Criptopórtico
Un criptopórtico, en l'arquitectura de l'antiga Roma, era una galeria o corredor cobert semisubterráneo destinat a la circulació o a l'almagasenament que estava integrat en un complex construït més gran. Els criptopórticos generalment abovedados soportaven les estructures porticadas sobre el terreny i s'allumenaven per mig d'obertures en la part superior dels seus arcs o en les voltes. L'ombra i el lloc semi-excavat proporcionaven temperatures fresques i moderades útils per a l'almagasenament de productes peridors, mentres que oferien un podi nivellat i llaugerament elevat per a la superestructura.
El terme criptopórtico és un neologisme llatí falcat a partir del terme grec kryptē (ocultar) i del llatí porticus (pòrtic).
Es poden distinguir dos formes de criptopórticos, uns integrat en les viles romanes i els atres purament utilitari a l'objecte de resoldre la pendent del terreny sobre el qual es varen construir edificacions civils, religioses i/o polítiques. En els llocs inclinats, el costat obert del criptopórtico estava a sovint parcialment a nivell del sol i soportava l'estructura, com en un fòrum o vila romana, en el cas de la qual servia com basis villae.
Destaquen els criptopórticos de Arlés, construïts baix l'antic Fòrum de Arlés (França) que estan ubicats baix l'actual iglésia jesuïta de la rue de Balze (Arlés). Durant la Segona Guerra Mundial varen servir de refugi als membres de la Resistència francesa davant les tropes nazis.
El criptopórtico domèstic
[editar | editar còdic]
Este criptopórtico va reemplaçar al pòrtic de columnes helenísticas, que manté la planta general enquadrant un pati o un jardí, pero en el que els espais entre les columnes estaven tancats per un mur, o reemplaçats per un mur perforat en finestres.
Plinio el Jove en quatre dels seus Epístoles va descriure els criptopórticos dels seus viles de Larentinum, a 25 km de Roma, i de Toscana. El de la vila de Laurentium tenia finestres d'un costat i de l'atre, que s'obrien sobre la mar o sobre el jardí interior. En Toscana, la vila tenia dos, un sobreelevado i l'atre semisubterráneo, per a mantindre una certa frescor. Tots oferien una bella vista i protegien de l'ardor del sol. En obrir o tancar les finestres d'un costat o de l'atre, depenent de la temporada i del temps que feya, es gojava d'un agradable oraget, o es trobava protegit dels vents hivernals.[1]
En el lloc d'Herculano, s'han descobert dos grans cases que tenien criptopórticos que s'ajusten a les descripcions de Plinio: la casa de l'atri en mosaic i la casa dels Cérvols. El criptopórtico de la casa dels cérvols que rodeja un jardí era un corredor que unia els apartaments nort i sur de la casa, i servia de passejada interior lujosament decorat en pintures. La secció meridional presentava en un costat un triclinium i salons, i de l'un atre s'obria sobre el terrat en vistes a el mar.[2]
El criptopórtico arquitectònic o cripta
[editar | editar còdic]En este cas, el criptopórtico és un passadiç subterràneu abovedado, generalment implantat per a soportar una edificació o per a compensar els desnivells del terreny d'un monument, com es pot vore en els fòrums romans de les províncies romanes, a partir del Alt Imperi (I i II)
Aparte del seu interés purament arquitectònic, el criptopórtico podia servir als més diversos usos aprofitant la seua obscuritat i frescura:
- perforat en orificis de ventilació en els costats per a garantisar un cert allumenament i decoració, servia de passejada coberta en les hores calentes;
- de reserva o rebost que garantisava la protecció de determinades mercaderies peridores, com les carns o el blat per eixemple (horreum).
No obstant, en els restants actuals conservats a sovint és difícil identificar estos usos de manera certa.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Jove, Epistulae, II, 17, 16-17; V, 6, 29-30
- ↑ Amedeo Maiuri, Herculanum, edicions Alpina, 1932, p. 73-76.
- ↑ Plantilla:Référence Harvard
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pierre Gros (1991). La France gall-romaine, Nathan, pp. 200. ISBN 2092843761.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptopórtico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.