Cristián IV de Dinamarca

Cristián IV de Dinamarca

Cristián IV de Dinamarca (Hillerød, 12 d'abril de 1577-Copenhague, 28 de febrer de 1648), també cridat "el danés", va ser rei de Dinamarca i de Noruega des de 1588 fins a 1648. Al mateix temps, va ser supervisor d'Hamburc entre 1621 i 1625. El seu regnat de més de 59 anys, ha segut el més durador en tota l'història escandinava. Per la seua minoria d'edat, la seua mare, la reina Sofia de Mecklemburgo-Güstrow, va anar la seua regente entre 1588 i 1595.

És un dels principals héroes militars del seu país, alcançant gran popularitat tant en vida com en la posteritat. Va destacar pel seu caràcter resolt, impetuoso, ambiciós i temerari. Va participar en dos guerres contra Suècia i en la Guerra dels Trenta Anys. Va impulsar reformes administratives i militars, i va recolzar el mercantilismo en Dinamarca, colocant els fonaments d'un imperi colonial. Amant de la cultura i les arts, va patrocinar grans obres arquitectòniques del Renaixença que varen embellir les ciutats del país.

Biografia

Cristián va nàixer en el Castell de Frederiksborg en 1577, sent el major dels fills varons de Federico II i Sofia de Mecklemburgo. Chicotet encara, va succeir al seu pare en 1588, quan este va fallir. Va alcançar la majoria d'edat en 1596. El 30 de novembre de 1597 es va unir en matrimoni en Ana Catalina de Brandeburgo, filla de Joaquín Federico, margrave de Brandeburgo i duc de Prusia.

La seua primera obra destacada al front del govern va ser una série de reformes en la política interior. També va treballar intensament en l'aspecte defensiu del regne. Va construir noves fortalees, baix la direcció d'ingeniers neerlandesos. L'Armada Real Danesa, que en 1596 consistia d'uns vintidós bucs, va alcançar en 1610 la sifra de xixanta, varis d'ells eren dissenys propis del rei. La constitució d'un eixèrcit nacional va ser més difícil, ya que Cristián depenia de tropes procedents en la seua major part de la leva de llauradors dels dominis reals.

Cristián va seguir una política d'expansió del comerç marítim danés, per a traure profit del mercantilismo que imperava en Europa en eixa época. Per això, va establir la primera colónia danesa en Trankebar, en la costa meridional de l'Índia i va crear la concessió de la Companyia Danesa de les Índies Orientals, que en gran mida constituiria l'inici del Imperi colonial danés.

La Guerra de Kalmar

Conseguida la reorganisació de l'eixèrcit, va tindre la seua primera experiència bèlica, que li resultaria favorable. Va mamprendre en 1611 una guerra contra Suècia, coneguda com la Guerra de Kalmar, ya que l'operació principal va ser l'ocupació danesa del port de Kalmar. Cristián va conseguir que el rei suec Gustavo II Adolfo complira en les condicions de la Pau de Knäred (1613), entre elles el pagament d'un milló de riksdal per concepte de danys de guerra.

Conclosa la guerra en Suècia, va fixar la seua atenció en Alemània. Els seus objectius eren principalment dos: primer, obtindre el control dels grans rius alemans -l'Elba i el Weser- com un mig per a assegurar el domini danés en les mars boreales, i segon, obtindre els territoris secularizados dels #bisbat de Bremen i Verden com a herència per als seus fills menors.

Hábilmente va aprofitar l'alarma dels príncips protestants alemans despuix de la Batalla de la Montanya Blanca en 1620 per a assegurar al seu fill Federico com coadjutor de la Diòcesis de Bremen en setembre de 1621. Un apany similar va ser alcançat en novembre en la Díócesis de Verden. Hamburc va tindre que reconéixer, pel pacte de Steinburg (juliol de 1621), la sobirania danesa sobre el Holstein.

La Guerra dels Trenta Anys

El poder creixent dels catòlics en el nort d'Alemània despuix de 1623 invitava a Cristián a inmiscuir en la Guerra dels Trenta Anys. Per un temps, es va mantindre al marge, pero les alarmants cridades d'auxili dels protestants i sobretot, el temor de que Gustavo II Adolfo de Suècia ho suplantara com el campeó de la causa protestant, ho va dur a entrar en guerra contra les forces combinades de l'emperador i la Lliga Catòlica, sense que contara en una garantia de cooperació en terres alemanes.

El 9 de maig de 1625 Cristián va abandonar Dinamarca per a dirigir-se al front en Alemània. Tenia a la seua disposició entre 19 000 i 25 000 hòmens. Al principi va tindre èxit, pero el 27 d'agost de 1626 va ser derrotat per Johann Tserclaes en Lutter-am-Barenberge, i en l'estiu de 1627 els catòlics, encapçalats per Tilly i Albrecht von Wallenstein, varen invadir Dinamarca, desolant i ocupant els ducados de Schleswig i Holstein i tota la península de Jutlandia. Davant la greu situació, Cristián va pactar una aliança en el seu antic enemic Gustavo II Adolfo de Suècia l'1 de giner de 1628. Gustavo Adolfo es va comprometre a ajudar a Dinamarca en una flota i poc temps despuix, un eixèrcit i una flota dano-suecs varen obligar a Wallenstein a alçar el lloc de Stralsund. La possessió d'una armada superior va evitar que Dinamarca sofrira pijors dificultats, i en maig de 1629 Cristián va poder concloure una pau en l'emperador en Lübeck, sense cap pèrdua territorial.

Intrigues

Despuix de la guerra, Cristián IV va patir no només en el panorama polític, sino també el familiar. En 1628 es va descobrir una intriga escandalosa en relació en la seua segona esposa, Kirsten Munk, que havia iniciat una relació extramarital en l'oficial Ulrik von Grieske (1593-1647). Davant les acusacions i l'eixida de Kirsten de la residència real, ella va destapar un nou escàndal: la relació d'una de les seues sirvientas, Vibeke Kruse, en el rei. En giner de 1630 la ruptura en el matrimoni va ser definitiva, i Kirsten es va retirar a les seues possessions de Jutlandia. Cristián va acceptar públicament la seua relació en Vibeke, mantenint-la obertament com el seu amant, en qui va tindre dos fills. Els fills de Vibeke es varen convertir en els enemics naturals dels fills de Kirsten.

Entre 1629 i 1643 Cristián va guanyar novament popularitat i influència. En eixe periodo va obtindre novament el control de la política exterior i de les quotes de peage del Oresund.

Nova guerra contra Suècia

Inclús en el moment més baix dels seus infortunis, Cristián mai va perdre les esperances de recuperar el seu poder. Mai es va reconciliar en Suècia, el seu enemic més perillós, pero tampoc es va encarregar de teixir les aliances necessàries per a protegir les seues possessions del perill suec. Va servir de mediador a favor de l'emperador despuix de la mort de Gustavo II Adolfo en 1632, i a través d'això va intentar minimisar l'influència sueca en Alemània, en escasses ventages per a Dinamarca. La seua política de confrontació en Escandinavia va irritar al parlament suec, i una nova guerra suec-danesa pronte va anar només qüestió de temps. En la primavera de 1643 semblava que eixe temps havia aplegat.

Gràcies a les seues conquistes en la Guerra dels Trenta Anys, els suecs podien atacar a Dinamarca des del sur com des de l'orient. Suècia mantenia ademés un pacte en els Països Baixos, lo que servia d'contrapeso a la superioritat danesa en l'mar. En maig, El Consell suec va decidir inclinar-se per la guerra. El 12 de decembre de 1643 el mariscal suec Lennart Torstensson va alvançar des de Bohemio, va creuar la frontera sur de Dinamarca, i a finals de giner de 1644 tenia en el seu poder tota la península de Jutlandia. L'atac, hàbil i ràpit, va paralisar a Dinamarca, pero la seua gravetat va fer que Cristián treballara arduamente en la defensa del seu regne.

Als seus sesenta y seis anys, el rei danés va demostrar una energia inagotable. Va treballar nit i dia per a organisar a l'eixèrcit i equipar a l'armada. Afortunadament per a ell, el govern suec va retardar les hostilitats en Escania, la part oriental de Dinamarca, fins a febrer de 1644, de modo que els danesos varen poder preparar la defensa i salvar l'important plaça forta de Malmö.

Torstensson no va poder creuar de Jutlandia a l'illa de Fionia, en espera d'una flota neerlandesa, que va ser destruïda per l'armada danesa entre les illes de Sylt i Rømø. Un nou intent per a transportar a l'eixèrcit de Torstensson a les illes daneses va ser frustrat per Cristián IV en persona l'1 de juliol de 1644. Les dos sures enemigues es varen trobar al surest de la baïa de Kiel, i el sobirà danés va demostrar un heroísmo que encara en l'actualitat és lloat pel poble danés. Cristián es trobava en la coberta del Trefoldigheten (Trinitat) i un canó junt a ell va explotar per una bala sueca; els asclons de fusta i metal es varen encaixar en el cos del rei, cegant-ho d'un ull i tirant-ho al pis. Immediatament es va posar de peu i va continuar dirigint la batalla fins al final d'esta. La flota danesa va mostrar la seua superioritat en la batalla, acorralant a la sueca en la baïa de Kiel; no obstant, els suecs varen poder escapar.

A finals de setembre, l'armada danesa va ser aniquilada per les forces combinades de suecs i neerlandesos entre Fehmarn i Lolland. Agotada la capacitat militar de Dinamarca, Cristián es va vore obligat acceptar la mediació de França i les Províncies Unides. La pau va ser firmada en Brömsebro el 8 de febrer de 1645. Dinamarca va cedir a Suècia les illes de Gotland i Saaremaa i, per trenta anys, la província d'Halland, mentres que Noruega va cedir les províncies de Jämtland i Härjedalen.

Últims anys i llegat

Els últims anys de la seua vida varen ser empañados per fortes diferències en els seus gendres, en especial en el més ambiciós d'ells, Corfitz Ulfeldt. El 21 de febrer de 1648, per la seua pròpia voluntat, va ser traslladat a Copenhague, a on va morir una semana despuix. Va ser sepultat en la Catedral de Roskilde.

Parlava, ademés del seu idioma mare, alemà, llatí, francés i italià. Els seus biógrafs ho consideren un home alegre i hospitalari, al que li agradava la vida social. El seu caràcter era també apassionat, valeroso i en un fort sentit del deure.

Va fundar un gran número de pobles i ciutats, molts dels quals varen ser nomenats en el seu honor: en Dinamarca Christianshavn, Christianstad i Christianopel. Christianía (actual Oslo, refundada en acabant de que la ciutat vella va ser destruïda per un incendi), Christianssand i Konningsberg en Noruega. Glückstadt (fundada com a rival d'Hamburc) en Holstein, i Kobbermølle en Schleswig. Els assentaments urbans eren dissenyats d'acort als ideals del Renaixença, en els carrers en àngul recte entre sí.

En Copenhague va edificar molts edificis renaixentistes, com Børsen, la iglésia de Holmen, el castell de Rosenborg, la fortalea Kastellet, i la Rundetårn, que va servir com observatori. Va remodelar el Castell de Frederiksborg en un suntuoso palau renaixentiste, i Kronborg com a fortalea.

Va fundar la Companyia Danesa de les Índies Orientals, inspirat en la Companyia Holandesa. És la figura central de l'himne real danés, Kong Kristian.

Família

No se sap a ciència certa quants fills va tindre, pero se sap de l'existència de 21.

Es va casar en 1597 en Ana Catalina de Brandeburgo. En ella va tindre sis fills:

• Federico (1599).
• Cristián (1603-1647).
• Sofia (1605).
• Isabel (1606-1608).
• Federico III (1609-1670). Rei de Dinamarca i Noruega.
• Ulrico (1611-1633).

Estant encara casat, va tindre una primera amant, Kirsten Madsdatter, en qui va tindre un fill illegítim:

• Christian Ulrik Gyldenløveu (1611-1640).

En Karen Andersdatter, una segona amant, va tindre dos fills més:

• Dorothea Elisabeth Christiansdatter(1613-1615).
• Hans Ulrik Gyldenløveu (1615-1645).

En el seu amant Kirsten Munk va contraure matrimoni morganàtic en 1615. En ella va tindre dèu fills:

• Anne Cahthrine Christiansdatter (1618-1633).
• Sophie Elisabeth Christiansdatter (1619-1657).
• Leonora Christina Christiansdatter (1621-1698).
• Valdemar Cristián (1622-1656).
• Elisabeth Augusta Christiansdatter (1623-1677).

• Frederik Christian (1625-1627).
• Christiane Christiansdatter (1626-1670).
• Hedevig Christiansdatter (1626-1678).
• Marie Cathrine Christiansdatter (1628).
• Dorothea Elisabeth Christiansdatter (1629-1687).

En Vibeke Kruse va tindre dos fills reconeguts, encara que possiblement va haver més:

• Ulrik Christian Gyldenløveu (1630-1658).
• Elisabeth Sofie Christiansdatter (1633-1654).

Ancestros

Predecessor: Federico II

Rei de Dinamarca i de Noruega 1588 - 1648

Successor: Federico III

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cristián IV de Dinamarca.

• Christian IV, rei de Dinamarca: edició del 19 d'nov. del 2013 de Música antiga, programa de Ràdio Clàssica.

• En la cort de Christian IV de Dinamarca: edició del 3 de maig del 2016 de Música antiga.