspiration4 - [object Object(en anglés). Inspiration4. Consultat el 3 de setembre de 2021.
  15. Chang. «To Get on This SpaceX Flight, You Don't Have to Be Rich, Just Lucky» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2021. Consultat el 1 de febrer de 2021.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]