Cristaloterapia
La cristaloterapia o teràpia en cristals, també coneguda com gemoterapia o litoterapia, és una tècnica pseudocientífica[1][2] dins de la medicina alternativa que ampra pedres semipreciosas i cristals com cuarzo, amatista, ópal i uns atres similars. Els proponentes de la tècnica afirmen que estos tenen poders curativos; no obstant, no existixen bases científiques que sustenten dita afirmació.[3][4][5]
Metodologia i mecanismes proposts
[editar | editar còdic]Els practicants de la cristaloterapia proponen que certes qualitats físiques —p. eix. forma, color, i marques— determinen les dolències que una pedra pot curar; es poden trobar publicades llistes de tals relacions en texts àmpliament distribuïts, encara que no existix cap sustente científic per a les mateixes.[6][7] Paradòxicament, els practicants també mantenen la creència de que els cristals no tenen qualitats intrínseques, sino que, en canvi, les seues qualitats canvien depenent dels participants.[6]
Despuix de seleccionar les pedres per les seues qualitats físiques o calitats metafísiques assignades, estes són dispostes de distinta manera segons el método: en alguns métodos, el practicant coloca els cristals sobre diferents parts del cos, a sovint corresponent en certs punts coneguts en medicina alternativa com chakras. En uns atres, els cristals es coloquen al voltant del cos en un intent de construir una «ret energètica», la qual proponen rodejarà al pacient en «energia curativa».[8]
En contrast en atres formes de medicina alternativa, els proponentes de la cristaloterapia veuen la pràctica com sumament individualisada,[9] és dir, com altament depenent de la personalisació i expressió creativa.[6][10]
És important fer notar que no existix cap investigació científica que valide que la cristaloterapia tinga algun efecte curativo en el cos major a qualsevol un atre placebo.[11][12]
Crítiques
[editar | editar còdic]No existix evidència científica ni estudis revisats per parells que respalen que la cristaloterapia tinga cap efecte, i la mateixa està considerada una pseudociencia.[1][2][13] Els presunts efectes de la cristaloterapia poden atribuir-se al efecte placebo.[4][12][13] Ademés, no existix cap base científica per als conceptes de «chakras bloquejats», «rets energètiques que requerixquen ser aterrisades», o atres térmens similars associats usats per adherentes per a donar credibilitat a les seues pràctiques. l'energia, com a terme científic, és un concepte molt ben definit que és fàcilment mesurable i té poca o cap relació en el concepte esotèric de «energia» utilisat per proponentes de la cristaloterapia.[14]
En 1999, els investigadors French i Williams de l'Universitat de Londres varen realisar un estudi per a investigar el poder dels cristals comparant-los en un placebo. Es va demanar a huitanta voluntaris que meditaren ya fòra en un cristal de cuarzo, o un placebo de vidre, el qual era indistinguible del de cuarzo. [4]Molts dels participants varen informar sentir els típics «efectes de cristal» com cosquilleos, vibracions o emissió de calor, sense importar si el cristal era autèntic o un placebo. En 2001, Christopher French, professor de psicologia en Goldsmiths, de l'Universitat de Londres, va descriure el seu estudi sobre el poder dels cristals en la Conferència Anual pel Centenari de la Societat Sicològica Britànica, concloent en «no hi ha cap evidència que la curació per cristals funcione o tinga algun efecte major que el per l'efecte placebo».[4][12]
En 2006, un panel compost per més de cent experts en nivell mínim de doctorat seleccionats a l'encert de l'Associació Nortamericana de Psicologia i l'Associació per a la Ciència Sicològica (abans cridada Societat Nortamericana Sicològica) varen participar en una enquesta Delphi sobre tractaments sicològics realisada per investigadors de l'Universitat de Scranton i l'Universitat Simmons (abans cridada Simmons College) de Boston, Massachusetts. Els participants d'esta enquesta varen considerar que la cristaloterapia estava «certament desacreditada» com a tractament sicològic.
Els aparents efectes curativos dels cristals també poden ser atribuïts al biaix cognitiu (el qual ocorre quan els creents volen que una pràctica siga real i registren solament els fets que respalen dit desig, ometent qualsevol evidència que ho contradiga).[15]
Les tècniques curativas en cristals són també practicades en animals, a pesar de que organisacions veterinàries com l'Associació Veterinària Britànica han advertit de que estos métodos no estan científicament provats, i indiquen que les persones tindrien que buscar el consell d'un veterinari certificat en lloc d'utilisar tècniques alternatives.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «[2]». Consultat el 13 de març de 2019. «Tècniques que es poden considerar pseudoterapia: Anàlisis somatoemocional, [... cristals de cuarzo...]»
- ↑ Regio, Brian. (2009). Pseudociencia: Una Enciclopèdia Crítica. Greenwood. p. 51.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Crystal Healing: Stone-Cold Facts About Gemstone Treatments«Live Science». Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2019. Consultat el 7 d'abril de 2019.
- ↑ Robert Todd Carroll. «The Skeptic's Dictionary. Cristal Power».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Qualitative Health Research.15(6)
- 729–749.doi:10.1177/1049732304273927.Consultat el 14 d'agost de 2017.
- ↑ Randi, James. An Encyclopedia of Claims, Frauds, and Hoaxes of the Occult and Supernatural (N.Y.: St. Martin's Press, 1995).
- ↑ Chase, Pamela; Pawlik, {{{nom2}}} (2001). Healing with Crystals (en Anglés), Career Press. ISBN 9781564145352.
- ↑ McClean, Stuart (3 d'agost de 2005). “'The illness is part of the person': discourses of blame, individual responsibility and individuation at a centre for spiritual healing in the North of England”. Sociology of Health and Illness 27 (5): 628–648. doi:. PMID 16078904.
- ↑ «Crystal and spiritual healing in northern England: Folk-inspired systems of medicine», Folk Healing and Health Care Practices in Britain and Ireland: Stethoscopes, Wands, and Crystals.
- ↑ «a-sanar-pura-charlataneria-articule-740451 ». Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «[3]». Consultat el 13 de març de 2019 (en Inglés).
- ↑ 13,0 13,1 Spellman, Frank R; Price-Bayer, Joni. (2010). In Defense of Science: Why Scientific Literacy Matters. The Scarecrow Press. p. 81. ISBN 978-1-60590-735-2 "There is no scientific evidence that crystal healing has any effect. It has been called a pseudoscience. Pleasant feelings or the apparent successes of crystal healing ca be attributed to the placebo effect or cognitive bias—a believer wanting it to be true."
- ↑ Stenger. «The Energy Fields of Life» (en inglés). Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2016. Consultat el 29 de juliol de 2018.
- ↑ (1993).The New England Journal of Medicine.328(4)
- 282–3.doi:10.1056/NEJM199301283280413.
- ↑ «[4]», BBC News (en Inglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristaloterapia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.